Publicitat
Publicitat

L'últim dia d'El Bulli...

El Bulli no mor, sinó que tanca una etapa per començar-ne una altra. Adrià ho explica amb una metàfora: "Volíem matar el monstre d'El Bulli però hem preferit domesticar-lo"

El Bulli s'havia convertit en un monstre que s'havia de matar. La idea la sostenia Albert Adrià i gran part de l'equip del restaurant El Bulli, però Ferran Adrià va preferir "domesticar la bèstia". Per tot això, ahir a la nit El Bulli va tancar les portes definitivament amb un sopar privat per a familiars i amics, i va començar la nova etapa, que inclourà dos anys de descans "per viatjar per tot el món i estudiar" i que desembocarà el 2014 en la Fundació El Bulli. Durant el matí de l'últim dia d'El Bulli, Ferran Adrià, junt amb el seu germà Albert, el seu soci Juli Soler, l'equip actual del restaurant i quinze cuiners d'anomenada de tot el món, va explicar a la premsa com pensaven tancar una era i començar-ne una de nova.

L'últim dia d'El Bulli "tenia molts punts per ser un drama", deia Adrià, perquè el traspàs entre restaurant i fundació no és fàcil, i sobretot perquè "el que he enginyat és una bogeria, que ningú no entén, perquè mai fins ara no s'ha fet una cosa semblant". Tots volien canviar el tipus de vida que tenien, "molts van començar al restaurant sense família, i ara tenen fills petits". Per això, "el primer pas va ser convèncer-los que podíem tancar els serveis com a restaurant El Bulli, que podíem deixar de fer sopars, però que El Bulli podia continuar".

La influència d'El Bulli

De fet, el codi El Bulli continua a tot el món, perquè s'ha traspassat als cuiners que han passat per la seva cuina i que ara han volat cap als seus establiments propis. José Ramon Andrés, famós pel programa de cuina a TVE, i professional dels fogons amb restaurants de prestigi als EUA, ho assegurava: "Ningú no ha donat més olives esferificades als restaurants que jo. I ho he fet perquè ho he copiat del Ferran, de l'Albert, de l'equip del Bulli".

Per la seva banda, René Redzepi, cuiner del millor restaurant del món segons la revista Restaurant , el Noma, de Dinamarca, explicava el canvi que va fer el dia que va sopar per primera vegada a El Bulli. "Fins llavors em pensava que la cuina francesa era la millor, que a tot el món hi havia una versió de cuina francesa, però vaig descobrir, en tan sols un àpat, que equivocat que estava". Aquella nit, una llavor es va sembrar en l'esperit de Redzepi que va créixer en el Noma, el seu restaurant. "I la florida és llibertat, coratge, el fet de no conformar-te amb la tradició i voler-ho reinventar tot".

Joan Roca, del Celler de Can Roca, recordava l'any que va arribar a El Bulli. "Corria el 1987, jo venia del classicisme de les receptes tradicionals, i em vaig transformar, perquè vaig conèixer un equip compromès amb l'inconformisme, i em va enganxar. Em coincidia amb una etapa rebel, de jove que volia canviar el món, i El Bulli va ser l'embranzida per aconseguir-ho". L'estada a cala Montjoi va marcar el futur professional de Roca, i dels seus germans, "fins al punt que el Celler de Can Roca és el que és per aquest pas". Amb unes paraules semblants s'expressava el cuiner Andoni Luis Aduriz, del restaurant basc Mugaritz, que recordava que la seva primera feina a El Bulli va ser refer un cargol de pedra, situat al jardí, "i que no és una feina gens fàcil".

L'esperit de l'establiment

L'esperit El Bulli continua. "Fins ara he aguantat que es digués que el que hem fet a El Bulli és molt dolent per als cuiners joves; no hi estic d'acord", deia Adrià. La feina, el sacrifici, els riscos assumits, la llibertat mental d'expressió, el talent i la generositat, "sobretot la generositat, perquè el Ferran i l'Albert han compartit sempre totes les receptes", assegurava ahir Adrià, han escrit un abans i un després en la història de la gastronomia. Tot plegat és el que celebrava El Bulli ahir.

El sopar privat per a amics i familiars era un gormanderia d'alta volada. El pastisser Cristian Escribà, amic personal del Ferran, s'encarregava de la preparació d'un pastís molt simbòlic. "És un secret, ningú no ho sap. Tan sols revelo que cada convidat escriurà un desig, l'introduirà dins d'una estrella del pastís i després totes plegades les llançarem al cel", explicava Escribà. Avui 31 de juliol, comença la nova era d'El Bulli.

Més continguts de