Jesús Moreno: "Alguna botiga de discos ha de quedar, i volem ser nosaltres"

Melena negra de heavy però samarreta de Pink Floyd. Jesús Moreno es defineix com a musicalment eclèctic. Té 53 anys, un nano de 4 i en fa més de 30 que ven vinils i CDs al carrer Tallers de Barcelona. La seva botiga Discos Revólver és lloc de peregrinació obligada per als melòmans de la música rock.

Quan arribes al carrer Tallers?

A principis dels 80. Jo ja venia d'una botiga de discos de segona mà i em va sortir l'oportunitat de muntar-ne una de pròpia. En aquell moment a Barcelona tot ho dominava Discos Castelló, però no abastava tots els estils: hi havia un forat amb la música independent, que aleshores començava a esclatar.

Vau fer diners?

La música aleshores estava en auge. Les generacions que sortien trobaven un munt de bandes que sentien com a pròpies. No havien arribat internet ni la informàtica tecnològica aquesta. La gent vivia la música de manera intensa: era una necessitat.

Quina va ser la clau del vostre èxit?

Triar el moment adequat. També algun DJ ens va ser còmplice i punxava la nostra música, així que la gent s'interessava per les bandes que portàvem. A més, érem referent fora de Barcelona. En uns moments en què encara no existien grans centres comercials a les comarques i als barris, ens venia gent de molts llocs. Els caps de setmana eren majoria els de fora.

I, el 1992, desembarca a so de platerets Virgin Megastore. ¿Vau pensar que havia arribat el final?

Va ser un fenomen mediàtic brutal. Semblava que a Barcelona no s'hagués venut música mai. Com que eren anglesos, es volia fer creure que els altres érem uns pagerols musicals. La Virgin no va portar res positiu: no ens van descobrir bandes noves ni tenien preus competitius. I, al cap de sis anys, va tancar.

Però aleshores ja hi havia la FNAC.

Sí, això va ser diferent. Era un megacentre cultural i venien molt preparats musicalment. Però se centraven en el que oferien les discogràfiques espanyoles i no tocaven la importació. Això ens va reforçar: havíem de ser diferents. La nostra plantilla acumula coneixements musicals. Els treballadors de la FNAC, en general, no en saben, de música: els contracten en sèrie. Cal tenir en compte que la clientela de la botiga de discos és molt especial.

Té una fauna pròpia?

I tant. N'hi ha que vénen, compren en dos minuts i marxen sense dir res. Però n'hi ha molts que són malalts de la música i vénen per informar-se, per sentir recomanacions, per remenar. Ho consideren casa seva, coneixen els dependents... Fan de la botiga el seu lloc preferit. Són els clients que encara ara s'enduen sis o set discos per setmana.

Hi ha un incendi: salva tres discos dels milers que tens a casa.

Uf... Potser algun de Bob Dylan, de John Coltrane o de Nick Cave... Cada generació té la seva onada d'artistes que m'han influït.

I quin nivell hi ha ara?

Després d'haver viscut 40 anys submergit en la música, la d'ara és la que em sembla de menys qualitat i imaginació. Amb excepcions, esclar, sempre hi ha gent bona. Però el 90% és música comercial sense interès. No sortim de Los 40 Principales.

I Amazon és una amenaça?

La majoria de discos que Amazon ven no són de botigues. El CD que t'arriba no acabes de saber si és un disc promocional, una resta d'estoc, un disc de segona mà... T'arriba tard i reclamar és difícil... Però com que no paguen impostos ofereixen preus barats.

Patiu pel futur?

Estem en una lluita permanent, buscant noves tendències, seguint al dia la música que surt, i mirem de tenir preus competitius. Cada vegada tanquen més botigues, però alguna botiga de discos ha de quedar, i volem ser nosaltres. La música no desapareixerà. El vinil, tampoc. Ja hi ha alguns artistes que venen més en vinil que no pas en CD.

I el CD desapareixerà?

Al CD li queda poc de vida. El format físic està en crisi i cada cop la gent en compra menys. I els marges comercials són pobres, d'un 30% o 40% sobre preu de cost. La discogràfica em ven un CD a 12 euros més IVA i per guanyar 4 euros n'he d'invertir 14.

Vénen músics a la vostra botiga?

La majoria de músics de les bandes barcelonines dels últims 25 anys han comprat els seus primers discos aquí. S'han criat amb el moviment musical de Revólver. Ara bé, els músics inverteixen abans en un instrument que en discos. Són més de baixar-se música que de comprar-ne.

Et mantens pur amb només vinils?

Evidentment, també tinc CDs. Jo, com tothom, em vaig tirar al CD perquè se'ns venia que era una innovació, que era fàcil de classificar, que el so era millor, cosa que s'ha demostrat que no és veritat...

I et baixes música?

No. Sóc antidescàrregues. M'agrada el format físic. Té aquell no sé què, aquella història. Una descàrrega la tens en un ordinador, allà, sense entitat. Un vinil de 180 grams et dóna un so increïble, i treus moltes conclusions quan escoltes la música així i amb un bon equip.