Jordi Sevilla: "Un partit independentista no té dret a triar el president espanyol"

Assenyala Iglesias com a culpable que no hi hagués pacte de govern.

Repassa les actes del Congrés.

I diu que va donar sis cops de porta, com ara marcar com a línia vermella el referèndum a Catalunya. Per què és un cop de porta, això?

Ell sabia que això era una línia vermella per a nosaltres. Ho teníem a la resolució del comitè federal i ell era conscient que no ho podíem acceptar. Qui ho va dir abans? Nosaltres, perquè portem més temps al Congrés. Es podria llegir al revés, sí...

O sigui, que va ser un cop de porta mutu.

És una manera de veure-ho.

Així, ¿es pot dir que el procés sobiranista va segrestar la governabilitat espanyola?

Una de les excepcions més importants dels últims temps és que cap dels candidats ha pensat de demanar el vot dels partits catalans, perquè han optat per una solució que considerem anticonstitucional. És una gran novetat.

És un error de les dues parts?

És un error que Convergència faci el salt cap a l’independentisme. Eren l’exemple del pactisme i per raons que cadascú pot interpretar com vulgui fa el salt. Però és comprensible que un candidat no vulgui ser president amb el suport d’aquells que volen marxar d’Espanya, perquè tard o d’hora et demanaran coses amb les quals no estàs d’acord. Es converteixen en irrellevants en una investidura.

¿El mandat del comitè federal s’ha de mantenir?

S’ha de mantenir per a una investidura. No dic no parlar amb independentistes, cal parlar-hi molt, sobretot amb aquells que des de l’independentisme estan buscant solucions. Sánchez em va plantejar que en algun moment hauríem de parlar. Jo li vaig dir que quan fos president, però no per ser-ho.

En resum: un independentista a Espanya no té dret a decidir quin president s’escull.

Entre altres qüestions perquè m’està dient que vol marxar.

És a dir, ho afirma.

Sí.

Diu que no van parlar amb el PDECat, però Homs i Sánchez van dir que sí que ho havien fet.

Es va parlar, però no soc conscient que s’entrés a negociar.

Si no posen com a línia vermella el referèndum, s’hi pot parlar?

No. No és coherent. Tampoc ho és que un independentista faci president algú retirant les demandes d’independència. No és creïble.

¿Creu que Sánchez, per tant, s’equivoca ara que modera el discurs?

Està dient el mateix que dic jo i diu tot el PSOE des de Granada, que és: dins de la Constitució, tot, i si hem de parlar de reformar-la, fem-ho.

¿Va ser un error pactar primer amb C’s?

Els primers amb qui ens vam asseure van ser IU, els segons Compromís i en gairebé dues setmanes no ens vam asseure amb ningú més, mentre buscàvem fer-ho amb Podem. I sempre dèiem el mateix: els blocs no sumen, hem de buscar una solució transversal. Ningú es podia sorprendre perquè parléssim amb C’s. Però vam veure que Podem no es volia asseure a negociar en una taula.

Al llibre explica que en les primeres eleccions volien fer el sorpasso. Però, i en les segones?

Ja s’havien vist els vetos entre C’s i Podem i llavors s’agreugen, i C’s dona senyals de preferir pactar amb el PP.

Ha canviat la situació?

A Vistalegre hem vist que un 40% de Podem creu que va ser un error no pactar, però no han guanyat.

Hi ha una nova oportunitat amb la victòria de Sánchez.

No ho sé. El problema és si sumen o no una majoria suficient per fer un govern, i en aquest cas no sumen.

Veient els problemes per gestionar l’abstenció, amb un Rajoy reforçat que aviat podrà convocar eleccions, s’acosta l’avançament electoral?

Sí, i crec que hi serà. Rajoy es caracteritza per fer no el que vol sinó el que es veu obligat a fer. Està posant les bases perquè la situació i la irresponsabilitat de tota la resta, segons ell, el forci a fer eleccions. Ho hem vist amb el decret de l’estiba, no es podia gestionar pitjor, i crec que estaven buscant arguments per anar a eleccions. Ho tornarem a veure amb els pressupostos del 2018.

¿Creu que els altres candidats poden acabar donant la raó a Sánchez i assumir que és millor anar a eleccions que seguir ajudant el PP?

La història no es repeteix. Em preocupa que qui guanyi tingui un plantejament de futur, no de passat.

Però enduriran l’oposició?

És probable que la nova direcció del PSOE necessiti marcar distància, perquè una part dels sis milions de vots que hem perdut han marxat perquè no han vist prou diferències.

La nova política critica el pas del sector públic al privat. Vostè n’és un exemple. Cal posar més traves?

Fa 10 anys que vaig deixar de ser ministre i vuit diputat. D’aquests, set he treballat al sector privat i un al PSOE. Vaig fer portes giratòries al revés. On és el problema?