Societat 21/11/2016

Ken Yeang: "Si construïm com fins ara, perdrem un terç de les espècies"

Arquitecte i pare del disseny ecològic, basa la seva filosofia arquitectònica en la construcció dels 'green buildings'

Mireia Esteve
4 min
Ken Yeang: “Si construïm com fins ara, perdrem un terç de les espècies”

BarcelonaKen Yeang és arquitecte i està considerat el pare de l’ecodisseny -disseny sostenible-, tota una filosofia arquitectònica que es basa en la construcció del que anomenen green buildings, és a dir, edificis sostenibles. Yeang ha desenvolupat més de 200 projectes en països com Malàisia, Singapur, la Xina i Jamaica, uns edificis realment espectaculars visualment, com l’Editt Tower de Singapur. Aquest arquitecte malaisi ho té molt clar: l’ètica és l’única raó que pot explicar l’aposta per uns edificis ecològics i sostenibles. No es pot fer per raons comercials. L’expert ha portat a Barcelona la seva visió de sostenibilitat aplicada a l’arquitectura, convidat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya en el marc del Congrés d’Arquitectura 2016.

El diari britànic The Guardian l’ha inclòs en una llista on hi ha les 50 persones que poden salvar el planeta. Com pot fer aquesta contribució l’ecodisseny?

Fa 20 o 30 anys, l’ecodisseny era entès com una manera de tenir cura del medi ambient, com una opció preventiva. Ara ja no, ara s’entén com una manera de rescatar-nos, d’intentar salvar-nos de totes les emissions que hem fet al llarg d’aquests anys i revertir la contaminació dels mars, les espècies i l’agricultura. L’ecodisseny no pot salvar el planeta per si sol, cal canviar tot el sistema: la producció d’energia, la producció de materials i també la nostra manera de viure. Fent l’edifici més sostenible, que consumeixi menys energia, no n’hi ha prou. Hem de fer que la infraestructura completa sigui sostenible i els arquitectes han de pensar en tot el conjunt. El reciclatge, per exemple, és important, però no fa que una casa sigui ecosostenible. Per salvar el planeta, entre tots hem d’actuar ràpidament.

¿Els ecoedificis són també econòmicament sostenibles?

S’ha d’entendre que construir edificis sostenibles no s’ha de fer per raons comercials, sinó per raons ètiques. El sobrecost d’un edifici ecològic que jo projecto, per exemple, és d’entre un 4% i un 9%. Cal tenir en compte que aquests edificis cada any estalvien energia i aigua; per tant, el plus d’inversió inicial es recupera en només cinc anys. A partir del sisè any, l’estalvi continua i el balanç econòmic ja resulta positiu respecte a una construcció convencional.

Quins beneficis té viure en un edifici ecosostenible?

Tens un edifici millor i a un preu més baix, tenint en compte la suma del cost de construcció i el cost dels consums. Però els beneficis no només són en termes d’estalvi d’energia, sinó que aquest tipus d’edificis fan més feliç la gent. I si ets més feliç, hi ha menys absentisme, la productivitat millora... a més, són més saludables, l’aire està més oxigenat.

¿Veu exportables els seus projectes fets a l’Àsia a ciutats europees?

S’ha de començar intentant que els polítics hi apostin, perquè està a les seves mans fer les seves ciutats sostenibles. Perquè ho facin, primer se’ls ha d’educar i aquest és el problema principal. A les ciutats, aquests edificis aporten beneficis com la reducció de l’efecte d’illa de calor, rebaixant entre 3 i 4 graus aquest problema, gràcies a col·locar vegetació als edificis. Això també redueix la necessitat d’utilitzar l’aire condicionat i es genera estalvi energètic. A Singapur, per exemple, les institucions ja estan impulsant aquesta línia de treball.

¿Es podria considerar una inversió construir un edifici sostenible?

Sí. Un edifici que no és sostenible gasta molta energia i un que ho és n’estalvia molta. El que estalvia energia té més valor al mercat. Cal adaptar el pressupost a les necessitats d’un edifici d’aquestes característiques. Com més alt sigui el pressupost, més fàcil serà fer-lo sostenible. Si tens un pressupost baix i vols fer una casa sostenible, és més difícil d’aconseguir-ho. Per als arquitectes, l’objectiu principal ha de ser que les persones visquin i treballin de manera plaent i feliç; per tant, un bon disseny d’una construcció ha de ser bonic, funcional i ha de fer contenta la gent.

¿Els veu un antídot davant el degoteig dels anomenats edificis malalts detectats en diverses ciutats com Barcelona?

Podria ser. El que és segur és que no generarien els problemes que tenen aquests edificis malalts. El fet d’incorporar vegetació crea un ambient més saludable. La qualitat de l’aire interior és millor. A més, veure vegetació des dels edificis també té un efecte positiu per a la salut, com va demostrar un estudi dels anys 90 fet a Texas. Es va detectar que, en un hospital, els malalts que tenien vistes a una zona enjardinada es curaven més ràpidament que els que tenien vistes a una paret de maó.

Quins riscos afrontem si no canviem els mètodes de construcció convencional?

En els pròxims 20 o 30 anys, perdrem fins a un terç de les espècies del planeta. Hem d’equilibrar la part inorgànica dels edificis amb l’orgànica perquè si no estem creant ambients sintètics. Quan creem edificis, constituïm hàbitats als quals, a més de vegetació, volem atreure fauna, vida animal que no molesti les persones. Els dissenyem com a sistemes vivents, ecosistemes creats per l’home.

stats