El bressol de l'Homo sapiensés a l'Àfrica. El seu èxode cap a Europa es va iniciar fa uns 40.000 anys, segons mostren les eines trobades en diferents jaciments. Les més antigues són al Pròxim Orient, la via d'arribada més defensada, encara que també hi ha qui creu que van entrar per Gibraltar o per Itàlia. Les dates, el procés i el camí que van seguir els humans moderns fins a Europa són polèmics. I ara s'hi afegeix el fet que s'estiguin revisant les datacions de restes biològiques, que estan donant nous resultats. És el cas de dos estudis, un anglès i un altre italià, en què s'han reanalitzat restes biològiques d'Homo sapiens, en concret, dents i una mandíbula. Els resultats diuen que tenen entre 41.000 i 45.000 anys, cosa que podria situar la seva entrada a unes dates més primerenques del que es pensava. Els estudis els publica avui Nature.
El primer estudi s'ha fet a partir d'una mandíbula i dues dents de la caverna de Kent, a les quals van atribuir equivocadament 35.000 anys quan van ser trobades l'any 1927. El segon estudi s'ha fet a partir de dos queixals trobats a la caverna del Cavallo, al sud d'Itàlia, que s'havien atribuït abans a neandertals.
Revisant dades
L'arribada a Europa dels sapiens més antics s'explica a partir de les restes més antigues d'eines pròpies de l'espècie que s'han trobat a Palestina i a Israel, que tenen entre 40.000 i 45.000 anys. Però en aquests jaciments no s'han analitzat restes tan antigues dels cossos d'aquests primers humans moderns. "El que sospitàvem a nivell cultural, ara té evidència biològica", apunta Jordi Serrallonga, director d'Hominid, grup d'orígens humans de la UB.
L'actual revisió ompliria el buit entre la datació de la indústria del paleolític superior que s'atribueix als sapiens i la seva arribada. "Estem davant una onada de redatació de jaciments", afirma Carles Lalueza, investigador de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC- UPF). No son les primeres, ni seran les últimes. "La ultrafiltració és una millora de la tècnica del carboni 14, en què si la mostra està contaminada dóna dades errònies", explica Lalueza, que investiga amb l'ADN de restes de neandertals trobades a El Sidrón. "El 2005 les anàlisis que vam fer ens van donar que aquests neandertals tenien 43.000 anys, però recentment les vam tornar a datar i tenen 50.000 anys", explica. Segons Lalueza, la troballa que publiquen els dos equips de Nature, més enllà de la cronologia, confirma "que neandertals i sapiens es van superposar en el temps i ens dibuixa un panorama més complex del que pensàvem". També obre la porta a la necessitat de revisar altres restes.
Les restes trobades a Kent i les d'Itàlia són les més antigues, de moment, però el més probable és que si se'n revisen més en surtin de més antigues. "Si van entrar per l'est d'Europa això vol dir que se'n poden trobar de més antigues", apunta Lalueza. "Potser ens podrien traslladar a fa 50.000 anys", valora Serrallonga.
Extinció d'espècies
Al paleolític superior, la pressió dels primers humans i el canvi climàtic van comportar l'extinció d'espècies com el mamut, el bisó estepari i el tarpan (un tipus de cavall salvatge), segons un altre estudi a Nature. Durant el pleistocè, les oscil·lacions climàtiques eren freqüents. Aquests animals adaptats al fred, però, trobaven estratègies per sortir-se'n, fins que els humans van modificar l'entorn de manera que van desaparèixer els seus refugis i aliments.
