Publicitat
Publicitat

EDUCACIÓ

Des de l'inici de la crisi les matrícules han augmentat més d'un 50%

L'atur fa créixer els alumnes de postgrau i màster universitaris

La falta de sortides laborals està fent tornar molts professionals a la universitat. La crisi ha incrementat les matriculacions a màsters i postgraus universitaris, en què el 30% dels alumnes tenen més de 30 anys.

L'índex d'atur entre els llicenciats i graduats universitaris està encara molt per sota de la mitjana. L'últim informe de l'Agència de Qualitat Universitària (AQU), elaborat el 2011, situava aquesta taxa per sota del 10% per als que es van titular l'any 2007, tot i que havia crescut cinc punts respecte al 2004. Però la realitat de la crisi s'imposa des del 2008 i les oportunitats al mercat laboral es redueixen també per als que tenen un títol universitari. "La crisi i l'atur estan tenint efecte sobretot als màsters i postgraus, i també, però menys, sobre els graus. La falta de sortides laborals també per als universitaris fa que molts optin per allargar els estudis", explica l'investigador del grup de recerca d'educació i treball de la UAB Rafael Merino.

L'allau de testimonis que han explicat la seva història a l'ARA ho confirma. Però també les xifres. Des de l'inici de la crisi, el 2008, les matriculacions a màsters oficials de les universitats públiques han pujat un 68,6%. En el conjunt de les 12 universitats catalanes, comptant les privades, la pujada s'ha quedat en el 52%, fins a un total de 19.886 estudiants matriculats el curs 2010-2011, l'últim del qual la Generalitat té dades definitives.

En el global d'aquestes últims anys, el 42,8% dels estudiants de màster tenen entre 25 i 30 anys, mentre que els més grans de 30 representen ja el 29,7% del total. Els menors de 25 són només el 27,5%.

El secretari d'Universitats i Recerca, Antoni Castellà, admet que l'atur està repercutint en les matriculacions "perquè la gent segueix pensant que fer un màster el qualifica en termes d'ocupabilitat". Però assenyala també l'efecte del nou sistema universitari de Bolonya, que "ja des del 2007 ha incentivat que els estudis universitaris s'allarguin" i ha generalitzat "la cultura que, un cop acabat el grau, es fa un màster".

Una dinàmica de tot l'Estat

Però les dades indiquen que no són només els alumnes que s'acaben de graduar els que opten pel màster. Molts professionals que han estat un temps buscant feina decideixen tornar a la universitat. Les xifres del ministeri d'Educació indiquen, a més, que la tendència observada en els últims anys a Catalunya es reprodueix en l'àmbit estatal i es consolida el curs que ve. Per al pròxim curs, 2012-13, les matriculacions als màsters de tot l'Estat han augmentat un 12%. El 34,9% dels estudiants de màster del curs que ve tenen més de 30 anys, i el 40,7%, entre 25 i 30 anys, mentre que els menors de 25 anys són només el 24,3%.

"El màster és precisament una especialització" que capacita els estudiants i els orienta cap a una branca concreta del mercat laboral, assenyala Castellà. Per a molts és també una manera de reconduir la carrera professional. "Un dels màsters que més ha pujat és el d'educació secundària", en què molts titulats universitaris busquen una sortida laboral com a professors d'institut, explica Rafael Merino.

L'investigador de la UAB, però, rebutja les teories que parlen d'un excés de titulats universitaris en relació amb la demanda del mercat laboral. "Hi ha certa sobrequalificació en alguns àmbits, però no és la mitjana i ni de bon tros la majoria. No sobren universitaris", assegura.

De fet, molta gent encara veu el títol universitari com una via segura per trobar feina. Tot i que les preinscripcions als graus universitaris catalans han baixat per primer cop aquest juliol, potser per l'augment de preus, els més grans de 25 anys que es presenten a les proves per entrar a la universitat augmenten cada any. Des de l'inici de la crisi, el 2008, fins al 2011 han pujat un 35%.


