Publicitat
Publicitat

Javier Fondevila: "Amb la crisi no hi ha diners, però sí temps per a les idees"

Impulsor Va enviar un correu electrònic a l'altra banda de l'Atlàntic i, contra pronòstic, va rebre resposta. Javier Fondevila (Barcelona, 1987) és un emprenedor nat que ha contribuït al fet que els X-Games se celebrin a Barcelona a partir del 2013

Amb crisi o sense crisi, Javier Fondevila té idees i no pot parar quiet. És un emprenedor nat i precoç. Als 15 anys ja va crear la primera societat i ara que en té 25 ja en fa cinc que té una empresa de roba freestyle . Després d'haver-se trencat uns quants ossos amb l' skate, va enviar un correu electrònic als Estats Units perquè els X-Games, els esports sobre rodes de les piruetes impossibles, vinguessin a Barcelona.

Envies un únic e-mail i tot va anar, mai més ben dit, sobre rodes. ¿T'esperaves una resposta així?

Vaig al·lucinar. Vaig enviar el correu l'abril de l'any passat a la cadena ESPN, organitzadora dels X-Games, per la il·lusió que un dia es poguessin fer aquí. Imaginava que una cosa tan gran no funciona tan fàcilment, però vaig decidir provar-ho i, en dues setmanes, tenia una resposta.

Com vas vendre la ciutat per convèncer-los tan de pressa?

La veritat és que van ser quatre línies. Vaig dir que era una ciutat que reunia molts requisits que els podien interessar i que, a més, tenia grans empreses per assumir el projecte. Em van respondre que hi estaven interessats i aleshores els vaig derivar a Seven Marketing, els organitzadors dels Barcelona Extreme. Aleshores va començar un procés de selecció de l'estil de les Olimpíades.

Contra quines ciutats es competia?

A la primera selecció n'hi havia unes 20 i, al final, en van quedar dues: Barcelona i Munic, que s'afegien a Los Angeles i Rio de Janeiro, on ja es feia. Així doncs, els jocs d'estiu durant els pròxims tres anys estaran partits en quatre ciutats, on els mateixos participants faran la mateixa prova. És com una lliga.

Què són exactament els X-Games i quins esports inclouen?

És una competició i a la vegada una exhibició televisiva que inclou skate , BMX, motocròs freestyle o FMX i el rally car . Podem dir que el que uneix totes les disciplines és el freestyle , l'estil lliure.

Quin benefici aportaran a la ciutat?

Només d'organització, vindran entre 1.000 i 1.500 persones que s'allotjaran en hotels, faran ús dels restaurants i del transport. Es farà a Montjuïc i es calcula que el benefici per a la ciutat pot ser de 60 milions d'euros. Això és important per a una ciutat que se sustenta, en gran part, del turisme. És una inversió en la marca Barcelona.

Activitats com l' skate estan prohibides a la via pública.

Em sembla normal que no permetin fer skate quan ara hi ha centenars de joves a la ciutat que en tenen i que poden fer malbé el mobiliari urbà, però llavors han d'habilitar instal·lacions per practicar-lo, ja que només hi ha les del Fòrum. Als Estats Units et trobaràs al carrer contínuament cartells de "prohibit patinar", però, en canvi, proporcionen instal·lacions per fer-ho. Aquí es detecta que molta gent fa skate , es prohibeix i no es reconeix el dret a practicar-lo en un lloc habilitat. És una incongruència. A més, posen multes que poden estar al voltant dels 150 euros i et retiren l' skate .

¿Estan arrelant cada vegada més els esports freestyle a Catalunya?

Van en augment. La prova més evident és veure com els pobles van ampliant les seves instal·lacions i com de plenes estan els caps de setmana. Crec que són els esports del futur perquè hi ha joves que no els practiquen però se senten identificats amb la cultura que desprenen.

Com és aquesta cultura?

El que més l'identifica és el perfil surfer i el consum de marques de roba relacionades amb aquests esports i que tant les porten els pijos , com els kumbes o els rapats. ¿I com poden compartir una mateixa peça uns estils tan diferents?

Perquè qualsevol noi voldria ser un surfer , que s'associa a la imatge d'un noi moreno, en forma, a la platja, amb la taula sota el braç i lligant amb noies. Qui no vol això?

Tu hi has vist una oportunitat de negoci.

Sí, tot i que vaig començar la meva empresa perquè m'agradava. És un món complicat que, de moment, aquí té un públic molt petit si el compares amb els Estats Units.

Dissenyes tu mateix la roba?

Ho faig tot jo. La dissenyo, en confecciono una mostra prèvia a la Xina, aprovo els pressupostos de la producció, faig les vendes, les recepciono, emmagatzemo i distribueixo la roba entre els meus clients, que arriben via web o bé en unes botigues de Barcelona.

D'on et ve aquesta emprenedoria?

Sempre m'ha agradat fer negocis. Als 15 anys vaig constituir una societat de samarretes. Després ja vaig crear Phil Park. L'any passat vaig vendre al voltant de 5.000 peces de roba, la majoria a Espanya, Àustria, Corea i el Japó. Ara també he començat una consultora per a joves emprenedors. De moment és sense ànim de lucre, es diu Start i ja tinc dos plans per assessorar.

Com es pot deixar enrere la por a emprendre en moments de crisi?

Jo he tingut la sort de comptar amb el suport econòmic dels meus pares. Però si no l'hagués tingut hauria engegat coses que estiguessin al meu abast. El missatge més positiu de la crisi és que si no hi ha diners, hi ha temps per a les idees. No ens podem quedar quiets al sofà.

Més continguts de