Publicitat
Publicitat

LUISPARDO: "La sensació de jugar-te la vida a l'escenari és indescriptible"

Estètica i i·lusióPardo és un mag ple de tatuatges que endivina el pensament i té una imatge molt allunyada dels senyors que treien conills de barrets de copa.Assegura que el mentalisme és la branca de la màgia que encara pot crear l'impossible

Luis Pardo (Barcelona, 1974) protagonitza l'espectacle Deseos al Teatre Apolo fins al 29 de juliol. A l'escenari entra a la ment dels espectadors, que diuen que els deixa amb la boca oberta. Em dóna l'oportunitat de tastar la seva màgia i escombrar l'escepticisme, i per fer-ho em demana que posi cinc objectes personals sobre una taula i els vagi descartant fins que només en quedi un. Al final em quedo amb un anell i m'ensenya un paper on ha escrit, abans de començar el truc, que em quedaré amb l'anell sobre la taula. Màgia? "Tot té una explicació científica", diu, rient.

Com has sabut que em quedaria amb l'anell?

Amb molta psicologia i missatges subliminars. No tinc cap poder paranormal, només obligo la persona que tinc al davant a fer que passi el que jo vull. Jugo amb les paraules, els gestos, les mirades i els missatges subliminars. A l'escenari no sempre sé el que pensa l'espectador, però ell acaba pensant el que jo vull.

D'això se'n diu mentalisme?

Sí. És una especialitat de la màgia, que en comptes de ser visual és mental. En lloc de crear efectes visuals, juguem amb els pensaments de les persones, anem directes a la seva ment. En lloc de fer servir caixes trucades, amb doble fons..., fem servir la psicologia, la comunicació no verbal, els missatges subliminars, la suggestió i la programació neurolingüística. Són les cinc eines principals de la psicologia aplicades al mentalisme.

M'imagino que això requereix molta formació.

Sí. Després d'aprendre tècniques de màgia he estudiat i m'he format molt. I això que jo, de petit, no volia estudiar.

Per tant, ¿tot el que fas té una explicació científica?

Sí, totalment. El que faig jo i el que fa qualsevol altre, jo no crec que ningú tingui poders sobrenaturals. Sempre hi ha una explicació científica a totes les experiències. El mentalisme és l'especialitat de la màgia que avui encara manté viva la verdadera essència de la màgia. Fa 150 anys quan un mag feia aparèixer un colom la gent es pensava que estava creant vida del no-es. Ara sabem que no és així, que el colom està amagat. Però quan a una persona li dius "Pensa el nom de la primera persona a qui vas fer un petó" i jo encerto el nom, no hi troba una explicació lògica. Llavors estàs tornant a la verdadera essència de la màgia: crear l'impossible.

Si tot és qüestió de formació, qualsevol podria llegir la ment dels altres?

Jo crec que sí, però he de dir que s'ha de tenir a dins la passió per aconseguir-ho. Això que has vist és fruit d'anys d'estudi, d'adequar postures, d'observació constant per analitzar el cos i les mirades dels altres. Si no tens passió t'avorreixes i et pots cansar.

¿T'ha costat molt arribar al punt a què has arribat?

Sí, m'ha costat molta feina i esforç, primer perquè m'agrada fer les coses molt ben fetes, i després perquè en el món de la màgia se m'han tancat moltes portes per la meva estètica. Els tatuatges, el fet de no anar amb frac... tot això no agrada perquè aquest món és molt clàssic i el mag ha de ser superelegant. Jo sempre he lluitat per sortir amb la meva imatge perquè crec que si jo sóc mag no m'he de disfressar de mag. La gent encara té la imatge del mag amb el colom i el conill i quan veuen els meus espectacles al·lucinen.

Quin és el truc del qual estàs més orgullós?

La ruleta russa. És molt impactant. Li demanava a una persona del públic que posés una única bala en un forat d'una pistola. Tots els forats estaven numerats.

Una pistola real?

Sí, real. I li demanava a aquest espectador que pensés en el número on havia posat la bala. Jo em disparava amb tots els números excepte el que ell havia pensat, aquell tret el tirava a l'aire i sempre sortia la bala.

Et jugaves la vida a l'escenari.

Sí. He fet més de 300 funcions amb aquest número i la veritat és que quan acabava el número, després d'haver-me jugat la vida a l'escenari, tenia una sensació indescriptible. Tot i que ho tenia tot controlat, també sabia que alguna cosa podia fallar, i quan tot surt bé tens una sensació increïble.

D'on et ve l'interès per la màgia?

Vaig començar als sis anys quan em van regalar el mític joc de Magia Borrás. Es va convertir en la meva joguina preferida i en la meva passió. Als 15 anys vaig entrar a la Societat Espanyola d'Il·lusionisme (SEI): n'era el membre més jove i arran d'això va ser un no parar. Vaig descobrir l'especialitat del mentalisme i m'hi vaig decantar perquè sempre m'havia atret tot el que estava relacionat amb el misteri.

És el futur de la màgia?

Sí, jo crec que ara el mentalisme és l'únic que ofereix emocions de debò, i per tant serà el futur de la màgia. Fa 15 anys quan David Copperfield volava sobre un escenari la gent flipava, però avui ja no. La gent sap que hi havia uns cables i ja no s'impressiona tant, han vist moltes coses. Aconseguir aquelles emocions ara ja no es fa amb coses visuals, sinó interiors.

Més continguts de