Publicitat
Publicitat

L'exgerent de la Cooperativa de l'Aldea culpa del bloqueig dels comptes al director general

Daniel Ferré es desvincula de la gestió financera i es presenta davant dels afectats com un "cap de turc"

L'exgerent de la Cooperativa de l'Aldea (Baix Ebre), Daniel Ferré, ha derivat tota la responsabilitat del bloqueig de comptes de la secció de crèdit de l'entitat cap al seu director general, Enric Sabaté. En una assemblea davant més de 300 afectats, Ferré, a qui la junta rectora de l'entitat i l'auditoria assenyalen com a principal responsable del desgavell, ha eludit qualsevol responsabilitat en la gestió financera de la societat presentant-se com un "cap de turc".

Segons ha explicat, els excessos en la concessió de crèdits i les inversions a la borsa haurien deixat l'entitat sense liquiditat. També ha reconegut haver retirat 160.000 euros pocs dies abans del bloqueig per preparar la seva defensa. Una assemblea que ha estat marcada per l'escepticisme i la ràbia de l'auditori, que ha assolit moments de certa tensió, d'intercanvi de retrets i paraules gruixudes, que finalment no ha anat més enllà.

El discurs de l'exgerent ha estat marcat, en tot moment, per l'intent de desmarcar-se de la gestió de la secció de crèdit -"la meva funció era dirigir la secció hortofrutícola, el mercat nacional i les exportacions"- i carregar la responsabilitat del bloqueig al director general de la branca financera, Enric Sabaté. "Va ser nomenat pel consell rector i els havia d'informar. Ell proposava els crèdits a la comissió, on jo també estava, i s'aprovaven. Ell feia les inversions de l'excedent dels dipòsits de la gent", ha relatat.

Segons ha assegurat, va ser el 21 de nombre de l'any passat quan va conèixer que la secció de crèdit tenia greus problemes de liquiditat, una situació que haurien traslladat al Departament d'Economia, sense obtenir-ne cap resultat. Ha comparat el procés que va conduir al bloqueig com el procés d'inflar un globus, després que l'entitat concedís crèdits per valor de 2,6 milions -incloses operacions ampliades i alguns amb venciment fins l'any 2039-, invertís en borsa uns altres 1,6 milions i requerir 1,5 per a les seccions i explotar les finques que conreava la mateixa entitat.

160.000 euros per defensar-se

Amb tot, Ferré ha reconegut haver retirat 160.000 euros del seu compte de la cooperativa pocs dies abans del bloqueig, després de cancel·lar un compte de la societat amb Banesto. Una operació ha afegit, executada "retroactivament" del passat 30 de setembre per "necessitats personals" i, també per assumir els costos de la seva defensa. "Jo intuïa el que m'estaven fent. Fa catorze anys que sóc el cap de turc", ha declarat. Unes explicacions han aixecat crits d'indignació entre el públic.

L'auditoria encarregada per la junta rectora i presentada públicament el passat dilluns assenyalava que les excessives inversions impulsades pel mateix Ferré haurien conduït al desastre. L'exgerent, en canvi, ha assegurat que aquestes actuacions estaven avalades per les inversions dels fons operatius que aprovava la junta i que l'arrendament i posada en regadiu de terres pretenia pal·liar la manca de producció dels socis per cobrir els compromisos adquirits amb els seus clients i, així, poder obtenir subvencions de fins a 923.000 euros en cinc anys.

Per poder cobrir aquestes inversions, l'entitat va demanar un crèdit a Caja Madrid, l'entitat amb la qual funcionava la secció de crèdit, per valor d'1,5 milions d'euros que es va garantir amb les instal·lacions hortofrutícoles i la pignoració dels dipòsits a termini. Una operació que, segons ha insistit, es va signar el 2008, i l'any passat, com va assegurar dilluns la junta rectora de l'entitat. "Vam hipotecar la secció de crèdit, l'hortofrutícola i pignorar valors per no arribar a la situació d'ara", ha justificat.

Ferré, d'altra banda, ha negat haver manipulat els comptes de l'entitat transferint despeses efectuades a exercicis posteriors per maquillar l'estat de comptes. Uns fets que la junta li imputa en la querella, juntament amb els auditors de l'empresa BDO, que donaven el vist-i-plau als comptes. Segons ha adduït, les diferències detectades responen a "ajustos comptables" de l'auditor de despeses de producció que es produïen un any i es traslladaven al següent, quan tenia lloc la collita. "L'interventor no se la juga al firmar", ha indicat.

Contractació de la dona

L'exgerent, ha justificat en aquest cas, que la contractació hauria tingut lloc d'acord amb el gestor de la societat, amb la condició que el sou acordat fos descomptat de la nòmina del mateix gerent per evitar despeses a la cooperativa.

Però el rastre d'explicacions a mode de justificació i exculpació per part de Ferré no han convençut els afectats pel bloqueig de comptes, que han pogut intervenir al final de l'exposició i recriminar a Farré la seva actuació al llarg dels últims anys. Li han retret que autoritzés la retirada de fons a algun dels impositors quan estaven a punt de tancar-se els comptes i, per contra, acceptar els ingressos d'altres, d'haver controlat amb poders especials tot l'entramat de la cooperativa i haver propiciat l'expulsió de desenes de socis anys enrere per no aportar tota la seva producció a la cooperativa.

L'exgerent s'ha escudat, en aquests casos, en la responsabilitat de la junta rectora i del seu president, José Falcó. Fins i tot, ha hagut de recórrer a l'argument que ell mateix és també afectat pel bloqueig i ha insistit en la seva condició de "cap de turc" i que l'estan "criminalitzant". Poc després de dos hores d'exposició, preguntes i recriminacions, la majoria del públic ha començat a desfilar amb l'escepticisme i la frustració dibuixades a la cara.

Nova assemblea d'afectats

D'altra banda, l'associació que aplega 148 afectats per la secció de crèdit de la cooperativa i que ha presentat les signatures per destituir la junta rectora ha convocat aquest vespre una nova reunió per tractar les possibles opcions d'actuació que preveu el pla de viabilitat de la Cooperativa i que es plantejarà en l'assemblea general de socis del pròxim 30 de març.

Etiquetes

Més continguts de