Publicitat
Publicitat

ART CONTEMPORANI A VALÈNCIA

A Espanya mai no se li havia dedicat una exposició tan important

L'IVAM rastreja tota La memòria de Jasper Johns

L'IVAM ha reunit un centenar d'obres que exploren la versatilitat, el virtuosisme i l'afany experimental de Jasper Johns, un dels grans artistes contemporanis nord-americans vius.

Johns ha representat objectes genuïnament nord-americans, com la bandera.

L'Institut Valencià d'Art Modern ha obert les portes de Les empremtes de la memòria , l'exposició més important de Jasper Johns (Allendale, Carolina del Sud, 1930) que s'ha pogut veure fins ara a Espanya i una de les escasses mostres que l'artista ha protagonitzat a Europa. Composta per un centenar d'obres, entre pintures, escultures, dibuixos i gravats, la mostra ofereix una àmplia perspectiva de la carrera de Johns des del 1954 fins al 2007 i de la seva versatilitat i el seu virtuosisme a l'hora de treballar amb diferents llenguatges.

En aquest cas, tan important com la quantitat d'obres que el centre valencià ha aconseguit reunir, és la seva procedència. Museus com el Whitney Museum de Nova York, la National Gallery de Washington, la Tate Gallery de Londres i el Centre Georges Pompidou de París, a banda de diversos col·leccionistes privats nord-americans i europeus i el mateix IVAM, han prestat obres significatives dins l'art contemporani actual i també per a la memòria sentimental de l'artista. El mateix Johns ha aportat dinou peces de la seva col·lecció particular i Numbers , un baix relleu de bronze que va realitzar el 2007 i que no havia estat exposat mai abans. Aquesta obra és, a més, l'escultura de més dimensions que l'artista ha realitzat fins ara.

Home auster i d'una vida reservada, gairebé reclosa, el que està considerat com un dels grans artistes nord-americans contemporanis trencarà la seva rutina i, a finals de març, viatjarà fins a València per recollir l'onzè premi Julio González, que el govern valencià concedeix anualment.

Banderes, dianes i llaunes
Banderes, dianes, llaunes de cervesa, bombetes, escombres... Aquests objectes quotidians, que Johns va elevar a la categoria d'obres d'art als anys cinquanta, ben aviat el van fer mereixedor del favor de la crítica. En aquests treballs, els crítics hi van veure, d'una banda, una reacció davant del domini que els expressionistes abstractes i les seves pintures de camps de colors exercien en aquell moment als Estats Units i, de l'altra, un retorn a la figuració a través de temes genuïnament nord-americans. Mentre que Johns ha estat considerat sovint com un dels pioners del pop-art , al catàleg de l'exposició l'estudiós Daniel Abadie posa l'accent en les imperfeccions amb què l'artista va representar aquests objectes industrials i que deixaven la porta oberta a les investigacions que Johns va dur a terme i que el van acostar a l'art conceptual.

Per damunt d'aquests objectes, els alfabets i els espais plens de xifres són els que han acabat caracteritzant l'obra de Johns. Mentre que a les obres cubistes de Picasso, per exemple, o a les obres de les avantguardes russes ja hi trobem lletres realitzades amb plantilles, Martine Soria, comissària de l'exposició, destaca que Johns no n'ha fet un ús ocasional, sinó que els ha fet servir des de fa més de cinquanta anys dins d'un mètode de treball que es basa en la repetició.

I de la mateixa manera que l'alfabet existeix des del segle XI abans de Crist, ens recorda Soria, sembla que la seva antiguitat conté la memòria dels artistes en els quals Jasper Johns s'ha inspirat i que han enriquit el seu estil personal.

Més continguts de