Publicitat
Publicitat

PATRIMONI MUNDIAL

El futur de la gran riquesa arqueològica del país àrab preocupa la Unesco

L'altre petroli de Líbia

Leptis Magna, magníficament conservada, va ser una de les ciutats més belles de l'Imperi Romà. Sàbrata continua en peu, mirant al mar, malgrat haver servit de magatzem d'armes aquests últims mesos de guerra. A Cirene es poden resseguir mil anys d'història. Líbia, més enllà del combustible fòssil, té una gran riquesa patrimonial: "A Líbia no hi ha hagut un fenomen urbanístic com a Europa i les restes s'han conservat fabulosament", explica la directora de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, Isabel Rodà. Ara, però, la Unesco, després de la nefasta experiència a l'Afganistan i a l'Iraq, tem la postguerra, el polvorí que pot suposar tenir armes repartides per tot el territori, i els robatoris. Com apunta Rodà, la gran incògnita que s'obre és com continuaran les excavacions, que fins ara han liderat sobretot els arqueòlegs italians.

Cirene. Una de les ciutats més importants del món hel·lènic

Quan els romans van aixecar el seu imperi, Marc Antoni va oferir Cirene com a regal a Cleopatra. Considerada una de les ciutats més importants del món hel·lènic, Cirene va mantenir l'estatus de gran urbs fins l'any 365 dC, quan un terratrèmol la va esfondrar. Són mil anys d'història acumulats a les seves pedres, esquitxades de llegendes i mites, que l'han convertit en un dels jaciments més cèlebres del món. Avui encara es poden veure les restes dels "temples dels déus grecs i romans, l'àgora, els gimnasos, cases de totes les condicions...", assegura l'arqueòloga Eva Subias. "A més, fora muralles -continua Subias- es conserven la necròpolis, les esglésies, els fortins... Tot plegat és un teixit espectacular que ajuda a entendre la història antiga".

Leptis Magna. La sofisticació urbanística de l'Imperi Romà

L'emperador romà Septimi Sever va destinar molts recursos a embellir aquesta ciutat. Algunes de les seves columnes "avui es poden veure al palau francès de Versalles", explica Rodà. El seu port artificial, en el moment de la construcció un exemple de la més sofisticada enginyeria romana, es manté impertèrrit. Una de les seves peculiaritats, diu Subias, "és que és un gran projecte urbanístic que està pensat com un tot; no és tan sols una suma d'edificis i places".

Tadrart Acacus. Pintures rupestres amb dotze mil anys d'història

Les parets del massís rocós de Tadrart Acacus, enmig del desert, estan cobertes de milers de pintures rupestres de diferents estils. Les primeres es remunten a 12.000 anys enrere i les més recents són del segle I dC. La caça de rinoceronts i elefants al 10000 aC, escenes religioses enmig d'uns boscos frondosos -avui desapareguts- al 8000 aC, cavalls domesticats al 1500 aC... Tota una pel·lícula de la història dibuixada a la paret.

Sàbrata. Una antiga ciutat fenícia

Va viure la seva màxima esplendor amb els romans, entre els segles II i III dC. Un del edificis més impressionants és un teatre que va arribar a tenir més de 5.000 seients. L'escenari conserva encara algunes escenes històriques i de divinitats. Al centre hi ha una deessa romana, vestida com si fos una amazona.

Més continguts de