L'any més negre per al linx: 27 exemplars morts

MadridEls 27 linxs morts des de començament d'any converteixen el 2014 en el més negre de les dues últimes dècades per a aquest mamífer, segons el responsable del programa d'espècies de WWF Espanya, Luis Suárez. Dels exemplars morts, 20 van ser per atropellaments, 6 per cops, trets o verins i 1 més per causes desconegudes. Són les pitjors xifres des del 1994, quan van començar a recollir-se dades sistemàticament.

Entre les males notícies d'aquest any fatídic s'hi ha de sumar la minva de les poblacions de conill —el principal aliment del linx—, a causa de l'aparició d'una nova variant de la malaltia hemorràgica del conill (RHDV), detectada per primer cop a Espanya el 2012. La patologia ha acabat amb més del 75% de conills en els principals llocs habitats pel linx ibèric a la Península, principalment a Andalusia.

Kairós, un mascle jove, ha estat l'últim dels 27 felins morts des de començament d'any per estrangulament amb un llaç il·legal col·locat en una finca del terme municipal de Torre de Juan Abad (Ciudad Real). Molts habitants de l'entorn rural suposen que la mort d'aquests exemplars afavoreix la conservació de les poblacions de conills o perdius, però la realitat és que "es produeix un desequilibri natural, perquè tant els linxs com aquests altres carnívors es mengen els animals petits malalts", afirma el portaveu de WWF.

Tot i que els atropellaments són la causa de mort més habitual entre els linxs, la preocupació d'ecologistes i experts va en una altra direcció: "Sabem on són els punts negres a la carretera, però les causes que responen a una percepció social errònia requereixen molt més temps". Per això, "cal un seguiment continuat i informar perquè qui no acati la llei sàpiga que tindrà conseqüències", diu Suárez.

Balanç agredolç

El balanç del 2014 ha estat "agredolç", però els ecologistes creuen que si es manté el ritme de reintroducció de l'espècie i es redueixen les morts, el 2015 pot ser millor. El linx ibèric va ser declarat espècie en perill l'any 1986 per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, que el 2002 va elevar la categoria d'amenaça a la d'espècie en perill crític.

El 1994 es va posar en marxa el primer projecte Life Linx per a la conservació de l'espècie, en el qual van intervenir els governs autonòmics amb presència de l'animal. Des de llavors s'han desenvolupat diversos programes per a la recuperació i reintroducció de les poblacions d'aquest felí. Els únics nuclis amb reproducció segura es troben a Andalusia (Parc Natural de la Serra d'Andújar a Sierra Morena i el Parc Natural de Doñana), a més d'algunes poblacions mínimes al sud-oest de Madrid, sud de Ciudad Real i monts de Toledo.

El linx ibèric és el felí més amenaçat del món. La seva població s'ha vist dràsticament reduïda en les últimes dues dècades, des dels aproximadament 1.200 individus que hi havia a primers dels anys 90 del segle XX, fins als 150 exemplars del 2001. Aquesta xifra s'ha recuperat lleugerament fins a uns 225 en llibertat i 77 en captivitat, segons l'últim cens de l'any 2009. A més, les seves subpoblacions, aïllades entre elles, contenen menys de 50 individus adults fèrtils, cosa que en dificulta la reproducció.