Lluís Llach va "més lluny" amb la seva fundació
Lluís Llach va presentar ahir la seva fundació per ajudar les cultures minoritàries. De moment té dos projectes, un d'educatiu i un d'econòmic per contribuir al desenvolupament d'una regió del Senegal.
Barcelona.El compromís social de Lluís Llach, ja conegut a casa nostra, ha travessat fronteres i arriba ara al Senegal. El cantautor va presentar ahir al centre UnescoCat de Barcelona la fundació que du el seu nom. El projecte vol ajudar al desenvolupament de les comunitats minoritàries. La vinculació de Lluís Llach amb el Senegal ja és coneguda pels lectors de l'ARA, que han pogut llegir els quatre primers capítols del dietari que escriu des de Palmarin. Les iniciatives es desenvoluparan allà i la fundació el que farà serà només "gestionar-ho i vigilar-ho" respectant sempre la manera de treballar del país. I va demanar aportacions de la societat, siguin diners o material necessari per dur a terme els projectes.
Pesca i educació
"Tot va començar per atzar", va explicar Llach a la presentació, amb un viatge al Senegal l'any 2007. Llach era a Dijer, el port d'on sortien en aquell moment les pasteres. Allà hi va veure els pescadors pobres, però també gent "amb polseres i rellotges". "Vaig dir-los: aquests deuen ser els rics del poble, i em van dir que rics sí, però del poble no", diu Llach. Eren els dels països del voltant que s'exhibien. "Vaig preguntar on eren les màfies i em van dir que no n'hi ha, no calen. Ells s'exhibeixin i els més pobres acaben llançant-se a la mar sense saber si tornaran", va comentar el músic.
El primer projecte, precisament, té a veure amb les pasteres. "Es tracta de convertir un dels símbols de l'emigració massiva africana, que ha omplert el mar de víctimes, en un símbol de treball sostenible i racional que permeti a la gent eludir la immigració." Es tracta de convertir una pastera en una piragua per poder pescar. Posant-hi números, aquesta piragua serà explotada per deu persones i un capità, i amb el repartiment dels guanys es finançaran fins a sis piragües en quatre anys. En aquest període es donarà feina a 66 famílies; en total, a 1.200 persones.
El segon projecte de la fundació incideix en l'educació i es diu Anem més lluny , com la seva famosa cançó. Volen suplir la falta de materials escolars i a la vegada introduir les noves tecnologies. Per això, com a primera actuació impulsaran una aula d'informàtica amb 21 ordinadors cedits per l'ONG NT Àfrica. Paral·lelament s'han format quatre professors de l'escola de Palmarin. D'entrada, l'aula estarà pensada per als alumnes d'estudis superiors que fins ara es trobaven en un desavantatge molt gran quan arribaven a estudiar a Dakar, una megapolis on sí que han arribat les tecnologies, i ells hi arriben abocats al fracàs escolar. A la llarga, però, es vol que esdevingui un servei públic i social per a tots els ciutadans.
L'estat del benestar minva
A la presentació, el cantautor no va estalviar crítiques als valors de la societat occidental. De fet, va dir que engegar projectes com el de la fundació el fan sentir més humà, "perquè en la nostra societat hi ha poques possibilitats".
Llach va recordar que precisament el president de la comunitat rural de Palmarin, Sammuel Seck, no va poder acompanyar-lo a la presentació. L'ambaixada espanyola a Dakar no li va donar el visat perquè necessitava un aval bancari.
En una entrevista a Catalunya Ràdio, el músic s'havia referit abans al xoc entre la realitat senegalesa i la catalana, a la tornada de la seva estada a Àfrica. "Arribar i veure que s'estava desmantellant el que quedava de l'estat del benestar és sorprenent", va declarar durant l'entrevista. També va criticar la deshonestedat del Primer Món respecte al Tercer Món i les revoltes que hi està havent aquests dies als països àrabs. "En nom de l'energia ens són iguals les víctimes", va dir referint-se a Líbia. I va afegir que se sent "acomplexat i avergonyit".
També va parlar de la possibilitat de tornar als escenaris. Va comentar que només ho faria "si hi ha una causa que ho justifiqui molt com la fundació o el país". Ara bé, de moment li sembla que no ho ha de fer. "Seria com trencar el gest que vaig fer i encara m'emprenyaria", va afirmar.
Polèmica pel registre a Madrid
La inscripció de la fundació ja havia aixecat certa polèmica, perquè Llach va decidir fer el registre a Madrid en lloc de fer-lo a Barcelona. Crear una associació és més barat si es fa a través de l'Estat que si es fa a través de la Generalitat. Llach va justificar la seva decisió tot explicant que ho feia per poder dedicar tots els diners que s'estalviaria al seu objectiu real, la cooperació amb el Senegal. La decisió, però, va provocar polèmica i fins i tot va arribar al Parlament, que s'ha proposat que això no sigui així.
