La Korrika recorre el poble de la llengua basca
L’euskera demostra múscul en una cursa popular reivindicativa
Vitoria“ Ttipi ttapa, Korrika, ttipi ttapa, Korrika… ” És l’eslògan que des del dia 19 de març a Urepele i fins al dia 29 a Bilbao se sentirà, eixordador, als carrers i carreteres bascos. Una nova edició de la Korrika sacseja Euskadi de nord a sud i d’est a oest per demostrar al món que el poble de la llengua basca (Euskal Herria) està viu i disposat a lluitar pel seu idioma i la seva cultura.
La Korrika és més que una cursa popular biennal a favor del basc que recorre durant onze dies centenars de pobles i ciutats bascos, cosa que ja és molt; la Korrika és, sobretot, una demostració d’amor i compromís cap al basc.
Durant la cursa ( korrika ) els corredors porten un testimoni que va passant de mà en mà, quilòmetre rere quilòmetre, fins a complir tot l’itinerari. En aquesta edició, que ja és la dinovena, seran 2.500 quilòmetres ttipi ttapa de manera ininterrompuda.
Per cada poble que passa el testimoni, que en si mateix és una obra d’art dissenyada expressament per l’escultor basc Remigio Mendiburu per a la primera edició, cap al 1980, el poble, literalment, surt al carrer. Són centenars de milers de persones, en el que és l’esdeveniment més important a favor del basc. Professors, sanitaris, bombers, els joves del gaztetxe, els moviments socials, les institucions (no totes), els sindicats (no tots), els partits polítics (no tots), els clubs esportius... Tots hi participen i tots es comprometen, fins i tot econòmicament, perquè paguen per poder portar un quilòmetre el testimoni. Tot amb orgull.
Durant aquests deu dies de sacsejada sísmica en defensa de la llengua, també s’organitzen als pobles i als barris les korrika txikia (curses petites), els protagonistes de les quals són els nens. A més, les Korrika Kulturala programen activitats culturals que discorren en paral·lel a la cursa i que ofereixen espectacles diversos per tot Euskal Herria.
La Korrika sempre ha tingut un doble objectiu: d’una banda, impulsar la conscienciació a favor del basc i de la seva recuperació, sobretot a Iparralde i Navarra, on el basc continua sent per a l’estat francès, i per al govern navarrès d’UPN, respectivament, un idioma, a la pràctica, de segona categoria; i, de l’altra, recaptar fons per portar a terme aquesta tasca dia a dia als centres d’aprenentatge. Si el basc no té fronteres, tampoc la Korrika les té, i allà on hi ha un bascoparlant ( euskaldun ) o mostres de solidaritat amb la llengua basca hi és present.
Aquest any també serà en moltes ciutats de fora d’Euskal Herria. A Barcelona, la cita serà dissabte amb la Korricursa, una cursa d’uns cinc quilòmetres amb sortida a Gràcia i arribada al Born. Per arribar a l’èxit i reconeixement actual, AEK, la coordinadora per a l’alfabetització d’adults en basc, organitzadora de la cursa, ha hagut de ser molt perseverant, perquè els inicis van ser difícils.
Els durs anys vuitanta
A principis dels anys vuitanta van ser molts, inclòs el PNB, els que li van donar l’esquena, perquè hi veien la mà de l’esquerra abertzale. Van ser anys durs, en què molts corredors, perquè la cursa no s’aturés, van haver de fer molts quilòmetres per portar el testimoni davant la falta de compromisos polítics, no d’il·lusió popular.
Amb el pas del temps, aquests problemes s’han solucionat, tot i que encara queden, cada cop menys, els que pensen que sortir a córrer pel basc és una arma llancívola contra el castellà.
“Aquest país el pensarem en basc o deixarà de ser”, deia el campió dels bertsolaris Amets Arzallus a Baiona en l’acte final de la Korrika 18. Euskal Herria aquests dies pensa i corre en basc. Ttipi ttapa, Korrika; ttipi ttapa, Korrika …
