Investigadors de la UAB i del CSIC dissenyen una molècula que inhibeix la formació de tumors

BarcelonaInvestigadors de la UAB i del CSIC han sintetitzat una molècula al laboratori que activa de manera eficient i controlada la resposta immunològica contra la proliferació de tumors. Per arribar a aquest descobriment, han portat a terme experiments amb ratolins. Els resultats d'aquestes proves han provat que la nova molècula HS44 inhibeix la metàstasi als pulmons i, a més, redueix la possibilitat que s'estimuli una resposta autoimmunitària perjudicial per a l'organisme i, segons la via d'administració, pot provocar una resposta immunitària adequada per al tractament d'infeccions microbianes com a adjuvant de les vacunes. Aquests resultats suggereixen una possible aplicació terapèutica en el futur.

Els limfòcits iNKT (de 'natural killer T cells'), un tipus de glòbuls blancs, lluiten contra les infeccions i contra els tumors alliberant unes proteïnes, les citocines, que activen la resposta immunitària i destrueixen les cèl·lules infectades o malignes. Per fer-ho han de rebre un senyal d'activació. Uns receptors específics en la seva superfície actuen com a interruptors: activen el limfòcit quan se'ls acobla algun antigen, alguna molècula que dóna el senyal d'alarma.

Per tal de forçar aquesta resposta immunitària de manera artificial, fa anys que els científics treballen amb un glicolípid, anomenat alfa-galactosilceramida, que s'acobla als receptors i desencadena la resposta immunològica, però en proves clíniques els resultats terapèutics no han sigut prou bons. És massa potent, activa els glòbuls blancs de manera desenfrenada i desencadena una tempesta incontrolada de citocines que, si bé no afecta la salut del pacient, tampoc no té activitat antitumoral apreciable i d'utilitat terapèutica.

Investigadors de l'Institut de Biotecnologia i Biomedicina de la UAB, liderats pel professor Raúl Castaño, en col·laboració amb l'investigador de l'Institut de Química Avançada del CSIC, Amadeu Llebaria, i amb la participació de científics de l'Instituto de Salud Carlos III, de la University of Southern California (EUA) i de La Jolla Institute for Allergy and Immunology (EUA), han dissenyat i sintetitzat una molècula molt similar a l'alfa-galactosilceramida, però amb petits canvis en la seva estructura que modifiquen el seu comportament. La molècula, anomenada HS44, s'enganxa molt bé als receptors dels limfòcits iNKT, però se'n dissocia més ràpidament. Això redueix la seva potència i permet que activi de manera eficient i controlada la resposta immunològica.

Aquesta nova molècula s'ha provat en experiments amb ratolins, on s'ha transferit un melanoma agressiu que fa metàstasi als pulmons. Com a resultat, s'ha descobert que l'administració de la molècula redueix dràsticament la formació de metàstasis als pulmons en un model de melanoma. És a dir, inhibeix la metàstasi als pulmons. A més, redueix la possibilitat que s'estimuli una resposta autoimmunitària perjudicial per a l'organisme i, segons la via d'administració, pot provocar una resposta immunitària adequada per al tractament d'infeccions microbianes com a adjuvant de les vacunes. Aquests resultats suggereixen una possible aplicació terapèutica en el futur.

La revista 'The Journal of Immunology' ha publicat la recerca i la destaca com una de les contribucions científiques més importants.