L'activitat humana propicia el creixement d'algues nocives als llacs

BarcelonaL'activitat humana, sobretot per l'ús de fertilitzants i detergents rics en fòsfors, està impulsant el creixement d'algues nocives als llacs d'arreu del món, segons un estudi en el qual ha participat el Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i el Centre d'Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF-UAB).

La investigació ha constatat que la proliferació d'algues s'ha accelerat exponencialment des del 1945 a Europa i Amèrica del Nord, coincidint amb l'ús creixent d'aquests productes, i adverteix que les algues blaves o cianobacteris "representen una amenaça seriosa per a les fonts d'aigua potable a tot el món, ja que poden alliberar toxines al medi ambient".

L'estudi ha estat liderat per la Universitat McGill de Mont-real (Canadà) i ha comptat amb la participació dels investigadors Teresa Buchaca (CEAB) i Jordi Catalán (CREAF i CSIC). La feina, que s'ha publicat en la revista 'Ecology Letters', és la primera que investiga els canvis històrics en els nivells de cianobacteris a escala continental.

Els cianobacteris són els bacteris fotosintètics que formen l'espuma verda-blava en la superfície d'alguns llacs i estanys durant els mesos d'estiu. Segons Teresa Buchaca, les floracions de cianobacteris suposen una seriosa amenaça per a les fonts de subministrament d'aigua dolça, perquè algunes espècies contenen toxines perjudicials per al sistema nerviós o per al fetge.

L'estudi ha descobert que les poblacions de cianobacteris han crescut molt en 108 llacs de l'hemisferi nord des que s'usen fertilitzants industrials i amb el creixement urbanístic accelerat. "El creixement ha estat exponencial. De fet, l'evidència científica ens diu que els fòsfors i el nitrogen que porten els fertilitzants i els detergents estan jugant un paper més important en aquest fenomen que el mateix escalfament global", ha indicat Buchaca.

Els investigadors han verificat que les conques hidrològiques amb activitat agrícola presentaven altes càrregues de cianobacteris en les aigües dolces i s'han sorprès en descobrir que aquests organismes nocius també estaven proliferant en molts llacs alpins del centre d'Europa. En aquests llacs d'alta muntanya, les temperatures cada vegada més càlides i la descàrrega de nutrients de l'atmosfera, amb la pols o les pluges, "han tingut, molt probablement, un paper més important que la descàrrega de nutrients provinent de l'agricultura", ha dit la investigadora.

L'estudi, que ha fet el primer seguiment a llarg termini i gran escala de les floracions sobtades d'algues, "ens mostra que hem de reduir la quantitat de nutrients que descarreguem en les aigües superficials", ha comentat Irene Gregory-Eaves, professora de biologia associada a la Universitat McGill i coautora de l'estudi.

El treball, en el qual han participat també investigadors de França, Itàlia, Regne Unit, Malàisia i Canadà, proposa crear col·laboracions entre científics que estudien l'aigua dolça i pagesos. Els científics aposten per buscar l'equilibri entre maximitzar els rendiments dels cultius i aplicar al mínim de fertilitzants, perquè l'increment ràpid de cianobacteris pot comportar un increment paral·lel de la concentració de cianotoxines nocives, que causen erupcions a la pell o irritació, gastroenteritis i dificultat respiratòria. Estar exposat a dosis baixes durant tota la vida també pot donar lloc a tumors en el fetge o la disrupció endocrina, segons els experts.