L'humor i la poesia mostren les vergonyes del capitalisme
"L a Caixa felicita el seu vagabund número 20.000. L'entitat financera agraeix la confiança dels que decideixen pernoctar als seus caixers". Aquesta notícia va ser una de les que els responsables de la web satírica El Mundo Today van explicar dissabte al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Les seves intervencions formaven part de Diners. Un problema global a la butxaca , la primera sessió del cicle Urgent!, que dirigeix Isaac Monclús, que va demostrar que l'humor és una eina carregada de raó per despullar les vergonyes del capitalisme.
Tot plegat va ser una jornada didàctica i divertida, amb conferències i actuacions musicals, amb bones dosis de reflexió sobre els antecedents i les conseqüències de la crisi financera, i amb moments per a l'anàlisi artística del filòsof Boris Groys i per a la poesia econòmica de María Eloy-García. L'esperit crític però alhora lúdic de l'acte va quedar palès amb les intervencions d'Isidro López i Sayak Valencia, amb la divertida xerrada d'Antonio Baños i amb el vídeo del teòric social britànic David Harvey, en què explica la crisi del capitalisme mitjançat una historieta animada que es pot veure a http://davidharvey.org .
La primera cita amb el cicle Urgent! va incloure també la presentació en societat de l'onzena entrega de Doropaedia , el projecte enciclopèdic del segell discogràfic barceloní Producciones Doradas.
Doropaedia és una publicació digital quadrimestral amb continguts inèdits encarregats per a l'ocasió als diferents artistes que hi participen i que giren al voltant d'un mateix tema. Com la primera cita amb el cicle Urgent!, la Doropaedia #11 aborda els diners, i recull cançons inèdites sobre aquest tema dels barcelonins Boncompain, Els Surfing Sirles i Hidrogenesse, i recupera Dinero , del segon disc dels madrilenys Los Punsetes.
Menys poder adquisitiu
La premissa de la presentació de Doropaedia #11 era que tots els grups passarien per l'escenari del hall del CCCB per tocar la cançó inclosa a la compilació i un parell de versions de cançons d'altres artistes també de temàtica monetària, però la cosa no va acabar de ser ben bé així. Antonio Baños va tornar a sortir l'escenari, aquest cop amb la guitarra que el converteix en el cantautor Boncompain, per interpretar De nit virtuts es perden , una cançó en què es lamenta de la pèrdua de poder adquisitiu arran de l'adopció de l'euro. També va versionar Soldi, soldi, soldi , de Sophia Loren, La clase obrera , de Los Carradine (grup en el qual també milita) i la versió que Patti Smith feia de Gloria , del grup Them, però reconvertida en crítica a la SGAE.
Els Surfing Sirles van tocar Peatge , la seva aportació al #11 , així com algunes de les cançons del seu disc de debut, amb l'energia que caracteritza els seus directes; Martí Sales va baixar un cop més de l'escenari per cantar part del repertori entre el públic. I l'iconoclasta duo Hidrogenesse va tocar -dues vegades, per convertir-la en un hit , van dir- El artista , dedicada al seu artista favorit, Albert Serra: "Ens encanta de cap a peus", va afirmar Genís Segarra, a propòsit d'unes declaracions del cineasta. "L'artista promet deixar de crear si rep un milió d'euros", va cantar Carlos Ballesteros. Van completar el repertori amb 1987 i una versió d' Estafa .
Tots els grups van tocar una mitjana de vint minuts, tret de Los Punsetes, que van exercir de caps de cartell i van tenir temps d'oferir una bona mostra dels seus dos discos amb l'exactitud asèptica habitual, cosa molt atractiva quan se'ls veu per primer cop en directe però que avorreix una mica quan se'ls ha vist un quants cops. Potser per això, com a novetat, van distreure el públic amb unes projeccions que magnificaven la força de les seves gens innocents cançons.
