Publicitat
Publicitat

Luis M. Castañer: "No estem tan lluny d'una missió tripulada"

Punt d'inflexió "Hi ha una gran expectació al món científic i tecnològic per comprovar els resultats de mesura que aporti el Curiosity" Complex "Només un 30% de les missions a Mart han tingut èxit"

Luis M. Castañer, catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ha liderat l'equip d'enginyers que ha fabricat un sensor per mesurar el vent de Mart, un xip integrat a l'estació meteorològica que forma part del Curiosity. Aquesta estació, fabricada pel Centre d'Astrobiologia de Madrid (CAB), un institut del CSIC, és l'aportació de l'Estat a l'últim viatge de la NASA al Planeta Vermell. Castañer va viure ahir amb emoció l'aterratge del Curiosity a Mart.

L'aterratge ha estat un èxit.

Era una operació molt complexa. No s'havia provat mai fer baixar amb una grua un aparell com el Curiosity. Les possibilitats que patís danys eren altes. Només un 30% de les missions que han anat a Mart han tingut èxit. Les informacions que arriben de la NASA són satisfactòries. Hi ha una gran expectació a tot el món científic i tecnològic per comprovar els resultats de mesura que puguin aportar els instruments del rover [robot amb rodes].

¿Podrem saber amb certesa si en algun moment hi ha hagut vida a Mart?

La inquietud de la humanitat per saber més detalls de l'Univers és molt antiga. És significatiu poder anar a una planeta que està en una etapa evolutiva diferent de la de la Terra, i estudiar si la Terra pot seguir el mateix camí o no. Es tracta d'esbrinar si mai s'han produït condicions per a la vida a Mart, de manera similar com l'entenem a la Terra. El Curiosity ens pot aportar informació sobre el cicle de l'aigua. Tot els instruments que van a bord del rover e ns poden ajudar a entendre l'habitabilitat del planeta.

Què podrem explicar detalladament amb les dades que arribin de Mart?

El Curiosity ha aterrat en un cràter que té 3.000 metres de fondària i, per tant, hi ha moltes capes geològiques que són accessibles. També hi ha un instrument que ha mesurat la radiació durant el viatge per saber, si algun dia hi ha una missió tripulada a Mart, a quina radiació estarien exposats els astronautes.

¿Estem molt lluny encara d'un viatge tripulat a Mart?

La NASA estava pensant en una missió tripulada a Mart per al 2030. Si tenim en compte que en aquest viatge del Curiosity s'hi va començar a treballar fa 10 anys, realment no estem tan lluny d'aquesta missió.

La missió és un punt d'inflexió?

El Curiosity té una capacitat de moure's per una superfície més àmplia que els seus predecessors. Això oferirà una salt qualitatiu molt important en la rellevància de la informació tècnica i científica que enviarà. És una fita històrica.

Quina és l'aportació de la UPC en aquesta missió de la NASA?

Vam fer un mesurador de vent que no tingués parts mòbils, que en un viatge com aquest, amb l'aparell sotmès a vibracions i xocs, poden patir desperfectes. Volíem evitar-ho. A la UPC hem concebut, dissenyat i fabricat un xip que dóna informació de la velocitat del vent. El CSIC s'ha encarregat de l'estació meteorològica, que mesurarà la velocitat i la direcció del vent i també la pressió, la humitat, la radiació ultravioleta i la temperatura del Sol.

Més continguts de