Publicitat
Publicitat

Els científics fan núvols en una cambra per saber com es formen i l'impacte en el canvi climàtic

Núvols de laboratori

La formació dels núvols amaga molts secrets. L'explicació simple és que l'aigua de la terra s'evapora, es condensa en els núvols i acaba plovent per tornar l'aigua a la terra i tornar a començar el cicle. Però durant tota aquesta cadena hi intervenen molts altres elements que poden modificar el curs d'aquest procés i, per tant, el funcionament d'aquest gran coixí blanc que refrigera la Terra.

Un dels projectes més ambiciosos s'està desenvolupant a Ginebra, al sincrotró del CERN, i es diu Cloud (que en anglès vol dir núvol). Tenen una cambra cilíndrica en què poden fabricar núvols sota les condicions atmosfèriques que vulguin reproduir. Fins i tot poden afegir altres ingredients necessaris per a la formació dels núvols.

Per fer aquest estudi, han creat l'atmosfera que hi ha a una altitud de 5.000 metres, la de la troposfera mitjana, i amb l'accelerador de partícules han creat protons iguals que els dels raigs còsmics que arriben a la Terra des de l'espai. I comencen a tenir resultats, segons publica avui la revista Nature . Segons els investigadors, els raigs còsmics que arriben a la Terra influeixen més del que es creia en la formació dels núvols. Puntualitzen, però, que hi intervenen altres elements i que cal determinar quina és la influència dels que són d'origen humà.

Refrigerar la terra

Fins no fa gaire, els núvols s'han vist com a purs productors de pluja, a gust dels uns i a disgust dels altres segons les circumstàncies. Ara bé, per les seves propietats òptiques, físiques i químiques també juguen un paper fonamental en el clima global i, per tant, a l'hora d'entendre millor els mecanismes del canvi climàtic.

A més de refredar la Terra, els núvols també reflecteixen la llum. De la seva densitat, la seva brillantor i la seva capacitat per fer ploure en depèn l'engranatge del clima. Per això, cada cop més científics investiguen per saber si se'n produeixen més o menys, i com l'acció dels humans o fins i tot la influència del que passa més enllà del nostre planeta hi influeix.

"Una de les grans incerteses quan es fan prediccions sobre el canvi climàtic és què passarà amb els núvols. Sabem que ha augmentat el vapor d'aigua a l'atmosfera, també que han canviat altres elements que intervenen en la seva formació, però no sabem si hi ha més núvols", explica Simó.

Les llavors dels núvols

Perquè es formi un núvol no n'hi ha prou amb el vapor d'aigua. Perquè s'acabi condensant i es formin microgotes calen el que Rafel Simó anomena "llavors". Són els aerosols, les partícules que hi ha a l'aire a les quals el vapor s'enganxa. N'hi ha que vénen de la sorra de tempestes al desert o de la sal del mar. També se'n deriven d'àcids sulfúrics i amoníacs produïts per fonts naturals o pels humans, pels cotxes i la indústria, explica Rafel Simó, investigador de l'Institut de Ciències del Mar, que estudia els aerosols que s'originen de manera natural al mar. Des del Londres de l'època victoriana, on feien cremar carbó en abundància, se sap que la crema de combustibles fòssils emet partícules a les quals s'enganxa el vapor, cosa que fa que es formi boira i més núvols.

Quan aquest complex procés fisicoquímic passa als núvols a grans altures hi intervenen els raigs còsmics, segons han comprovat els científics del CERN. En els seus assajos han vist que els ions d'aquests raigs estimulen que es formin encara més aerosols fruit de l'àcid sulfúric i l'amoníac.

Els investigadors, però, no acaben de definir quin pes pot tenir aquest procés sobre l'augment dels núvols. Sí que especifiquen que cal investigar més. En la seva cambra han reproduït una atmosfera absolutament neta. Un fet irreal. Ara cal afegir-hi partícules orgàniques i contaminants d'origen humà. "És vital descobrir quins vapors addicionals hi estan involucrats, si són d'origen natural o humà, i quina és la seva influència en la formació dels núvols", diu Jasper Kirkby, portaveu dels investigadors del CERN implicats en el projecte. Tampoc queda clara la influència dels raigs còsmics en la formació dels núvols en capes més baixes. "Hi arriben molt poc, però també és cert que hi ha aerosols que es produeixen a elevades altituds per després entrar a les capes inferiors i intervenir en la formació dels núvols", especifica Simó.

Al mar també es produeixen bona part dels núvols. Els gasos que donen olor al mar també són fonts d'aerosols on s'adhereix i es condensa el vapor d'aigua. Recentment, amb l'expedició Malaspina, del CSIC, han vist que a l'estiu al mar es produeixen més núvols que a l'hivern perquè hi ha més plàncton.

Més continguts de