Publicitat
Publicitat

SUCCESSOS

L'informe forense conclou que el zelador d'Olot no està penedit dels crims comesos

El jutge cita a declarar la psiquiatre i el psicòleg el dia 22 de juliol per ratificar l'estudi

L'informe mèdic forense elaborat per una psiquiatre i un psicòleg a Joan Vila conclou que el zelador d'Olot "no té sentit de culpabilitat ni penediment".

Segons l'estudi de l'estat mental de l'home detingut per matar onze ancians al geriàtric 'la Caritat', no hi ha símptomes de paranoia, ni trastorn esquizoide ni narcisisme patològic.

Per tant, conclouen els pèrits, el seu perfil no es pot assimilar amb el d'un 'àngel de la mort' tot i que Joan Vila admet haver comès els crims i ho relaciona amb l'evitació del patiment.

El zelador sap diferenciar perfectament entre el bé i el mal, continua l'informe, però "no entén la gravetat" de la seva conducta que no es pot relacionar amb buscar poder o control.

L'informe que avalua l'estat mental de Joan Vila el qualifica com un home amb dificultats per relacionar-se, emocionalment immadur, ansiós, amb baixa autoestima, sense empatia, i amb certa sensació de "menyspreu" vers els altres.

Tot i això, conclouen que no hi ha indicis que facin pensar que el zelador pugui patir paranoia, esquizofrènia o algun altre tipus de trastorn tot i que sí que té un caràcter amb un transfons obsessiu.

"No presenta clínica d'alteració de la consciència, ni cap malaltia alienant aguda, ni deteriorament cognitiu", assevera l'estudi.

En relació als onze crims que hauria comès mentre treballava al geriàtric 'la Caritat' d'Olot, l'informe conclou que Joan Vila evidencia un procés de distorsió cognitiva que el porta a negar o minimitzar els assassinats.

Encara que sap diferenciar entre el bé i el mal, diuen els perits, no és capaç d'atribuir correctament aquests valors en les accions que desenvolupa, fins i tot les que són delictes.

És per això que, segons l'estudi, no sent culpabilitat ni penediment pel que va fer. "No entén la gravetat de la seva conducta però sí reconeix l'execució dels presumptes fets", diuen els doctors.

Tot i que Joan Vila ha admès que patia depressions des que tenia vint anys i que en els últims temps mesclava medicaments amb alcohol, els doctors determinen que no hi ha evidència de cap trastorn per dependència de tòxics però diuen que l'abús d'alcohol podia fer-lo sentir eufòric i creure que gaudia de més acceptació social.

Pel que fa a la motivació criminal, l'informe determina que aquest menysteniment no voluntari dels fets fan impossible assimilar la conducta de Joan Vila amb el perfil d'un homicida o un 'àngel de la mort'.

Els doctors diuen que el zelador relaciona els crims amb la compassió i l'evitació de patiment de les víctimes i que no han observat cap motivació específica "clàssica" dels assassins en sèrie com són la cerca del poder, el control o la vitalitat.

Els doctors no poden determinar si la revenja ha estat detonant dels crims per falta de fonamentació.

Més continguts de