EL DEBAT SOBRE EL TURISME
Societat 22/08/2015

Barceloneta: el conflicte continua latent un any després

L’actual Ajuntament, més pròxim als veïns, rebaixa la tensió sense evitar les queixes per falta de vigilància

Martí Gelabert
4 min
Estrangers arribant a la Barceloneta, un dels barris més conflictius en matèria turística. Els veïns reclamen un turisme respectuós amb el seu barri i que no sigui groller.

BarcelonaMés policies, més inspectors turístics i la regularització d’un règim sancionador per als pisos que especulen. Aquests són alguns punts centrals del pla de xoc que demanen els veïns de la Barceloneta per pal·liar un problema que prové d’anys enrere, però que tot just fa un any va fer que el moviment ciutadà posés el crit al cel. El 12 d’agost del 2014 s’organitzava la primera assemblea veïnal per portar el barri a la lluita contra la inseguretat, l’incivisme i l’especulació que ha comportat l’arribada d’un turisme cada cop “més groller i més irrespectuós”. Una setmana després, la foto d’uns italians entrant despullats en un supermercat de la zona va fer la volta al món i corroborava l’existència d’aquest tipus de turisme.

“S’ha fet alguna millora, però encara hi ha pisos turístics”, valora el portaveu del col·lectiu veïnal La Barceloneta Diu Prou, Sergio Arnás, que es mostra crític amb el pla de xoc que s’ha dut a terme a la Barceloneta, molt allunyat del que s’ha aplicat en altres barris conflictius de la capital catalana. “En altres llocs s’ha fet un pla de xoc com Déu mana. Aquí el que han fet és posar una mica de maquillatge”, critica, mentre dóna a entendre que el conflicte que els va portar a la mobilització continua latent. Tot i així, agraeixen que el nou ajuntament sigui més pròxim als veïns.

Inspeccions i inseguretat

L’Ajuntament va engegar l’any passat una campanya per detectar els pisos d’ús turístic de la zona. Dels 8.686 habitatges que hi ha al barri, es van obrir expedients a un total de 386 que s’havien destinat a ús turístic -el 2013, abans que s’engegués la lluita veïnal, només se’n van obrir 14-. Mitjançant una inspecció continuada que es va posar en marxa a partir d’aquesta detecció, s’ha pogut saber que 201 dels pisos expedientats han passat a tenir un ús d’habitatge habitual. A més a més, en un any s’han precintat una vintena d’apartaments il·legals. Per a Arnás, aquestes mesures són insuficients: “Si en un carrer tenies 50 pisos turístics i ara en tens 25, haurà millorat, però el problema segueix igual”. El que sí que veu amb bons ulls són les mesures que el nou consistori ha adoptat contra els operadors que lloguen els pisos turístics i per a la condonació de multes.

En el cas dels operadors com Booking o Airbnb, que són els que concentren la gran majoria de pisos turístics, l’Ajuntament els enviarà requeriments perquè facilitin les dades dels pisos que es publiciten a través de les seves pàgines web. Si no responen, se’ls sancionarà i se’ls multarà per cada pis que publicitin. Pel que fa a la condonació de multes, des de l’assemblea veïnal aproven la decisió adoptada pel consistori -que inicialment va ser una proposta dels mateixos veïns-: els propietaris sancionats pel fet de tenir un pis turístic il·legal poden evitar pagar un 80% de la multa si cedeixen tres anys l’habitatge per destinar-lo a lloguer social.

Des del col·lectiu La Barceloneta Diu Prou saben que durant aquest any de reivindicació la gent s’ha conscienciat molt. “Per a la gent abans això només era un tema d’incivisme, però s’han adonat que és molt més greu, que involucra l’especulació i la inseguretat”, relata l’Esther Jorquera, activista del col·lectiu veïnal. Tanmateix, el tema de la inseguretat, per a Arnás, és un dels prioritaris. “És la primera acció que s’hauria de dur a terme”, exigeix. Però per això els veïns reclamen punts fixos de policies en zones estratègiques de la Barceloneta. Una mesura que ni la Guàrdia Urbana ni l’Ajuntament han pogut validar. “Hem pagat les conseqüències de la mala relació entre la Guàrdia Urbana i l’Ajuntament”, recorda Arnás. El consistori, però, nega aquesta mala relació, i argumenta que el problema ve derivat del mal model turístic. Afirmen que si es descuiden d’una zona, com pot ser el Born, els problemes que hi ha a la Barceloneta s’hi podrien traslladar. El que sí que s’ha aplicat és la decisió de patrullar més sovint pels punts conflictius del barri indicats pels veïns.

Incivisme

A part del soroll i les hores de son que els crits i la festa de la zona roben als veïns, ha sorgit un nou problema: els vehicles elèctrics. El Josep és el propietari d’un quiosc al bell mig del passeig Joan de Borbó i s’ha discutit més d’un cop amb els turistes que fan un mal ús d’aquests vehicles: “Els patinets elèctrics que van per la vorera són un perill”. Per pal·liar-ho es van posar agents cívics que fessin corregir aquestes conductes. Segons el Josep i altres veïns del barri, “els agents cívics no poden controlar-los”. Durant l’assemblea per celebrar l’any del moviment veïnal es van expressar moltes queixes en aquest sentit. Es critica, així, una mesura que no ha acabat de ser del tot efectiva.

En relació al comerç, el portaveu de La Barceloneta Diu Prou sap que “sempre hi ha algun efecte negatiu si no ve turisme”. “Els turistes són com són, però si marxen, potser ho farà el meu negoci també”, destaca la Dolors, propietària d’un bar.

stats