"Crec que molts vins han canviat; s'hi nota una maduresa més gran i un augment de la graduació alcohòlica, i són més voluminosos en el paladar." És l'opinió de Francesc Centelles, sommelier d'El Bulli. Cristina Coral, responsable de relacions públiques i comunicació de Bodegas Torres, ho corrobora: "Ja fa uns anys que vam començar a observar canvis en la maduració del raïm, amb un desfasament entre la maduresa dels aromes i el contingut de sucre." Això els ha obligat a decidir si s'ha de collir el raïm en un moment de grau alcohòlic adient, en vins menys intensos aromàticament, o bé esperar a obtenir una expressió aromàtica més intensa però amb un grau alcohòlic més elevat. El debat és ara sobre quins efectes poden estar tenint els canvis climatològics en la qualitat del raïm i com això pot estar afectant les característiques del vi.
Identitat amenaçada
"La identitat d'un vi -explica Centelles- depèn de tres factors vitals: els aspectes geogràfics i climàtics de la vinya, les pràctiques de l'home -tant en tècniques de viticultura com de vinificació i de tradició de cada celler- i la varietat de raïm." El fenomen del canvi climàtic, malgrat les incerteses que implica, estaria afectant alguns d'aquests factors a diversos indrets del món.
L'augment de temperatures
Un informe de Greenpeace sobre la situació a França defensa aquesta tesi. Ho il·lustra amb l'exemple del raïm pinot noir a la Borgonya. Assenyala que si continuen pujant les temperatures a la regió el vi produït a partir d'aquesta varietat cada vegada tindrà més dificultats per expressar els trets característics que li han donat una identitat molt definida. Això podria portar fins i tot a la impossibilitat de plantar aquesta varietat en el futur. El concepte terroir -entès com una valuosa combinació entre unes determinades condicions ambientals, cultura i màrqueting- pot entrar en crisi.
Robert Savé, director d'horticultura ambiental de l'IRTA, considera que l'informe de Greenpeace té una base ben documentada: "Tanmateix -puntualitza- només parla d'escalfament global, ignorant altres aspectes del canvi climàtic." Felicidad de Herralde, investigadora en viticultura, completa l'argument: "El canvi climàtic no provoca només un increment de temperatura, sinó també variacions en la pluviometria amb reduccions de la quantitat anual i variacions en la freqüència i severitat dels períodes de sequera. Aquesta disponibilitat més escassa d'aigua és el factor que serà més limitant en la nostra regió i en altres del Mediterrani." La combinació de sequera amb elevada temperatura i radiació en l'època de maduració del raïm són els factors que més estressen les vinyes i fan variar tant la producció com la qualitat del raïm.
Una amenaça particular
Tots dos pensen que de les conclusions de l'informe de Greenpeace sobre el pinot noir "es desprèn una amenaça sobre un producte molt concret, una marca associada al terroir , no sobre la viticultura i l'enologia en general".
Bodegas Torres ha pres la iniciativa, amb una estratègia diferent de la dels productors tradicionals francesos. Així, el 2011 finalitzarà el projecte de recerca Cenit-Demèter, en què aquest productor hi participa i que vol aprofitar precisament el context de canvi climàtic per impulsar el lideratge dels vins de l'estat.
Torres també segueix endavant amb el seu objectiu de recuperar varietats ancestrals. "Fa temps que ens hi dediquem i ens permet veure possibilitats en nous escenaris", indica Cristina Coral. Segons la representant de Bodegas Torres, "l'adaptació a la nova realitat climàtica permetrà plantar a les zones més altes les varietats més delicades i les que provenen de zones més càlides aniran a la nostra latitud".
De fet, fa uns anys que aquest productor té vinyes a Tremp, al Pallars Jussà, a una alçada de 900m.
Francesc Centelles confirma que cada vegada més "s'estan buscant zones on abans era impensable obtenir-hi vi de qualitat. Al Pirineu, i específicament a Andorra, s'hi estan fent proves i fins i tot s'hi produeix algun vi d'un gran nivell". En altres comarques s'han recuperat conreus de vinya en espais que s'havien anat abandonant progressivament, com seria el cas del cap de Creus. Segons Centelles, "el consumidor mitjà avui en dia te molts coneixements i, el més important, molt d'interès i curiositat". Potser aquesta condició el predisposarà a acceptar nous sabors de vins provinents de zones fins ara insospitades.
