Publicitat
Publicitat

SALUT

Disciplines com l'artteràpia o la cromoteràpia atribueixen a l'art i als colors propietats curatives

L'art pot curar?

La pregunta sobre les capacitats curatives i terapèutiques de l'art busca resposta des de temps pretèrits. I la resposta no és fàcil, ja que implica valorar fins a quin punt la creació pot portar a la transformació. L'ésser humà ha fet servir l'art com a forma d'expressió, des d'abans fins i tot que aparegués el llenguatge verbal. Els xamans d'antigues cultures africanes i americanes l'utilitzaven en rituals de curació, i els psicoterapeutes han vist el procés artístic com una manera d'expressar sentiments i conflictes interns. Però no són només els artistes els que poden valer-se d'aquesta valuosa eina terapèutica. L'art estimula les capacitats pròpies de l'individu, desenvolupa la seva creativitat i expressió individual com a mitjà per aconseguir satisfacció i millorar a escala personal. L'art permet projectar conflictes interns i, per tant, ofereix la possibilitat de poder-los resoldre. Tota persona és capaç de ser creativa. És en aquesta possibilitat de crear on els experts asseguren que resideix la gran força terapèutica de l'art.

A la clínica de medicina integrativa AB de Barcelona hi fan teràpies basades en l'art. Utilitzen expressions artístiques com la pintura, la música, el modelatge i el cant. Klaus Christ, artterapeuta i psicopedagog diplomat en educació especial, explica que "aquestes sessions d'artteràpia suposen un intercanvi actiu amb un mateix i amb la malaltia (ja sigui emocional o física, com un càncer)". I continua: "L'art ajuda a aconseguir el benestar, l'equilibri intern i l'acceptació d'un mateix. Nosaltres fem tallers amb pintura, amb modelatge, amb fusta... i no és sempre el mateix treball dinàmic. Segons la malaltia s'escull un ritme de treball i un material per treballar".

Però l'art no només serveix per tractar problemes emocionals, sinó que també ha resultat eficaç com a ajuda en el tractament de diverses malalties físiques. S'ha utilitzat, per exemple, en casos de sida, càncer o traumes. Segons alguns estudis que s'han fet, l'art afecta el sistema nerviós autònom, l'equilibri hormonal i els neurotransmissors cerebrals. Es produeix un canvi en l'actitud, l'estat emocional i la percepció del dolor, i aconsegueix portar una persona des d'un estat d'estrès fins a un altre de relaxació i creativitat.

Rosalia Soler encara no ha arribat a la cinquantena i, com els gats, sembla que té més d'una vida. L'any 1990 va patir un accident de cotxe que li va deixar lesions importants i l'any passat va haver de ser trasplantada de medul·la per una leucèmia. L'accident li va deixar moltes seqüeles i reconeix que descobrir l'art tridimensional la va ajudar molt: "Em va ajudar físicament, però també per despertar molts sentits i sentiments que abans no tenia. L'art tridimensional és una tècnica que em va ajudar a recuperar la mobilitat i la sensibilitat". Aquesta disciplina consisteix a agafar làmines i anar muntant la peça com un collage amb relleu. L'obra de la Rosalia, que continua treballant al seu taller de Creixell, es va exposar a l'Hospital de Sant Pau, el mateix centre on la van tractar per la leucèmia. És un exemple viu de la màxima que l'art dóna vida.

Artteràpia

La teràpia de l'art es compon de diferents tècniques artístiques, com la pintura, el modelatge i la música. El color en la pintura, la forma en el modelatge i el so i el ritme en la música provoquen reaccions en el nostre cos que aplicades específicament poden ajudar a millorar molts aspectes relacionats amb les malalties. Les teràpies artístiques són indicades i seguides pels metges.

En auge en els últims anys, l'artteràpia és una disciplina que capacita per ajudar persones amb problemes físics o emocionals utilitzant els mitjans artístics, les imatges, el procés creatiu i les respostes del pacient a aquests productes creats. La pràctica de l'artteràpia es basa en el coneixement del desenvolupament humà i de les teories psicològiques, que es posen en pràctica a través de diferents mitjans terapèutics, tant educacionals com cognitius o psicodinàmics. A la Universitat de Vic i a la Universitat Pompeu Fabra, per exemple, s'imparteixen màsters d'aquesta disciplina.

