Jaume Ciurana: "El cosmopolitisme mal entès acaba derivant en provincianisme"

Després de 17 anys mirant-se la cultura municipal des de l'oposició, el convergent Jaume Ciurana (Barcelona, 1964) ocupa el despatx del Palau de la Virreina com a regidor i tinent d'alcalde de la macroàrea de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació.

Li pesa la responsabilitat de ser el primer regidor de Cultura de Barcelona no socialista?

Jo no sóc el regidor de Cultura d'una altra hegemonia, la meva obsessió és ser-ho de totes les hegemonies. Pesa la responsabilitat, en general.

S'ha mogut amb prudència, se sap poc el que pensa, i com que hi ha hagut certa continuïtat, les males llengües diuen que no té programa.

A qui ho pensi, el convido a llegir-lo. Tenim les idees clares i es veurà en els propers mesos i anys. L'avantatge d'haver estat tant de temps a l'oposició és que et permet acotar molt la realitat cultural de la ciutat. I ens equivocaríem si ens penséssim que el que s'ha fet fins ara no val res.

Què és el que s'ha fet millor?

El sistema bibliotecari és un bon model, per exemple. Coses que no s'han fet prou bé: la idea que la cultura a Barcelona és el que es fa des de l'Ajuntament. Un dels nostres reptes és fer la devolució de l'ànima cultural a la ciutat.

Hi ha hagut manca de lideratge de Barcelona respecte de Catalunya?

Hi ha hagut un cert acomplexament de Barcelona: no voler exercir el rol de capital del país per ser-ho al món. Però el cosmopolitisme mal entès acaba derivant en provincianisme: pensar que qualsevol cosa que ve de fora és millor que el que es fa aquí és un error, tan gran com pensar que el món només s'explica des d'aquí.

Estem ben situats?

Barcelona ha de guanyar musculatura si no volem caure en la ciutat franquícia: que passi aquí el mateix que en altres ciutats. La nostra projecció serà més potent com més profundes tingui les arrels.

Les polítiques culturals han begut del multiculturalisme.

No crec en el multiculturalisme, sinó en l'interculturalisme. Catalunya i Barcelona no poden ser una confederació de cultures, una agregació de grups estancs. La cultura catalana s'ha alimentat de múltiples orígens i influències, i això continuarà, però hem de ser capaços que la que relligui la societat cohesionada sigui la catalana. El multiculturalisme ha fracassat a Europa.

Què articularà la marca BCN?

La creativitat. No es pot separar disseny d'arquitectura, gastronomia, arts plàstiques... La creativitat és el petroli del segle XXI: prosperaran les societats que tinguin creativitat i talent, capacitat de retenir el que és propi i d'atreure el que és nou. I si no té un terreny abonat per manifestar-se, la creativitat canviarà de lloc.

Marqui quatre prioritats.

Primer, com deia, entendre que la cultura no és el que fa l'Ajuntament, fer un reconeixement a la societat cultural. Segon, que tot el que fem tingui sentit ubicat en una de les quatre etapes del fet cultural: formació, creació, producció i difusió. Tercer, convertir Barcelona en capital cultural. I quart, tenir una mirada unitària sobre la cultura, coneixement, creativitat i innovació, d'aquí el nom de l'àrea que porto.

I si aterrem a projectes concrets?

El primer és acabar el que tenim començat: el Born, el DHUB, el Museu de Ciències Naturals, les Fàbriques de Creació... No voldria acabar el mandat deixant més temes empantanegats dels que m'he trobat. I tenim nous projectes com el pla d'ensenyaments artístics, portar la cultura als centres cívics... Fer que les coses que tenim funcionin. Això no vol dir que no hi hagi visió i ambició.

Però és feina menys lluïda.

Mantenim el compromís que la Cultura representi el 6% del pressupost [ara és el 5,8%]. Un dels nostres somnis és convertir el Banc d'Espanya de plaça Catalunya en un equipament cultural. Són 25.000 m infrautilitzats en un lloc estratègic.