Publicitat
Publicitat

La crisi i la pèrdua d'hegemonia dels EUA impulsen la privatització de la cursa espacial

L'espai més enllà de la NASA

Hi va haver un moment en què els humans van convertir la seva fascinació per l'espai en un instrument merament polític. Aquest canvi va iniciar-se a finals de la dècada dels 40, quan els avions de reacció dels EUA i de l'URSS van començar a rivalitzar a l'estratosfera. La revolució va arribar el 1957, quan els soviètics van enviar a l'espai el primer satèl·lit, l'Sputnik. El 1961 van posar en òrbita el primer home, Iuri Gagarin, i el 1965 Alexei Leonov va fer el primer passeig espacial. A partir d'aquest moment, la NASA va accelerar i va acabar aconseguint un avantatge insultant respecte de l'URSS. Però la Guerra Freda es va acabar i avui l'Sputnik i Gagarin fins i tot són homenatjats al museu aeroespacial de Washington. L'hegemonia de la NASA també s'ha acabat, però tot just fa escasses setmanes, amb l'aterratge, el juliol passat, del seu últim transbordador.

La NASA d'avui té poc a veure amb l'afany de superació dels seus inicis. Al llibre The right stuff , Tom Wolfe va relatar els triomfs i les misèries dels primers set astronautes que va tenir la NASA en el projecte Mercury: "Intentarien [l'any 1958] projectar a l'espai una mena de pot en comptes d'una nau; un contenidor, una càpsula amb un home dins. I l'home no seria un pilot, seria una bola de canó i cauria a la Terra com una bola de canó [...]. La feina s'encarregaria al Comitè Nacional Assessor per a l'Aeronàutica (NACA), que després es convertiria en l'Administració Nacional per a l'Aeronàutica i l'Espai, la NASA".

"Un monstre burocràtic"

La NASA va passar d'uns inicis caòtics, a remolc dels soviètics, a aconseguir glòries com les missions Apol·lo a la Lluna o l'arribada de la sonda Viking a Mart el 1976. Des d'aleshores, la NASA ha controlat l'espai, però no amb fites prodigioses, sinó bloquejant competidors d'altres països i empreses privades. Tots han topat amb un gegant funcionarial del qual depenen l'elecció de polítics, 18.000 llocs de treball directes i 40.000 dels seus proveïdors quasi exclusius, Boeing i Lockheed Martin. El físic i estrella científica de la universitat de Princeton Freeman Dyson, hereu dels dos grans divulgadors a favor de la colonització de l'espai -Carl Sagan i Gerard O'Neill-, va escriure l'any 2000 un breu assaig sobre "el monstre burocràtic" en què s'ha convertit la NASA: "Un ens intensament conservador, dedicat a preservar el transbordador i l'Estació Espacial Internacional (ISS). La NASA és ambiciosa sobre el paper, però en la realitat li falten recursos per ser-ho".

Lost in space. The fall of NASA and the dream of a new space age és un dels llibres de referència dels crítics als EUA contra l'aliança de la NASA amb Boeing i Lockheed Martin, una societat que l'autor del llibre, Greg Klerkx, qualifica de "monopoli controlat per l'Estat".

Klerkx i Dyson han criticat el govern dels EUA perquè després de la Segona Guerra Mundial va permetre la privatització del sector aeri i va prometre que en el futur faria el mateix amb el sector espacial. Però fins ara no ha estat així.

Rússia es torna a avançar

De fet, el gran pas inicial per obrir l'espai als emprenedors privats el va fer Rússia. Durant la seva primera etapa com a primer ministre i en els dos primers anys com a president rus, Vladímir Putin va rebre nombroses ofertes per convertir l'estació espacial Mir en un centre de proves per a empreses privades. Moscou fins i tot estava disposat a privatitzar l'estació, però finalment només s'hi van fer experiments de laboratori per a multinacionals: Rússia va haver de desconnectar la Mir per la pressió de la NASA, que no acceptava que els russos participessin en la ISS i alhora mantinguessin la Mir. El 2001, 15 anys després d'entrar en funcionament -i un any després que la ISS rebés el primer astronauta- la Mir va ser desorbitada i enfonsada al Pacífic. L'orgull nacional rus va quedar ferit; per això hi ha una voluntat per part de Moscou de passar comptes amb els EUA ara que una tecnologia obsoleta i l'elevat cost de cada missió han acabat amb el programa de transbordadors de la NASA. La càpsula russa Soyuz serà, almenys en els pròxims 5 anys, l'única nau capacitada per viatjar a la ISS.

La NASA espera comptar amb un relleu del shuttle (transbordador) d'aquí al 2016, quatre anys abans de la data programada per apagar la ISS. La ISS s'ha endut en l'última dècada el gran tall del pastís pressupostari de la NASA. El diari The Washington Post ha informat que els viatges tripulats de la NASA suposen 255 dòlars de despesa anual per cada ciutadà dels EUA. The New York Times ha recordat que al començament l'objectiu era que cada viatge d'un transbordador costés 7 milions de dòlars; finalment, cada missió ha costat de mitjana 1.500 milions. El comitè del Congrés per als pressupostos de la NASA recomana una reducció d'un 9% respecte del pressupost del 2011, que és de 18.400 milions de dòlars.

Amb la crisi del deute públic als EUA, la NASA és a la primera línia de les retallades. La NASA ha canviat d'estratègia i s'ha proposat equilibrar la despesa pública amb inversió privada, centrar els diners de l'Estat en missions no tripulades i cedir, per primer cop, el desenvolupament integral d'una nova nau tripulada a un operador privat. En un article publicat aquest juliol a la revista The Space Review , l'expert en la NASA de la Universitat de Florida Central Roger Handberg afirmava: "La NASA és l'objectiu òptim per fer retallades. I aquestes retallades evidencien que per substituir el transbordador l'alternativa privada és l'única opció que tenen els EUA".

Magnats a internet i a l'espai

La NASA ha obert un concurs per trobar el substitut del programa de transbordadors. Hi participen deu companyies, quatre de les quals ja han estat reconegudes com a projectes més viables: la més ben posicionada, i que ha rebut més subvencions, és la càpsula CST-100, de Boeing; la segona més ben col·locada és la Dream Chaser, l'única nau en competició que no és una càpsula i que pot aterrar per si mateixa. Els dos altres projectes són la càpsula de la companyia Blue Origin -creada pel fundador d'Amazon, Jeff Bezos- i SpaceX, considerada per la premsa especialitzada com la iniciativa més avançada de totes. SpaceX, propietat d'Elon Musk -cofundador del sistema de pagament per internet Paypal-, va fer història el desembre del 2010 en ser la primera empresa privada que posava en òrbita una nau, la càpsula Dragon, amb un coet propi, el Falcon 9.

Només un vol privat tripulat ha assolit fins ara l'altura de l'òrbita terrestre: va ser el 2004, la Spaceshipone, una nau finançada per Paul Allen, el cofundador de Microsoft, dissenyada per portar turistes a l'espai. L'altre precursor privat és UP Aerospace, que ha estat construint coets experimentals i que va fundar el 2006 l'única base espacial privada, Spaceport America, a Nou Mèxic (EUA). A Spaceport America es fan llançaments de coets i proves pilotades, moltes de participants en els X Prize, els premis més rellevants que existeixen per a la promoció d'iniciatives empresarials privades, i dels quals Google és el principal patrocinador.

Més continguts de