DIA MUNDIAL DE LA SALUT
Societat 08/04/2011

L'OMS alerta contra l'abús dels antibiòtics

L'ús incorrecte dels medicaments fa que els bacteris cada cop si- guin més resistents. L'Organtizació Mundial de la Salut (OMS) adverteix que en els pròxims 10 anys els antibiòtics poden perdre efectivitat.

Marta Bausells
3 min
L'OMS alerta contra l'abús  dels antibiòtics

Barcelona.Fins fa 70 anys, tenir una malaltia infecciosa era una causa probable de mort. Fins que els antimicrobians -medicaments entre els quals hi ha els antibiòtics- ens van salvar, i ara ja no ens podem imaginar la vida sense ells. Avui correm el perill que deixin de fer-nos servei perquè, per culpa del mal ús que en fem, anem camí que els nostres cossos s'hi hagin acostumat totalment d'aquí uns quants anys. Aquest és el pronòstic cru que va fer l'Organització Mundial de la Salut (OMS) amb motiu del Dia Mundial de la Salut, celebrat ahir. L'agència sanitària vol que la gent sigui conscient que evitar que els medicaments ens deixin de fer efecte és a les nostres mans i passa, sobretot, per fer-ne un bon ús.

El missatge és clar: o actuem avui o demà no hi haurà cures. Des que el descobriment dels antimicrobians va canviar la història de la medicina a la dècada dels 40, aquests medicaments han permès controlar i tractar moltes malalties infeccioses i han fet augmentar considerablement la supervivència de la població mundial. En tots aquests anys, però, les persones no hem deixat de fer-ne un ús incorrecte i indiscriminat, i això ha provocat que el nombre i els tipus de microorganismes resistents a aquests medicaments augmentés fins a arribar a límits crítics.

Era postantibiòtics

La història de la medicina pot estar vivint un retrocés sense precedents. "El món és al llindar de perdre les cures miracle", advertia dimecres la directora de l'OMS, Margaret Chan, a Ginebra. "Ens dirigim cap a una era postantibiòtics en què moltes infeccions comunes no tindran cura i tornaran a matar sense fre", deia. Al ritme actual, 25.000 persones moren cada any a la Unió Europea per culpa d'infeccions bacterianes més astutes que els antibiòtics, fins i tot els d'última fornada. Objectiu: evitar el que ja ve.

La resistència als medicaments, però, és un fenomen natural difícil d'aturar, explica el doctor Jordi Vila, director de l'equip de recerca en aquesta matèria a l'Institut d'Investigacions Biomèdiques Agustí Pi i Sunyer (Idibaps) i membre del servei de microbiologia de l'Hospital Clínic. La resistència la causen les mutacions dels microorganismes, que incrementen amb el mal ús de la medicació.

No aturar-se abans d'hora

Si el microorganisme té un mutant resistent, a còpia de fer servir molt un antibiòtic s'eliminen la resta de mutants, els sensibles, i la pressió selectiva fa que el resistent proliferi. A banda de l'ús excessiu, sovint relacionat amb l'automedicació, l'ús insuficient és un problema igual de greu: sovint la simptomatologia desapareix abans que acabi el tractament indicat i els pacients deixen de medicar-se. Això fa que els microorganismes que queden al cos en baixes concentracions desenvolupin una resistència contra els medicaments. "És tan important la dosi com la durada", remarca Vila.

Per complicar-ho més, la resistència té un impacte encara més gran en els animals i l'agricultura: durant anys, s'ha alimentat animals, com els pollastres, amb antibiòtics -de la mateixa família que els que prenem els humans- que n'augmentaven el creixement. La resistència que desenvolupaven passava als humans en menjar-los. A la UE, l'ús d'aquests antibiòtics està prohibit des del 97. No és així a altres llocs.

Un altre problema és la transmissió dels bacteris ja resistents. Amb el creixement dels viatges i el comerç, el perill d'expansió a escala global és real i "ens podríem trobar amb microorganismes resistents a tots els antibiòtics d'aquí a 10 anys", afirma el doctor Vila.

A l'Índia hi va haver un bon avís a l'agost, amb la descoberta a l'aigua corrent de Delhi d'un gen anomenat NDM-1, que fa que diversos bacteris es tornin resistents als antibiòtics. Poc després se'n van detectar casos al Regne Unit, on fins ara n'hi ha hagut 70. Els viatges a països com l'Índia, el Pakistan o Birmània són una de les causes, corrobora Vila, de la disseminació d'aquests bacteris multiresistents: hi abunden. L'altra és la circulació d'alguns aliments crus.

A Europa hi ha una gran diferència en l'ús d'antibiòtics fora dels hospitals -dins dels hospitals no varien gaire- entre els països del nord i els del sud: Espanya, Portugal, Itàlia i Grècia lideren el rànquing. Les mesures que l'OMS considera essencials passen per fer un pacte global que corregeixi la situació. Un esforç comú de farmacèutiques, governs i ciutadans per canviar la mentalitat i no retrocedir en un dels assoliments mèdics del segle XX. Avui dia hi ha prou feina a fer per assolir els encara llunyans Objectius de Desenvolupament del Mil·leni, com també va quedar clar en el ba- lanç sanitari global de l'OMS.

stats