Louis-Ferdinand Céline, mort i descrèdit

Barcelona.Céline va passar de mantenir postures antibèl·liques i anarquistes a un xovinisme feixista.

Roma no paga als traïdors. França, orgullós imperi postcolonial, tampoc. En el cinquantè aniversari de la mort de Louis-Ferdinand Céline (1894-1961), figura clau de la literatura francesa del segle XX, l'estat francès ha retirat el seu nom de les Celebracions Nacionals de França 2011. El genial escriptor no serà inclòs en la llista anual d'homenatges del ministeri de Cultura pel seu indiscutible antisemitisme. Aquests guardons, que són el resultat d'un procés de selecció d'un comitè d'experts, van revelar la censura del nom de Céline en l'últim moment: just a l'hora de la presentació pública dels homenatjats, el passat divendres.

Així ho va anunciar el ministre de Cultura francès, Frédéric Mitterrand: "Després d'una profunda reflexió, i sense deixar-me emportar per l'emoció del moment, he decidit que no figuri Céline en les celebracions nacionals". Mitterrand va recordar que l'autor de Mort a crèdit figura a la col·lecció Pléiade de Gallimard -Olimp de la literatura francesa- i "mereix totes les celebracions literàries per la seva genialitat incontestable", però per "haver posat la seva ploma al servei d'una ideologia repugnant, l'antisemitisme, no encaixa amb els principis de les Celebracions Nacionals".

Talent al servei dels nazis

En realitat, la marxa enrere de Mitterrand va ser motivada per la pressió de Serge Klarsfeld, president de l'associació de Fills i Filles de Deportats Jueus de França, i notori persecutor de nazis. Klarsfeld, pocs dies abans de l'anunci, va declarar que "Céline va posar el seu talent literari al servei d'una causa abjecta". I va recordar com havia fet crides "a l'assassinat de jueus" durant l'ocupació nazi de França a la Segona Guerra Mundial.

Les paraules de Klarsfeld no es queden curtes: turbulent i contradictori, Céline, precursor del realisme brut, va erigir un monument literari a la crítica de la guerra i el colonialisme amb Viatge al fons de la nit (1932), que va empastifar de fems pocs anys després amb els pamflets antisemites L'ecole des cadavres , Les beaux draps i sobretot Bagatelles pour un massacre . En aquest últim, va proclamar que "França és una colònia del poder internacional jueu" i que preferiria aliar-se amb Hitler: "Almenys no ha dit res contra els bretons o els flamencs. Només s'ha referit als jueus perquè no li agraden. A mi tampoc". I afegia: "Dic amb franquesa allò que penso. M'estimaria més tenir una dotzena de Hitlers que un Blum [primer ministre francès] omnipotent".

Cal recordar que Céline, després de la Segona Guerra Mundial, residint a Dinamarca, va ser condemnat a mort en absència pel seu col·laboracionisme durant l'ocupació nazi. I va ser elevat a la categoria de desgràcia nacional. Gràcies a una llei d'amnistia, va tornar a França l'any 1951. Per Henri Godard, un dels grans erudits en Céline i redactor de l'assaig que el govern estava a punt de publicar en motiu del seu encimbellament, tot plegat és un debat estèril, improcedent, que hauria d'estar superat. "La creació artística és un valor que reconeixem fins i tot quan no coincideix amb els nostres valors morals, o quan fins i tot els contradiu", escriu a l'assaig. Godard va reaccionar queixant-se de "censura" i va insistir que en el seu article deixa ben clar que "no es poden distingir els dos Céline: el gran escriptor i l'antisemita".

No ha estat l'únic intel·lectual que ha trencat una llança a favor de Céline. L'acadèmic Frédéric Vitoux considera que és ximple esborrar Céline de la llista dels commemorables: "Això no impedirà que hagi escrit horrors i que sigui un dels escriptors francesos més grans". Com molts altres creadors, Céline va caminar entre la genialitat i la infàmia: l'espantall de l'escriptor i el nazisme és una cicatriu en la psique cultural francesa que, lluny d'esborrar-se, s'infecta i supura sense fi.