Publicitat
Publicitat

L'arquitectura gaudiniana està plena de símbols

Gaudí, que sempre va voler donar una empremta simbòlica a la seva obra, es va superar amb la Sagrada Família. Per a la seva construcció no només va utilitzar uns dissenys agosarats i aparentment impossibles de realitzar, sinó que, a més, les diferents peces que va encabir-hi doten la basílica d'un singular simbolisme.

L'arquitecte va estudiar en profunditat la litúrgia catòlica, tot comentant els seus simbolismes amb els bisbes Grau, Torras i Campins, i la seva capacitat imaginativa i l'enginy el van portar a plasmar en la seva arquitectura els símbols religiosos cristians.

Per exemple, la basílica, quan estigui acabada, tindrà tres portes: la del Naixement, la de la Passió i la de la Glòria. Sobre cadascuna hi haurà quatre torres campanars, que simbolitzaran els dotze apòstols de Crist. Sobre la intersecció de la nau major i el transsepte ja es comença a aixecar, en aquests moments, la torre central, la de Jesucrist, motiu de tota l'obra. Aquesta torre estarà rodejada pels quatre evangelistes.

El simbolisme impregna tot el temple. Darrere seu, a la part nord, concretament a sobre del presbiteri, s'aixeca la torre de la Mare de Déu, com fent la impressió que empara el seu fill.

Cada grup escultòric de les façanes representa un passatge dels Evangelis o de la Bíblia. Els símbols fan el temple i l'arquitectura és feta de religió.

Orientació romana de l'Eixample

L'orientació de l'Eixample que va dissenyar Ildefons Cerdà l'any 1859, i que puntualment va seguir Gaudí en part de la seva obra -tant a la Casa Batlló com a la Casa Milà, la Casa Vicenç o la mateixa Sagrada Família-, segueix l'orientació marcada dos mil anys enrere, quan Roma va fundar la Colonia Augusta Paterna Barcino.

El cardo i el decumanus , els dos carrers principals de les ciutats romanes, i que equivalen més o menys als eixos compostos pels actuals carrers barcelonins Bisbe-Ciutat-Regomir i Call-Llibreteria, ja van ser traçats seguint l'orientació nord-est/sud-oest i sud-est/nord-oest. Cerdà es va limitar a prolongar l'eix mar-muntanya de l'urbs romana i, a partir d'aquí, va començar a dibuixar la seva famosa quadrícula de l'Eixample de Barcelona.

Més continguts de