Investigadors de la UAB demostren com la selecció natural marca el genoma

Barcelona p { margin-bottom: 0.21cm; } Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona han aconseguit demostrar com la selecció natural deixa una gran empremta en el genoma dels éssers vius. I tot gràcies al primer programa informàtic que permet observar les variacions entre diferents genomes d'una mateixa espècie, desenvolupat per la UAB i la Universitat de Barcelona. Aquest programa ha estat clau per a l'estudi fet des de la UAB, que aquesta setmana es publicarà a la revista 'Nature'. Són els primers resultats del projecte internacional 'Drosophila Genetic Reference Panel', que podria revolucionar molts dels plantejaments en què es basen les investigacions sobre genètica en l'actualitat.

“La investigació genètica ha partit d'una aproximació inadequada”, comenta Antonio Barbadilla, cap de l'equip que ha realitzat l'estudi. “Ara mateix s'estan buscant els gens que causen determinades malalties a partir de la suposició que si la malaltia és comuna, el gen també ho serà. I l'estudi que hem fet sembla indicar que no necessàriament és així. Una malaltia comuna podria estar causada per diverses variacions poc habituals en els gens”.

Quan parlem d'evolució, ens referim a qualsevol mutació en els gens. Aquestes mutacions poden provocar canvis importants, com per exemple una pell més dura, o no notar-se en res. Les mutacions que no provoquen cap canvi pràctic es coneixen com a variacions neutres, mentre que les que generen la selecció natural suposen que l'ésser viu s'adapti millor al seu ambient o al contrari, que li sigui més difícil sobreviure. “Fins ara es pensava que les variacions neutres, anomenades “soroll de fons”, eren les més comunes en l'evolució. És el que es coneix com la "teoria neutralista". Ara hem vist que la gran majoria de les mutacions suposen canvis en els individus que són claus de cara a la selecció natural”, comenta Antonio Barbadilla.

p { margin-bottom: 0.21cm; }

Molts centres d'arreu del món ja estan utilitzant el nou programa informàtic, que ja s'està adaptant per poder analitzar genomes humans, més complicats que els de les mosques del vinagre. L'objectiu final és abordar d'una forma més efectiva la recerca de les variacions en els gens que causen determinades malalties, una recerca que fins ara no ha donat els resultats que s'esperaven.