L'educador i musicoterapeuta Joan Fontbernat treballa amb el col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual i ha pogut comprovar que "la música per si sola és una eina motivadora per a un tant per cent molt elevat de les persones, és un element que dóna plaer i això fa que sigui molt adequada per treballar, especialment amb els nens". Fontbernat explica: "La musicoteràpia és la utilització científica i sistemàtica de la música. Funciona a través de tota mena d'experiències musicals i a través d'un procés interpersonal entre l'usuari, el terapeuta i la música. La música és el llenguatge vehicular, el camí per poder arribar a l'individu per facilitar canvis de conducta en aquelles persones que tenen problemes físics, cognitius o emocionals".

De fet, l'artteràpia s'utilitza des de fa dècades en altres països per tractar deficiències sensorials, deficiències físiques i motores, discapacitats psíquiques o problemàtiques socials, addiccions i altres trastorns, com per exemple els alimentaris.

Ajuda l'artista i l'espectador

Hi ha certa coincidència en els beneficis de l'art com a teràpia per a qui el practica. Però, i per a l'espectador? Sobre aquest tema, hi ha estudis que afirmen que l'art en si mateix pot ser curatiu, ja que afecta el sistema nerviós autònom, l'equilibri hormonal i els neurotransmissors cerebrals, i genera un canvi en l'actitud, l'estat emocional i la percepció del dolor, la qual cosa portaria la persona des d'un estat d'estrès a un altre de relaxació i creativitat.

A la unitat de cures pal·liatives de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona es va posar en marxa una iniciativa per la qual un grup d'especialistes van estudiar l'art com a via per millorar la qualitat de vida dels pacients. El responsable de la unitat, el Dr. Antonio Pascual, explica que el projecte va néixer pel fet que sempre estan "oberts a altres tractaments, a banda del més convencional que ofereix l'equip de la unitat". I afegeix: "En aquests moments, el suport emocional i espiritual és molt important".

En el projecte, que es va iniciar fa tres anys i en va durar gairebé dos, hi van participar una cinquantena de pacients amb càncer terminal. Tenien una mitjana de 65 anys i un pronòstic de vida superior a dues setmanes. Dos cops per setmana rebien la visita de la terapeuta, que els animava a expressar-se artísticament. El Dr. Pascual explica: "Es volia demostrar una cosa que ja sabíem, que una aproximació artística, fent treballar el malalt en un procés creatiu dirigit per un terapeuta, feia que se sentís més alleujat del seu patiment. I això és perquè el malalt expressa coses amb la creació artística que, de vegades, costa expressar verbalment". L'experiència va ajudar tant els malalts com les seves famílies i van observar com "el mateix treball creatiu es convertia en un llegat molt valuós per als familiars", comenta Pascual. De tot plegat se'n va fer una avaluació que va concloure que més d'un 70% dels pacients coincidien que l'experiència era "bastant" o "molt satisfactòria", i fins al 78% van reconèixer certa millora després de les activitats; especialment en quatre àrees: distracció, alleujament emocional, benestar i relaxació.

El cap de la unitat de cures pal·liatives de l'Hospital de Sant Pau ho té molt clar: "Si bé l'art no cura, sí que podem afirmar que té un poder curatiu". I explica: "Podem estar molt malalts, però plens de vida interior. El patiment dels malalts és molt complex i aquesta aproximació a l'artteràpia amplia la nostra possibilitat d'ajudar-los. Estem convençuts de la seva eficàcia". I per això volen repetir experiència. Pel Dr. Pascual, tan sols mirar una obra d'art ja té un poder, pel benestar i la satisfacció que comporta, però en la teràpia el que és efectiu és, fonamentalment, el procés creatiu: "L'autoestima dels malalts està molt baixa en aquestes situacions, pel deteriorament de la salut, i vam observar que la capacitat de poder crear alguna cosa i expressar-hi sentiments i emocions profundes era molt terapèutic".

Més continguts de