BarcelonaProjectada als anys 60, en ple desarrollismo franquista, com a via ràpida des del Penedès fins al Maresme, passant per les comarques del Baix Llobregat, Vallès Occidental i Vallès Oriental, el Quart Cinturó topa des de fa dècades amb la mobilització en contra d’alguns sectors significatius del territori, sobretot al Vallès.
L’anomenada autovia orbital de Barcelona, B-40 o últimament Ronda del Vallès, és especialment qüestionada pel que fa al tram més llarg i ni tan sols iniciat, el que uniria Terrassa i Granollers passant per Sabadell. Aquest tram dibuixaria, segons els seus detractors, una nova cicatriu al nord de la plana vallesana. Per contra, els agents empresarials i algunes formacions polítiques continuen reclamant-ne la construcció perquè hi veuen un símbol de progrés i de millora de la competitivitat econòmica.
Desídia inversora
Afegida a l’oposició ciutadana sobre el terreny, la desídia inversora del govern central ha provocat que només un dels quatre trams principals de l’eix estiguin acabats mig segle després que es planifiqués. Es tracta de l’enllaç entre Granollers i Mataró (l’actual C-60), inaugurat fa deu anys. L’altre extrem, Abrera-Terrassa, està a mitges i les seves puntes -entre Abrera i Olesa de Montserrat i entre Viladecavalls i Terrassa- van obrir cinc anys enrere, tot i que falta unir-les. Foment ha aturat aquesta unió dues vegades, però ara ha promès que estarà enllestida el 2018 o el 2019. Sobre el paper, en el seu disseny més ambiciós, la B-40 hauria d’arribar a Sant Sadurní d’Anoia des d’Abrera. L’estudi d’impacte ambiental del tram central, el més controvertit i el que uniria Terrassa-Granollers, va caducar el 2012 i s’hauria de repetir. De moment, l’Estat s’ha compromès a elaborar un nou estudi informatiu, només fins a Sabadell.
