El conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, comença amb bon peu la seva relació amb les Illes Balears, a diferència del que va fer la seva antecessora Caterina Mieras, que va fer fora el Govern Balear de l'Institut Ramon Llull en decidir unilateralment qui l'havia de dirigir. Mascarell va ser ahir a Palma per reunir-se amb el seu homòleg Bartomeu Llinàs i el conseller de Presidència balear, Albert Moragues, i els va proposar el nom de l'escriptor i periodista terrassenc Vicenç Villatoro per encapçalar l'ens que es preocupa de la projecció exterior de la cultura catalana. A Palma, tothom hi va estar d'acord.
E l nom de Villatoro -que serà confirmat el 31 de gener- fa setmanes que circula pels cenacles polítics i culturals, però la Generalitat volia evitar cap imatge de prepotència i, abans de fer cap moviment, consensuar el candidat. Moragues en va quedar convençut, com es pot percebre pel retrat verbal que va fer de Villatoro: "Una persona molt sòlida que donarà prestigi a la institució i que, a més, té una relació estreta amb Mallorca". L'escriptor coneix molts intel·lectuals illencs i fins i tot va passar una bona temporada a Artà fa quinze anys, on va escriure La claror del juliol , premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga 1996.
M ascarell va avisar que l'elecció d'un nom de pes per rellevar Josep Bargalló al capdavant del Llull no variarà la política de retallada de la despesa de la Generalitat (-10%), tot i que tant ell com Moragues van deixar clar que la institució s'abocarà de ple en la Biennal de Venècia i en la celebració del 40è aniversari de la interpretació de l'himne de Pau Casals a les Nacions Unides. Mascarell va dir que les vaques magres afectaran "més l'estructura" i la despesa fixa de l'entitat.