Núria Perpinyà 43 anys: "Espero que m'ajudi a trobar feina"

Fins fa un any treballava com a educadora social. Ara està a l'atur, però, lluny de quedar-se de braços plegats, Núria Perpinyà va decidir a l'abril matricular-se a la UB en un postgrau de coaching en l'entorn laboral. L'objectiu és reorientar la seva carrera laboral cap al coaching o utilitzar-lo per treballar-hi des de l'educació social. "Espero que m'ajudi a trobar feina, perquè és una formació complementària i molt útil", explica. El curs dura un any i li ha costat 3.500 euros. "No és fàcil tenir formació universitària sense recursos econòmics", reconeix. A ella l'han ajudat. No creu que estudiar màsters i postgraus sigui imprescindible, però sí que reconeix que en un currículum hi té molt de pes. "T'ho demana el món laboral. Tenir un curs complementari a la carrera universitària t'obre més portes i és un sedàs", assegura.

A classe la majoria d'alumnes tenen més de 30 anys. Reconeix que l'experiència de tornar a estudiar és molt diferent ara que als vint anys. "Quan jo vaig estudiar història de l'art érem més de 300 a classe i ara som 22 alumnes. T'exigeixen molt més, l'assistència és obligatòria i és una feina diària", indica. I, sobretot, ara li agraden molt més els continguts que estudia.


Jaume Freire 30 anys: "Em va servir per continuar sent becari"

Si la crisi no hagués esclatat, l'evolució natural de la carrera professional de Jaume Freire, arquitecte, hauria estat quedar-se a treballar al despatx en què estava fent pràctiques. Però, en comptes d'això, quan se li va acabar el contracte de pràctiques, el van fer fora, a ell i a la resta d'estudiants. Solució? Ell i un amic, veient que hi havia poques oportunitats de fer-se un lloc en el mercat laboral, van decidir cursar un postgrau -sistemes d'informació geogràfica i gestió de la ciutat- per poder continuar optant a contractes de pràctiques. Un any i 1.500 euros després -el que li va costar el curs- el Jaume va poder tornar a ser contractat com a becari en el despatx del qual l'havien fet fora. Gràcies al postgrau va aconseguir el seu objectiu, però reconeix que no li va servir de res més. Està decebut. "La crisi m'ha escapçat la carrera professional i he fet feines que no pensava que faria", reconeix. Ha treballat de comercial, de professor, de dissenyador... "Els arquitectes treballem de coses molt diverses", diu. Ara treballa de delineant, per sota de la seva titulació, a canvi d'un sou de 1.100 euros. I està estudiant un màster en física "per canviar de sector". Però no sap si el podrà pagar. Ara l'ajuden els pares.


Maria Budó 31 anys: "Vull reconvertir el perfil laboral"

És una veterana dels postgraus: ja va pel tercer. De l'últim es matricularà la setmana que ve: un postgrau de gestió cultural a la UOC, amb el qual espera redirigir la seva carrera professional cap a la cultura. Fins fa un any Maria Budó treballava a l'administració pública però ho va deixar per anar quatre mesos a Nova York, on va treballar al Museu del Bronx. La seva formació ha estat sempre molt centrada en art i museística, però ara vol dedicar-se a la gestió cultural i els espectacles. "Ja sé que no sortiré amb feina, però sí que em servirà per obtenir contactes, reconvertir el meu perfil i no rovellar-me", diu. A casa sempre li han ensenyat que la formació mai ningú li podrà treure, i cansada "d'enviar 300 currículums i ser un número més entre un piló" la Maria va decidir tornar a estudiar. "Som molts els que estem així, però sóc optimista. Ja he fet un parell de feines des que he tornat, i tot i que no m'imaginava que fos tan complicat, hem de tirar endavant", explica. El postgrau val 2.500 euros i l'ajuda la família a pagar-lo. "Són l'empenta i em sento privilegiada de comptar amb la seva ajuda perquè jo no m'ho puc permetre".

Més continguts de