Inquietud dels pagesos després de la tempesta

LLEIDAQue la del pagès és una feina que depèn de la meteorologia és un fet assumit en l'ofici. Una pedregada com la del dijous 5 de juliol a les comarques del pla de Lleida, però, no l'havia vist mai ningú, per la virulència i per l'abast. Les inclemències del temps són sempre una loteria, però aquest cop ha estat més repartida que mai. La tempesta va iniciar-se al sud del Segrià i es va allargar fins al nord de la Noguera, i va deixar al seu pas 68.000 hectàrees afectades, de les quals 23.000 en molt mal estat. La meitat són a la petita comarca del Pla d'Urgell.

1. EDUARD BERENGUER

És habitual que es presenti la pagesia com una cosa de gent gran i amb poc futur. De joves, però, també n'hi ha, i força. De fet, cada vegada n'hi ha més. A Miralcamp, per exemple, els agricultors joves hi són majoria. Un és l'Eduard, que amb 26 anys ja en fa set que porta les finques de la família. Després d'unes temporades dolentes, enguany la collita pintava bé. Per qualitat, per quantitat i per les opcions d'exportació que oferia la poca producció que sembla que hi ha hagut a Europa. Però les esperances dipositades en les seves 20 hectàrees de poma i pera se'n van anar en orris en tres o quatre minuts, el temps amb què la pedregada ho va fer malbé tot.

"No havia vist mai una cosa així. Ni jo ni mon pare, que té 52 anys -afirma l'Eduard-. Hi havia pedregades que agafaven una part del terme, d'altres que n'agafaven una altra. Però, que ho agafés tot, no ens hi havíem trobat mai". Hi ha parcel·les en què no han quedat ni les fulles als arbres. La velocitat amb què queien les pedres -es parla de 100 km/h- ha fet que, a més de caure el fruit, molts arbres hagin quedat ferits i s'hagin trencat molts llucs, cosa que compromet no tan sols la collita d'enguany, sinó també la de l'any que ve.

L'única sortida que poden tenir ara els afectats és en les compensacions de l'assegurança i que el preu dels cremogenats -és a dir, de la fruita copejada que es destina a fer sucs o purés- no sigui excessivament baix. L'Eduard té clar el grau d'afectació: "Aquí tinc el 100%, no cal ni que baixin del cotxe, ja es veu", diu, fent referència a la visita dels pèrits d'Agroseguro. Una visita que aquests dies tothom espera, i com més aviat millor, perquè les feines i els tractaments habituals al camp s'han de continuar fent, i d'aquestes cures en depèn la collita següent.

2. RAMON MAYORAL

A la finca del Ramon, a Golmés, havien començat a collir la nectarina i just quan va arribar la pedregada havien de començar una varietat de préssecs paraguaians. "Ens hi hem quedat a les portes", diu. Ara cal veure com quedaran les peres i les pomes, que no tocava collir-les. A les seves 8 hectàrees afectades, tot i que la pedregada hi ha fet molt mal, no hi ha hagut una destrossa del 100%. I això, segons com, encara és pitjor, perquè obliga el pagès a collir igualment la fruita que queda a l'arbre i haver de mirar i triar peça per peça, amb els costos que això suposa en treballadors, temps i maquinària.

Ell, amb 46 anys, tampoc havia vist mai una tempesta semblant. "En recordo una, un 10 de setembre, que potser va deixar anar més pedra, però era més petita. Aquesta vegada, però, passades dues hores encara trobaves pedres més grans que ous de gallina. M'arriba a enganxar al tros i no en surto viu", comenta. Ara, el disgust no se l'acaba. "És una sensació de buidor, de frustració, d'haver treballat tot un any i de veure com el fruit del teu esforç, compensat dalt de l'arbre, desapareix en uns minuts. Penses que estàs en un malson, que això no pot haver passat, però l'endemà al matí veus que sí que ha passat", explica. El que li sap greu és que aquest fet i el món rural en general no es valorin. "Cap pagès vol viure de la subvenció, com cap persona vol viure d'almoines, el que volem és que la nostra feina sigui valorada, que el nostre producte, que és de moltíssima qualitat, sigui apreciat i tingui un preu just. És l'únic que vol el pagès", conclou.

3. PERE BOSCH

En arribar a la seva finca de Mollerussa, el panorama era "esgarrifós", diu el Pere. Les 20 hectàrees de panís que tenia han quedat totes afectades, amb més o menys intensitat. Amb 63 anys tampoc havia vist mai res d'igual. "N'he vist moltes, perquè l'edat m'ho permet dir, però pedres d'aquest calibre, això mai", explica. Malgrat tot, creu que "més dolenta seria la sensació si no ho hagués tingut assegurat". No són pocs els que, sobretot amb el panís, no havien fet encara un contracte d'assegurança, bastant més barat que en el cas de la fruita. Així com amb la fruita hi ha sistemes de prevenció, a banda de l'assegurança, com les malles protectores -de cost elevat-, amb el panís no passa el mateix. "És impossible posar-hi cap protecció, l'única prevenció possible és l'assegurança". Tothom coincideix, a més, que la pedregada ha agafat aquest cultiu en el pitjor moment possible, el de la floració, que és quan es pol·linitza la pinya.

El Pere s'ha trobat amb la sorpresa, però, que alguna pinya s'ha format després de la pedregada, cosa que li genera dubtes sobre com faran la valoració els pèrits. La planta del panís, segons explica, és "duríssima i resistent". Ell collirà la finca igualment, perquè aquest cereal es replanta cada any i, per tant, s'ha de collir. És molt probable, però, que tot acabi derivat cap a la producció de farratges per a bestiar, i això no té, òbviament, el preu que hauria tingut una producció normal.