Publicitat
Publicitat

DISCIPLINA ORIENTAL

El desconeixement sobre l'origen sexual d'aquesta disciplina ha provocat polèmiques i denúncies

Ioga i sexe: una relació complicada

La saludable imatge del ioga ha rebut un cop molt dur aquestes últimes setmanes, quan una figura emergent d'aquesta disciplina ha caigut en desgràcia.

Acusat de conducta impròpia amb les seves alumnes, John Friend, fundador de l'Anusara, una de les escoles de ioga que més de pressa creix en tot el món, ha dit als seus seguidors que es retirarà durant un període indefinit "d'autoreflexió i teràpia". Friend predicava un evangeli de postures suaus i sinceritat que tenia l'objectiu de promoure l'amor i la felicitat. Elena Brower, una antiga confident, diu que tot i que les persones més properes ja coneixien la seva "afició a les dones, les festes i la diversió", poca gent s'havia assabentat de les seves indiscrecions sexuals. Aquesta aparent hipocresia ha trasbalsat molts dels seus seguidors. "Estan destrossats", escriu Brower a The Huffington Post . "Se senten decebuts, i amb raó, després de saber que constantment enganyava les seves nòvies" i que "va mentir tanta gent". De fet, no és la primera vegada que la façana progressista del ioga s'esquerda per culpa dels escàndols sexuals. Per què al món del ioga hi proliferen tant els llibertins? ¿I per què l'enrenou que provoca deixa tanta gent escandalitzada i consternada?

Un factor és la ignorància. Els professors de ioga i els llibres d'autoajuda no acostumen a explicar que la disciplina va començar com un culte sexual, cosa que fa que molts seguidors se sorprenguin. El hatha ioga -el pare dels estils que ara es practiquen a tot el món- va començar com una branca del tantrisme. A l'Índia medieval, els seguidors del tantrisme aspiraven a fusionar els aspectes masculins i femenins del cosmos per assolir un estat de màxima felicitat. Els ritus dels cultes tàntrics a vegades també incloïen la pràctica del sexe en grup o individualment.

El hatha ioga va néixer com un sistema per accelerar la consecució dels objectius del tantrisme. Recorria a les postures, la respiració profunda i accions excitants -com ara les relacions sexuals- per arribar més de pressa a l'èxtasi. Amb el pas del temps, el tantrisme i el hatha van agafar mala reputació. La principal acusació era que els ioguis s'entregaven al llibertinatge amb el pretext de l'espiritualitat.

A principis del segle XX, els fundadors del ioga modern es van esforçar molt per treure's del damunt la mala fama del tantrisme. Van idear una disciplina asèptica que va rebaixar la importància del vell erotisme per donar més èmfasi a la salut i la bona forma física.

Demostració científica

Però al llarg de les dècades s'ha descobert que la pràctica del ioga pot atiar els fervors sexuals. Les regions de la pelvis poden esdevenir més sensibles i, els orgasmes, més intensos. La ciència ha començat a aclarir els mecanismes interns que ho expliquen i a Rússia i l'Índia hi ha científics que han observat fortes pujades de la testosterona, la principal hormona de l'excitació sexual, tant en homes com en dones.

Científics txecs han demostrat que les postures del hatha poden desencadenar ràfegues d'ones cerebrals idèntiques a les dels enamorats. Fa poc, uns científics de la Universitat de Colúmbia Britànica han documentat de quina manera la respiració accelerada -com la que es practica en moltes classes de ioga- pot augmentar la circulació sanguínia als genitals. Van descobrir que l'efecte era prou fort per promoure l'excitació sexual no només de persones sanes, sinó també de les que pateixen disminució de la libido.

A l'Índia, uns estudis clínics recents han demostrat que les persones que fan ioga han notat una gran millora en la seva vida sexual -amb una intensificació de les sensacions de plaer i satisfacció- i en la relació afectiva amb la parella. A la Universitat de Rutgers investiguen la influència del ioga i les pràctiques afins en el plaer autoeròtic. Perquè hi ha persones que poden arribar a l'èxtasi sexual només amb el pensament, un fenomen conegut clínicament com a orgasme espontani o sexe espiritual. En aquesta universitat fan servir escàners cerebrals per mesurar els nivells d'excitació de les dones i comparar les seves reaccions amb dades de l'estimulació manual dels genitals. Els resultats demostren que totes dues pràctiques produeixen un efecte característic en el cervell, a més de provocar pujades de la pressió sanguínia, de la freqüència cardíaca i de la tolerància al dolor, símptomes típics de l'orgasme.

Gurus acusats

Si el ioga pot excitar els que el practiquen, provoca uns efectes semblants en els professors. Swami Muktananda (1908-1982) era un indi amb un gran carisma. En el seu moment àlgid de fama, cap al 1980, tenia milers de seguidors i va crear una xarxa de centenars d'asrams i centres de meditació per tot el món. A finals del 1981, quan un dels seus ajudants va acusar-lo de ser en realitat un llibertí en sèrie i un hipòcrita en matèria de sexe que proferia amenaces de violència per ocultar la seva duplicitat, Muktananda es va defensar com si fos un màrtir i al cap de poc va morir d'una aturada cardíaca.

Joan Bridges va ser una de les seves amants. En aquella època tenia 26 anys i, ell, 73. Com a molts altres seguidors, a Bridges li va costar molt criticar un home a qui considerava pràcticament un Déu que estava per sobre de la llei i la moralitat. Denunciar els llibertins equivaldria a admetre la buidor d'anys d'estudi i devoció. Moltes dones van acabar culpant-se a elles mateixes. Superar els fets va costar anys de dolor, reflexió i psicoteràpia. Al cap d'un temps, les víctimes van començar a contraatacar.

Un altre cas és el de Swami Rama, un home amb unes faccions molt atractives. El 1994 una de les seves víctimes va presentar una demanda acusant-lo d'assetjar-la quan ella tenia 19 anys. El 1997, poc després que Rama morís, un jurat va concedir a la dona dos milions de dòlars per danys i perjudicis.

El drama de Friend encara no s'ha acabat. Fins ara han dimitit com a mínim 50 professors d'Anusara, i el destí de la seva empresa no queda gens clar. En qualsevol cas, si alumnes i professors estiguessin més ben informats sobre el que el hatha pot fer, i el que feia en els seus orígens, potser no se sorprendrien tant ni sentirien una consternació tan poc pròpia del ioga.

Més continguts de