Publicitat
Publicitat

EXPOSICIÓ

La Biblioteca Jaume Fuster dedica una mostra al detectiu Felip Marlot

Joaquim Carbó inaugura la BCNegra

Escriptor de cognom fosc i sentit de l'humor blanc, Joaquim Carbó ha estat el tret de sortida de la VII edició de la BCNegra. L'exposició Carbó negre es podrà visitar a la Jaume Fuster fins al 3 d'abril.

Fa anys que es parla de Joaquim Carbó associant-lo a unes quantes xifres que, si no tomben d'esquena, com a mínim obliguen a dibuixar un xiulet admiratiu: al llarg de gairebé cinc dècades d'activitat editorial, l'autor -nascut a Caldes de Malavella l'any 1932- ha publicat 130 títols i ha superat el milió d'exemplars venuts. "Va com va, això dels llibres. La primera novel·la que vaig fer, La casa sota la sorra , ha estat el meu llibre més venut. Des de l'any 1966 n'han sortit 77 edicions i se n'han venut més de 250.000 exemplars", va fer memòria Carbó minuts abans d'inaugurar la BCNegra 2011, que enguany arriba a la setena edició i que, com cada any, portarà un grapat d'autors interessats per detectius, policies i criminals: Mari Jungstedt, Johan Theorin, David Peace, Andreu Martín i Alicia Giménez Bartlett parlaran de les seves últimes novel·les al mateix temps que la setmana provarà noves receptes -els menús i còctels negres que proposaran diversos restaurants- i esperarà la visita del jutge Baltasar Garzón.

"És la primera vegada que m'hi conviden, a la BCNegra", deia Carbó sense cap rastre de ressentiment. La seva participació a les jornades s'allargarà fins a principis d'abril: la sala d'exposicions de la biblioteca Jaume Fuster homenatja durant més de dos mesos una de les creacions més curioses de l'escriptor, el detectiu Felip Marlot. El seu nom pica l'ullet a Philip Marlowe, protagonista d' El somni etern (1939), La dama del llac (1943) i mitja dotzena de novel·les més de Raymond Chandler (1888-1959), un dels grans cultivadors del gènere negre. "El meu detectiu és una paròdia a escala infantil o juvenil dels detectius de garrotada seca. En Marlot és incapaç d'aixecar la mà a ningú: fins i tot li fa por el gos de la portera, i cada cop que ha de sortir de casa és tota una experiència".

Del senyor Tothovol a la crisi
El primer llibre de Marlot va ser publicat l'any 1979 a Publicacions de l'Abadia de Montserrat i presentava els nou primers casos del detectiu: en un d'ells, el senyor Tothovol -home de negocis- vol saber qui li roba el temps que té per dormir; en un altre, una família d'artistes perden el seu fill a dins de la casa desendreçada on viuen. Els casos que ha de solucionar Marlot no requereixen ni armes de foc ni l'aparició de femmes fatales -rosses, i de cossos turgents-: convoquen, això sí, l'enginy espavilat d'un Marlot que, a mesura que va anar canviant d'il·lustrador, també va canviar de cara.

"És impossible que me l'imagini d'una sola manera!", deia Carbó abans de recordar tots els dibuixants de Marlot. "La primera que va posar cara a Marlot va ser Maria Rius. Després, en Francesc Infante va fer una sèrie de tires per al Cavall Fort amb guió meu que es van publicar a Columna. Quan els llibres es van traduir al castellà, dels dibuixos se'n va encarregar primer Mónica Echevarría i després, Rafael Carralón", indica l'escriptor.

Infante es va jubilar de dibuixar la tira còmica de Marlot, i Carles Martí en va prendre el relleu. Carbó va seguir compaginant els guions amb l'escriptura de noves aventures, l'última de les quals va aparèixer el 2004 a Barcanova. A Felip Marlot i les joies , novel·la il·lustrada per Pau Bassolí, el detectiu ha de recuperar un grapat de penjolls i arracades que localitza fàcilment en un abocador. Com que res no és el que sembla, les joies que Marlot troba són una imitació de les originals.

"Ja en tinc un altre al forn", ens va advertir Carbó: " La crisi o un dia a la vida de Felip Marlot.

Hi explico una jornada atrafegadíssima del detectiu. Hi ha tot un seguit d'aventures insòlites i, si es vol, una mica estrafolàries. Mentre l'escrivia va passar aquell incident de l'aparició de la lleona. En Marlot la troba, però no és cap lleona, sinó un gos: els pagesos s'han inventat que era una lleona perquè els pixapins no anessin a caçar-hi bolets".

Fidel a la blancor entranyable del personatge, Joaquim Carbó ha volgut en aquest sisè lliurament novel·lat de Marlot que l'actualitat hi tingués pes. "Els diaris em serveixen molt per inspirar-me. Diria que sempre ha estat així. Hi ha un llibre que sortirà aviat, Jocs d'infants , en què a partir de notícies de quatre ratlles he inventat una sèrie de contes força negres, en aquest cas per a adults".

La punta de l'iceberg
Carbó negre és un recorregut cronològic per la història de Felip Marlot, una ínfima part de l'univers creatiu encara en expansió de Joaquim Carbó, que encara ara -a prop de la vuitantena- quan acaba un llibre es preocupa per si no tindrà cap idea per al proper. L'exposició combina les il·lustracions detectivesques amb una sèrie de vitrines on es pot veure la bona sintonia que l'escriptor ha tingut sempre amb nens i nenes. "El millor elogi que m'han fet mai -ens recordava Carbó mentre es mirava, emocionat, un vídeo en què sortia ell mateix, però amb 75 anys menys- me'l va fer un nen que em va preguntar: escolti, com és que no hi ha cap dels seus llibres que s'assembli?".

Més continguts de