Publicitat
Publicitat

L'Institut de Medicina Legal compleix deu anys amb una reducció de les autòpsies pel descens de morts a la carretera

El cap dels forenses catalans valora positivament l'evolució dels mitjans tècnics de l'IMLC, que "ja no fa autòpsies als cementiris"

L'Institut de Medicina Legal de Catalunya (IMLC) celebra aquest diumenge els deu anys de funcionament i ho fa, tot i la crisi econòmica, en un moment en que pot dir que ha assolit un nivell d'eficiència i prestigi notables. Després d'inaugurar la nova seu central a la Ciutat de la Justícia de Barcelona, l'any 2009, l'IMLC disposa d'una seu digna, àmplia i ben equipada. La seva feina més coneguda, tot i que minoritària, són les autòpsies. Però justament en els últims anys se n'ha reduït el número gràcies en part a la disminució dels morts en accident de trànsit. Així, s'ha passat d'unes 4.000 autòpsies anuals a unes 3.500 en els últims sis anys.

Però l'altre gran motiu per reduir el número de cadàvers analitzats pels forenses és que han augmentat els certificats de defunció signats per metges poc després de la mort de la persona, ja que poden assegurar que la causa de la mort ha estat natural, per malaltia.

Coincidint amb el desè aniversari de la seva entrada en funcionament, el director de l'IMLC, el doctor Jordi Medallo, explica a l'ACN que aquest descens en el nombre de morts a la carretera ha fet augmentar, però, el número de ferits greus amb importants seqüeles que també han de visitar l'IMLC, un cop estabilitzada la seva recuperació, per certificar quins perjudicis patiran perpètuament, cosa que determinarà la possible indemnització de les asseguradores. També es fan anàlisis de lesions greus als ferits en baralles o a les agredides en casos de violència de gènere. Aquests últims casos, tot i la percepció popular, no han augmentat en els últims anys, sinó que simplement s'han visibilitzat més.

Aquest diumenge l'IMLC fa justament deu anys que va començar a funcionar i el doctor Medallo, amb dècades d'experiència, explica que Catalunya, en ser un important destí turístic, també ha d'assumir les autòpsies dels estrangers que es moren aquí mentre estan de vacances. En aquest cas, l'autòpsia és més necessària, perquè és més difícil obtenir antecedents mèdics del mort i cal descartar que sigui una mort causada per una malaltia que ja patia abans d'arribar al nostre país.

Altres casos en els quals es fan autòpsies són els suïcidis, uns 500 cada any, cosa que suposa al voltant del 15% de les necròpsies. Els números, en aquest cas, estan força estabilitzats des de fa uns anys, i la crisi no ha tingut cap mena d'impacte en l'estadística, al contrari del que es rumoreja a Itàlia o Grècia. Tot i així, Medallo no descarta que alguna persona s'hagi suïcidat per problemes econòmics.

I el turisme també fa que alguns territoris estiguin més especialitzats en determinades causes de mort. Per exemple, el Pirineu lleidatà té, proporcionalment, més defuncions per traumatismes greus a causa d'esports de risc com escalada, esquí o muntanyisme. Per la seva banda, la Costa Brava comptabilitza cada any alguns morts mentre feien submarinisme. Malgrat aquestes peculiaritats territorials, els forenses no veuen grans diferències entre les causes de mort al camp o la ciutat.

Tampoc ha afectat el número d'autòpsies l'arribada d'immigrants en l'última dècada. Medallo recorda que en el moment que un nouvingut té un constipat i va al metge de capçalera ja se li obre un expedient mèdic on hi poden constar patologies anteriors. Això fa que si algun d'ells mor de forma sobtada, es pugui tenir constància de malalties anteriors i potser ja no cal fer l'autòpsia.

Més enllà de les autòpsies


Però no tota la feina dels forenses és fer autòpsies. De fet, cada any fan més de 120.000 actuacions, el 2005 van ser més de 150.000, i menys de 4.000 són autòpsies. Bona part del seu dia a dia són informes psiquiàtrics per motius ben diversos. En primer lloc hi ha les víctimes de delictes, que poden tenir seqüeles psicològiques com estrès postraumàtic o depressió. En segon lloc hi ha els sospitosos de delictes, a qui s'ha de determinar si alguna afectació o malaltia mental els pot reduir la responsabilitat penal, o cal determinar el seu risc de reincidència en conductes violentes, sobretot en el cas de violència domèstica.

Per últim, en l'àmbit civil, els forenses també determinen si una persona ha de ser internada en un centre psiquiàtric o si ha de ser incapacitada legalment perquè no es pot valer per si mateixa. Aquesta incapacitació pot ser revocada temps després.

Una altra de les feines que fan de tant en tant és determinar si una persona que està a punt de ser desnonada de casa seva pateix alguna malaltia psiquiàtrica i això pot endarrerir o evitar el desallotjament. De totes les persones que al·leguen motius psicològics, només un 15% són diagnosticats així, la resta són declarats totalment capaços i per tant el desnonament tira endavant.

Els forenses també actuen en casos d'incapacitats permanents o temporals per causes laborals, com malalties professionals o 'mobbing'.

En el cas dels menors, a part de les autòpsies, que són relativament poques, s'analitzen, com en el cas dels adults, els presumptes delinqüents i les víctimes, tant físicament com psicològicament. En el cas dels menors immigrants no acompanyats se'ls fan les proves radiològiques del canell o les mandíbules per determinar si són realment menors d'edat. En aquestes proves es treballa amb unes taules preestablertes per població juvenil de tipus caucàsic, cosa que fa que les taules no siguin tant precises en el cas dels subsaharians.

Millores tècniques i d'espai


D'altra banda, Medallo es felicita dels avenços tècnics que ha tingut l'IMLC en aquests deu anys. Ara ja no es fan autòpsies en cementiris, amb mitjans precaris, sense llum o sense refrigeració, com passava fins als anys 90. Actualment les inspeccions de cadàvers es fan en tanatoris, hospitals i, cada cop més, en seus judicials creades específicament. De fet, cada cop es centralitza més el servei per tenir una millor eficiència econòmica i de mitjans materials. També s'ha millorat en l'atenció als lesionats i en les visites psicològiques a les víctimes, que tenen espais apropiats i específics, més íntims i que eviten el contacte amb els agressors.


Més continguts de