L’excursionisme fa caure barreres

Olesa De MontserratOlesa de Montserrat, municipi del Baix Llobregat situat al peu del massís de Montserrat, té un ric patrimoni natural. Tant l’Ajuntament com les entitats del poble sovint organitzen sortides per conèixer aquest entorn. Fins ara aquestes activitats no les podia fer tothom perquè les persones amb mobilitat reduïda no hi podien participar. Per evitar aquest greuge el consistori no s’ho ha pensat dues vegades i ha adquirit una cadira anomenada Joëlette que permet transportar de manera còmoda, i amb l’ajut de voluntaris, les persones amb dificultats motrius. “Volem que tots els olesans puguin gaudir en igualtat de condicions de totes les activitats del poble”, afirma la regidora de Benestar Social, Georgina Muñoz.

Montse Caba, una olesana que des de fa 12 anys va en cadira de rodes perquè pateix una poliomielitis, va ser qui va impulsar el projecte i va posar en contacte l’Ajuntament i l’Associació Rodamunt, que són els que disposaven d’aquesta cadira. “La Montse em va convidar a una sortida a Sant Jeroni. Va poder pujar fins a dalt de tot i sobretot em va agradar molt l’ambient que es creava entre tots”, recorda la regidora. El consistori ha invertit 3.200 euros a comprar la cadira fabricada per una empresa francesa. De la part humana, la de la formació dels voluntaris, se’n va encarregar Rodamunt. Fins a 23 olesans n’han après el funcionament i s’han apuntat a participar en les sortides inclusives que organitzi el municipi.

En el curset, dividit en dues sessions teòriques i pràctiques d’unes vuit hores, els han explicat “com funciona la cadira, com es munta i desmunta i com actuar en funció del terreny”, diu Joan Soler, un dels voluntaris. “Primer pensava que era més fàcil portar-la, però quan hi ha pujada has de fer molta força”, afirma Rosa Miranda, una altra de les voluntàries, que explica que s’ha apuntat a aquesta iniciativa perquè li agrada la muntanya i “tenir l’oportunitat d’ajudar algú que no hi pot accedir” li sembla “fantàstic”. Per poder transportar la Joëlette en una excursió cal un mínim de 8 voluntaris. “En terreny pla amb dues persones és suficient, però quan hi ha pendent se’n necessiten més per poder mantenir l’equilibri”, explica Muñoz. A més cal establir relleus perquè no es faci pesat per a ningú.

Allunyar-se de la ciutat

Montse Caba, la primera que ha provat la cadira, està encantada. “Poder gaudir de la natura i de les olors és fantàstic perquè amb la meva cadira de motor només em puc moure per la ciutat”, diu còmodament asseguda a la Joëlette. Tot i que va molt segura diu que pateix “per l’esforç que fan els voluntaris”. “Tu hi poses la il·lusió, nosaltres hi posem les cames”, li respon Joan Soler, recordant l’objectiu i el lema del projecte. I és que, tot i l’esforç que fan els voluntaris per transportar la cadira i per superar els obstacles com forts pendents i escales, l’ambient que es crea entre uns i altres “és fantàstic”, diuen tots. “Animo a tothom que provi la cadira i que no tinguin por perquè hem de confiar en la resta de gent”, diu feliç la Montse.

Perquè tothom pugui utilitzar la cadira, l’Ajuntament ha elaborat un llistat de persones interessades i de manera rotatòria. Quan es faci una excursió “oberta a tothom i no exclusiva per a aquestes persones”, diu la regidora, se les anirà avisant. El mateix es farà amb els voluntaris.