Joaquim Oristrell

Aquest serà el tercer any que em quedo sense vacances. Això vol dir que tinc feina, i per tant puc considerar-me una persona afortunada i fins i tot envejada. Els meus dos fills també treballen, i això vol dir que els pares estem condemnats a passar l'estiu aquí. El gran ja ha començat, i el petit passarà tot l'agost col·laborant amb l'Associació del Pare Manel, amb els nanos del barri de Verdun. Està molt bé perquè comencin a veure una mica de món. Els caps de setmana sí que aprofitarem per escapar-nos a la platja, a una caseta que tenim a Sant Pol de Mar. I amb la meva dona també volem marxar uns dies. A un balneari, que ens facin un massatge total, des dels peus fins al nas. Aquest any sembla que hi ha molta gent que s'ha quedat per Barcelona, així que farem sopars i sortides amb els amics. També aprofitarem per anar al teatre, sobretot al Grec. Ja hem vist La caída de los dioses, Todos eran mis hijos , Un tramvía ... Com que tenim molts amics que treballen en aquesta professió aprofitem per veure'ls. Em va agradar molt Días estupendos , a la Villarroel, d'una colla d'estudiants amateurs que fan uns esquetxos que et petes de riure. Un parell de cops a l'any anem al Liceu, i volem veure Carmen . La idea és desconnectar. Sóc un home hiperactiu i tinc moltes canyes tirades per fer coses al setembre: una pel·li, alguns projectes per a la televisió i una sitcom a internet de vuit capítols curts, un projecte que és bastant nou per a mi. A veure què surt!