L'entrada al Parc Güell costarà als turistes un mínim de 5 euros

BARCELONA.L'Ajuntament de Barcelona està disposat a activar com més aviat millor -aquesta tardor- el pla per limitar l'accés a la part monumental del Parc Güell. Ha obtingut la majoria suficient en la taula de treball política, tècnica i veïnal per tirar endavant una proposta que ara mateix només dubta entre un control d'accés amb cintes més o menys proper a l'escalinata del drac i un segon punt de control des del Passeig de les Palmeres. Però el que sí que ha quedat clar en els últims mesos és que els turistes hauran de pagar una entrada per accedir als llocs arquitectònicament més llaminers, com la Sala Hipòstila, la Plaça de la Natura i el Pòrtic de la Bugadera.

L'Ajuntament, segons ha explicat a l'ARA la regidora de Gràcia, Maite Fandos, es planteja establir un preu "a partir de cinc euros", que podria ser encara superior, i així ho ha començat a comunicar a mode de sondeig intern. Dos dels interlocutors consultats, per exemple, han estat Toni Cruz i Josep Maria Mainat, els exintegrants de la Trinca que aquesta setmana han obert l'espai temàtic Gaudí Experiència a tocar del Parc Güell.

L'altre front de resolució, fins i tot més important, encara que no tan simbòlic com el preu de l'entrada d'accés, són els diferents nivells d'accés al recinte, que els serveis jurídics de l'Ajuntament de Barcelona han analitzat per driblar la normativa europea, que impedeix discriminar els ciutadans amb el cobrament o la gratuïtat de l'entrada segons el seu lloc de residència. El secretariat de l'Ajuntament, en aquest sentit, ha plantejat tres nivells d'accés al recinte.

En el nivell 1, veïns i entitats. El dret de pas i el dret a l'ús de parc públic, segons els serveis jurídics, avalen l'accés lliure dels alumnes d'escoles com la Baldiri Reixach i dels socis del Club Natació Catalunya, que són usuaris diaris del recinte. Els veïns dels barris limítrofs (Coll, Salut i Carmel), també tindran l'accés garantit amb l'aval legal del dret a ús de parc públic.

En el nivell 2, Barcelona, Àrea Metropolitana i Catalunya. Les característiques de la targeta de lliure accés també estan molt avançades: se'n faria un repartiment quasi universal a tots els barcelonins i als catalans que ho demanessin. "També volem que hi tinguin accés gratuït els veïns de Sants o de Sant Martí, però com que no podem invocar el dret a ús de parc públic, perquè no són barris limítrofs, ideem una targeta. Aquests ciutadans només haurien de fer l'esforç de demanar-la i anar-la a buscar", ha apuntat Fandos. El model d'aquesta identificació segueix l'estil de l'actual àrea verda o de les biblioteques municipals, i es treballa amb un nom provisional de targeta d'Amics del Parc Güell.

En el nivell 3, turistes. A l'espera de quantificar amb dades noves els fluxos de visitants i regular els autocars (només els que tinguin reserva podran aparcar), els turistes hauran d'abonar per reserva també aquesta entrada "a partir de cinc euros". En cas que no s'esgotin les entrades algun dia, els turistes podran fer cua des de primera hora i comprar-ne fins que s'acabin.

Cintes mòbils i avaluables

Mentre se n'enllesteixen els serrells, la tinença d'alcaldia d'Hàbitat Urbà de l'Ajuntament de Barcelona segueix treballant en la definició del perímetre de tancament de la part monumental. En aquest aspecte, planava només un dubte en el document que es va aprovar al març i que es va presentar en l'última reunió de la taula de treball celebrada a finals de maig al districte de Gràcia. La fórmula de les cintes, defensada per Fandos com un sistema mòbil que es pot retirar si no funciona com cal, té dues propostes de perímetre sobre la taula. Una és la que situa les cintes al peu de l'escalinata del drac i a l'entrada de la Plaça de la Natura des del Passeig de les Palmeres. L'altra és la que posa el límit una mica abans, a l'entrada del carrer Olot, i al mateix punt de confluència entre plaça i passeig. Ara mateix, amb els integrants del grup de treball a l'espera d'una nova convocatòria que només l'Ajuntament sap quan es produirà, l'opció que guanya punts és la primera, perquè permetria fer esperar els visitants ja dins del recinte i no al carrer. El segon sistema, segons les fonts municipals i veïnals, confluiria amb un altre problema que ja es viu al carrer en una zona densa de trànsit: la parada de taxis del carrer Olot i la regulació o no de l'accés dels vehicles privats.