ENTREVISTA
Societat 21/02/2017

Joan López Alegre: "Ser tertulià és una feina 'low cost'"

Historiador de formació, assessor de comunicació de professió, professor universitari, tertulià i expolític, Joan López Alegre ha escrit ‘Hablar de todo y no saber de nada’, un retrat del món de la tertúlia

i
Maiol Roger
3 min
Joan López Alegre retrata la figura del tertulià al seu llibre  Hablar de todo y no saber de nada.

Joan López Alegre presumeix de parlar sense saber, però a l’hora d’explicar el món de la tertúlia té coneixement de causa: és tertulià d’ El món a RAC1, Els matins de TV3, el Vespre a La 2 i El debat de La 1.

¿Els tertulians poden parlar de tot sense saber-ne?

A més de ser capaços de parlar de coses que no sabem, som capaços de fer el ridícul sense saber que l’estem fent. Catalunya és el lloc del planeta on ser tertulià és més senzill: el 90% del temps parlem del procés. Si no, se’ns ajuda poc: els polítics queden amb tu i et venen la moto, l’empresa no.

El desconeixement de certs temes, diu, els fa influenciables. ¿No seria millor portar experts?

A les tertúlies hi ha personatges que fan que aquests espais siguin atractius per a l’audiència. Potser portes un expert en energia i no entén l’espectacle de la televisió. Sense espectacle no hi ha tertúlia.

Configuren l’opinió de la gent, i si es prima l’espectacle per sobre de la veritat pot ser contraproduent.

La Sexta noche fa que l’hora més important de televisió l’ocupi la política. Té la part negativa que sembla el Sálvame Deluxe, però la part positiva és que milions de persones segueixen la política. L’espectacularització té més efectes positius que el fet negatiu de la banalització.

A vegades hi ha informació amb falsedats.

És inherent a la política: mira Trump. No li podem exigir al tertulià una puresa que el polític no té.

¿La política i les tertúlies es retroalimenten?

Tenen portes giratòries, i no parlo en negatiu. La tertúlia es converteix en un planter de la política.

Explica que en la seva època de diputat del PP li tocava parlar d’un tema que no coneixia: la sanitat.

A la política es fan equips de gent que no és experta, però també hi ha gent experta que ha fracassat en política: s’ha de tenir empatia i saber escoltar i negociar.

¿Els partits intenten controlar les tertúlies?

Els que no ho fan desisteixen de les seves funcions. No crec que hi hagi tertulians de carnet, però n’hi ha que tenen molta relació amb els partits. No hi ha quota de militants, però és bo que hi hagi quota ideològica.

Qui decideix quins tertulians?

Sempre m’han trucat dels programes, mai d’un partit. Però no siguem innocents: cadenes, grups de comunicació i partits parlen sobre noms i perfils. Soc conscient que jo cobreixo una quota.

Segueixen argumentari de partit?

És molt pobre fer-ho. Un tertulià afí al govern espanyol ha de criticar la Gürtel, i un independentista, Santi Vidal. Si no, perdrà credibilitat.

Les tertúlies són plurals?

Estan absolutament desequilibrades en favor de l’independentisme.

Habitualment hi ha un 75% de favorables al referèndum i 25% de contraris.

Això no és un reflex de la societat.

Les enquestes diuen que hi ha un 80% de partidaris del referèndum.

És dir molt. En el 9-N hi va participar el 30%. Que la tertúlia sigui plural no depèn dels tertulians, sinó de la línia editorial del programa i del mitjà. Pots posar quatre tertulians espanyolistes a TV3 però si la seva línia editorial és la que és... La clau de volta són els temes de què es parla.

S’ha de parlar menys del procés?

El procés està sobrevalorat tenint en compte els temes que la gent viu al dia a dia. Una gran massa, intueixo, viu amb cansament la sobreestimulació.

Són espais molt vistos i escoltats. Hi deu haver un interès...

Sí. Potser et fa tenir una gran audiència, però et limita a captar altres grups.

¿Hi ha més pluralitat a Catalunya que a Espanya, on veure un tertulià independentista és impossible?

A Espanya no hi ha independentistes. La comparació és falsa. No arriben al 10% del conjunt d’Espanya.

Però per pluralitat, quan es parla d’un tema està bé que hi siguin totes les opcions.

Estaria bé. No oblidem els grans comunicadors de l’Estat catalans, tenen informació de primera mà.

¿El principal problema de les tertúlies és la presència de les dones?

N’hi ha molt poques, i n’hi ha que ho fan excepcionalment bé.

¿Estaria disposat a renunciar a una tertúlia si només hi hagués homes?

No. És un problema del programa.

Els tertulians estan ben pagats?

No. Segons el programa, es poden cobrar entre 70 i 250 euros, i inclou IVA, IRPF, impostos, desplaçaments, vestuari... És una feina molt low cost. Si hagués de viure només de tertúlies, no viuria.

Segons amb què es compari. Potser cobra més que el productor que li truca...

Depèn del productor. El que es cobra per fer de tertulià té a veure amb la crisi dels mitjans.

És un gènere que surt barat?

Sí, pel sou, i per tot el que es necessita per fer el programa.

stats