ART I UTOPIA DE L'AVANTGUARDA REVOLUCIONÀRIA
Societat 04/02/2011

L'art total de la Rússia bolxevic

A partir d'avui es pot visitar al CaixaForum Construir la revolució. Art i arquitectura a Rússia 1915-1934 , la revisió més completa que s'ha fet mai sobre l'art i l'arquitectura de l'avantguarda russa.

Antoni Ribas Tur
2 min
Internacional, CaixaForum

Barcelona.L'un havia de ser una gran espiral més alta que la Torre Eiffel. L'altre és un espai hermètic folrat de granit negre i vermell. El primer havia de ser la seu de la Internacional Comunista i projectar notícies d'arreu del món en unes pantalles gegants. El segon acull les despulles de Lenin. Potser no hi ha dues obres més eloqüents que el projecte del monument a la Tercera Internacional i el mausoleu de Lenin, representats a l'exposició Construir la revolució .

Art i arquitectura a Rússia 1915-1934, per expressar la nova societat que els artistes de les avantguardes russes van somiar i que el règim estalinista va interrompre.

A partir d'avui i fins al 17 d'abril el CaixaForum ofereix una reflexió sobre què en queda, gairebé un segle després, del llegat d'un dels períodes més vibrants de la història de l'art a través de 230 obres, entre dibuixos, pintures, fotografies i maquetes dels principals artistes i arquitectes d'aquell moment. Com a contrapunt d'aquests materials històrics, la mostra inclou una selecció de fotografies de Richard Pare (Portsmouth, 1948) que formen part d'un projecte de documentació de l'arquitectura constructivista russa, que va començar fa vint anys. A més de Barcelona, l'exposició es podrà veure al CaixaForum de Madrid i a la Royal Academy of Arts de Londres.

La col·lecció Costakis Al centre de la sala, com si es tractés de la decoració dels interiors dels edificis fotografiats per Pare, s'hi pot veure una selecció de dibuixos i pintures de la col·lecció Costakis del Museu Estatal d'Art Contemporani de Tessalònica (Grècia).

Els esbossos de decoracions permeten fer-se una idea de com, a més de l'arquitectura, el constructivisme rus va posar totes les arts al servei de la societat amb unes obres que no són realistes però que van voler representar el dinamisme del seu ideari amb el joc de les formes geomètriques. Als anys 50 i 60, el col·leccionista grec Georges Costakis va adquirir un miler d'obres d'aquests artistes, aleshores oblidats.

stats