L’accés prematur a la xarxa és el gran aliat dels assetjadors

BarcelonaL’accés dels menors d’edat a internet i, en conseqüència, a les xarxes socials, és cada vegada més precoç. I això comporta seriosos riscos per a la seguretat dels infants. Així ho alerten els cossos policials catalans, que asseguren que es troben amb casos de grooming -l’assetjament a menors per part d’adults que es guanyen la seva confiança en la majoria de casos amb perfils falsos per, després, aconseguir-ne imatges íntimes- a edats cada cop més primerenques.

“Abans, l’accés a internet es donava als 18-19 anys, però aquesta edat ha anat baixant. Els pares, a vegades conscientment o a vegades inconscientment, deixen que el menor tingui perfil a les xarxes socials, moltes vegades perquè la família agraeix que puguin contactar amb avis, cosins…”, argumenta Rubén Mora, inspector en cap de la unitat central de delictes informàtics dels Mossos d’Esquadra. I sentencia: “Això ha fet que anéssim baixant als 14 anys, als 11 anys, als 10 anys… i fins i tot ens trobem amb edats de vuit i nou anys”.

Els casos de grooming han seguit un creixement sostingut al llarg dels últims anys a Catalunya. I és el delicte cibernètic que més preocupa a les forces policials. “Avui en dia que els menors tinguin un telèfon mòbil és normal i és fins i tot socialment discriminatori no tenir-ne, ja que a l’escola els nens que no en tenen poden quedar exclosos socialment, i per això acaben tenint un telèfon amb accés a internet i a les xarxes socials”, il·lustra Mora. Moltes vegades, a més, és el mateix entorn familiar dels menors el que alimenta amb fotografies i informació les xarxes socials sobre el seu fill, la qual cosa dona pistes als depredadors.

Una problemàtica de difícil detecció i solució, ja que sovint els menors no donen l’alerta fins que es troben en una situació límit. Quan l’assetjador ha aconseguit fotos seves íntimes i comprometedores i comença el xantatge per aconseguir-ne més. “El que busca l’assetjador és la comunicació amb un menor d’edat amb l’únic objectiu de produir imatges de pornografia infantil. No té un objectiu inicial d’accedir carnalment al menor”, assevera Mora. És per aquest motiu que tant els Mossos d’Esquadra com la Guàrdia Urbana fan xerrades a les escoles per conscienciar els més joves dels perills que pot comportar internet.

“Des de la Guàrdia Urbana fem uns tallers sobre l’ús inadequat de les xarxes socials a les escoles, adreçat principalment a menors d’entre 10 i 14 anys”, explica Iván Sánchez, que és un dels monitors que imparteixen els tallers als centres educatius de Sarrià - Sant Gervasi de Barcelona. “Ens hem adonat, però, que si comencen a fer-se aquestes xerrades a primer i segon d’ESO ja anem una mica tard… És molt millor per aconseguir aquest objectiu de prevenció començar ja al cicle superior de primària, a cinquè i sisè, que seria dels 10 als 12 anys”, afegeix.

La prevenció, per tant, és la millor arma de defensa per als menors, que, així i tot, abaixen molt la guàrdia quan es troben davant de l’ordinador. “Ningú penjaria una foto seva a la porta de la classe o es posaria a parlar com si res amb una persona desconeguda pel carrer, però aquestes prevencions veiem que disminueixen quan estan davant l’ordinador i a les xarxes socials, sobretot a l’hora d’enviar fotos i vídeos”, expressa Sánchez. Segons diu, el que han observat amb els tallers és que “els alumnes que han tingut un acompanyament dels pares en la seva iniciació en l’ús de les tecnologies de la informació han desenvolupat millor els conceptes de seguretat, privacitat i respecte a la xarxa que els que ho han fet sols”.

El modus operandi dels depredadors consta, bàsicament, de dues etapes, segons comenta Mora: “Primer hi ha una etapa de captació que es dona en una xarxa social i, posteriorment, una etapa en què es cometen les coaccions, que normalment són en altres tipus de xarxes socials o grups de missatgeria com Telegram o WhatsApp”.

Quan arriben els casos a la comissaria, els Mossos d’Esquadra tenen dissenyat un pla per aconseguir reunir el màxim nombre de proves possibles contra l’assetjador. Primer parlen amb els pares del menor per explicar com tractar el tema i, posteriorment, donen al menor un entorn molt més íntim, amb experts en psicologia, per treure’n com més informació millor sense provocar un excés d’estrès a la víctima. Paral·lelament, els experts en informàtica treballen per reunir el màxim nombre de proves. Les primeres hores són de vital importància, ja que molts menors, per vergonya o pressió, poden esborrar les pistes incriminatòries a les xarxes socials.

Buscar proves contundents

“Ens interessa obtenir proves prou contundents per acusar l’autor. Les converses, les fotografies, allà es veu el procés de desinhibició, el procés de coaccions o fins i tot de prostitució del menor d’edat. Des del primer moment hem d’obtenir totes aquestes evidències”, descriu Mora. I rebla: “Amb això és més que suficient per acabar actuant contra un depredador sexual”. Les penes poden arribar a ser d’entre tres i quatre anys de presó per cada víctima.

La preocupació creixent amb el grooming i els perills que poden arribar a comportar les xarxes socials han fet que moltes AMPA hagin sol·licitat els tallers que imparteixen els cossos de seguretat a les escoles. La prevenció, en qualsevol cas, tal com expressen els cossos policials, comença per prendre consciència des de la mateixa família dels riscos que comporta l’accés a internet en edats precoces.