Publicitat
Publicitat

Roser Garriga:

"L'Església margina la meitat de la humanitat: les dones"

Hàbit "Amb els anys he descobert que no portar-ne t'acosta a la gent" Crítiques "Els bisbes tenen tortícolis de mirar a Roma; haurien de mirar més les seves diòcesis" Indignació "La visita del Papa va mostrar la realitat de les dones a l'Església, va ser denigrant"

Veu potent i paraules contundents, sàvies, fruit d'anys de dedicació a la gent. Aquesta és l'essència de la Roser Garriga, una monja combativa i sense por que s'atreveix a dir el que ningú gosa.

Com és que no porta hàbit?

Crec que no cal anar disfressat. L'hàbit és anacrònic, ridícul. Jesús no es va voler diferenciar mai de la gent i per això anava vestit com tothom.

No ha tingut mai problemes per no dur-lo?

No, al contrari. Al principi, quan en portava, em separava de la gent. A l'època del franquisme, quan la gent veia una monja, un capellà o un guàrdia civil, ja pensaven: "És del règim". Amb els anys vaig descobrir que m'acostava molt més a la gent no portar-ne.

Quan se'l va treure?

Després del Concili. Ens va obrir una mica la ment, vam veure que les religions són totes verdaderes i falses, totes són bones i dolentes.

Quines són les coses bones i dolentes del cristianisme?

La bona és l'Evangeli, que va a favor del pobre, de la dona, fins i tot l'adúltera protegeix. El que és dolent és que no segueixi Jesús, i tingui un Vaticà, una jerarquia. Tampoc és bona la marginació que fa de la meitat de la humanitat: que som les dones. És dolent que ens basem més en els dogmes que en l'Evangeli. Això provoca l'allunyament de la gent.

Els que governen ho saben?

Hi ha una gran diferència entre l'Església de dalt i la de baix. La gent que treballem, que estem als barris, amb la gent, sí que ho sabem. Els de dalt, els poderosos, no se'n volen adonar. Estem fent pressió i ens trobem amb bisbes que tenen tortícolis perquè només miren cap a Roma, en lloc de mirar cap a la seva diòcesi. De bisbes lliures, com en Pere Casaldàliga o l'Óscar Romero, ens en falten.

Per què es va fer monja?

A la meva època hi havia molt poques oportunitats per a les noies. Estàvem lligades a una estructura molt rígida que només ens permetia casar-nos, perquè si ens quedàvem solteres era una tragèdia. La religió donava més oportunitats, més llibertats. Jo era molt més lliure que les meves germanes que es casaven. També tenia moltes ganes de treballar amb els altres però és cert que aquesta inquietud, avui en dia, no s'hauria encaminat cap a la vida religiosa, sinó cap a la vida més social.

Quants anys tenia quan es va fer monja?

20 anys. Vaig entrar a les missioneres Cor de Maria. Vaig fer de mestre vuit anys i vaig demanar un trasllat a Màlaga, on vaig estar treballant en un barri molt humil.

I després va marxar a Xile?

Sí. Vam marxar quatre noies i vam anar a fundar una comunitat en un barri pobre de Santiago on la gent havia ocupat els terrenys. Era gent que havia patit molt amb la dictadura. D'aquella època recordo la por, el toc de queda a les nits, el soroll dels trets que ressonaven, els avions amb focus enormes que ens perseguien. Però allà l'Església va ajudar molt les víctimes de la dictadura. Això aquí no va passar. Ells es van posar al costat de la gent.

I aquí per què no va passar?

Això és el que jo em demano. Aquí l'Església es va situar a la dreta. Jo em pregunto quan pensa demanar perdó l'Església espanyola pels pecats que va fer donant suport a la dictadura de Franco. Quan temps haurem d'esperar perquè demanin perdó?

I pel que fa al paper de la dona a l'Església, com valora la situació actual?

La recent visita del Papa a Barcelona va ser un resum de la situació, les dones només van aparèixer per netejar. Va ser denigrant però va servir per mostrar, a qui encara tenia dubtes, quin és el paper real de la dona a l'Església. Jo em vaig sentir profundament indignada perquè no hi ha dret, però aquesta és la realitat: l'Església denigra les dones.

Com s'ha de canviar això?

Si sempre et trobes el semàfor vermell, acabes passant. La transgressió ha fet avançar la humanitat, sobretot la de lleis injustes.

Com transgrediu?

Fem petites coses, com llegir l'Evangeli des de la perspectiva de la dona, i no acceptar la interpretació que n'han fet els homes al llarg del segles. Últimament també hi ha hagut ordenacions de dones, tot i que el Vaticà ha decidit excomunicar-les. Pel Vaticà, dos dels pecats més greus són la pederàstia i ordenar dones, al mateix nivell! És indignant.

Voleu el sacerdoci femení?

Jo formo part del grup de Dones de l'Església i volem que es reconegui la igualtat d'homes i dones dins l'Església. El clergat només representa un 1% de l'Església, pot ser que els fidels hi no pintin res? I les dones encara menys? Crec que l'Església ha d'estar a favor dels discriminats i avui en dia són els homosexuals, per exemple, dels quals l'Església no vol saber res, o els divorciats, o potser aquella noia que ha avortat. Aquesta gent ens necessita. És el que feia Jesús.

Més continguts de