Lídia Pujol fa cantar les pedres medievals

Barcelona.No és un concert ni usual ni convencional. L'espectador no es limita a seure en una butaca i observar una actuació musical en un escenari excepcional com pot ser el reial monestir de Santa Maria de Poblet. Hi ha foc, una escenografia i una il·luminació que traslladen a l'època medieval, i un grup de percussionistes que guien el públic, com si fossin flautistes de Hamelin, per tot el monument fins a arribar als peus de l'escenari. La cerimònia de la llum , muntatge dirigit per la cantautora Lídia Pujol, vol portar l'espectador per un camí gairebé catàrtic.

Aquesta peculiar cerimònia, que té aires místics i acompanya el públic fins als temps en què els reis de la Corona d'Aragó conquerien nous territoris i un Ramon Llull extasiat escrivia el Llibre de meravelles , recorrerà aquest agost i setembre diferents escenaris de la Catalunya medieval: el reial monestir de Santa Maria de Poblet (7 d'agost), la cartoixa d'Escaladei (10 d'agost), el reial monestir de Sant Pere de Rodes (12 d'agost), el reial monestir de Santes Creus (17 de setembre) i la Seu Vella de Lleida (29 de setembre). Cada monument serà abillat de nou en cada ocasió per remarcar allò que el fa diferent. "L'espectacle -explica la cantautora catalana- es posa al servei del lloc on va". No és una tasca fàcil. Cada adaptació escènica requereix una inversió de 30.000 euros.

La cerimònia de la llum , que ja es va preestrenar l'any passat a Sant Llorenç de Morunys, vol fer "un maridatge -segons el conseller de Cultura, Ferran Mascarell- entre creativitat i patrimoni". Amb aquesta experiència, el conseller espera consolidar una programació estable els mesos d'estiu que tingui com a escenari els monuments històrics. Una de les idees més reiterades per Mascarell des que lidera el departament de Cultura és la de treure rendibilitat al patrimoni del territori català.

Instruments d'època

Pujol també reivindica un altre patrimoni, menys tangible, que és el musical. La cantautora mescla la música del Llibre Vermell de Montserrat, un manuscrit dels segles XIII i XIV, amb la cançó tradicional. L'acompanya la veu del tangerí Mohamed Bout Ayoub i un conjunt musical que combina instruments d'època, com la viola de roda, la de gamba o el clavicèmbal, amb altres d'electrònics. Els cants maritals del còdex montserratí s'entrellacen amb cançons de bressol de la tradició sefardita, napolitana, grega, àrab i catalana, i amb cants dels albats. Aquests últims estan tenyits de tristesa: es cantaven als pobles quan hi havia epidèmies i molts infants morien prematurament.

Pujol aspira a "recuperar els temps en què el cristianisme, el judaisme i l'Alcorà" convivien a la Península. En aquest exercici de convivència, el públic segueix i ressegueix els textos en català, llatí, occità, castellà, napolità, grec i àrab. Per la cantautora, La cerimònia de la llum ha estat tot un repte. Acostumada a cantar en anglès, "cantar les meves arrels m'ha donat una força singular i única, i ha suposat un treball de vinculació amb la terra i la identitat", assegura.