Publicitat
Publicitat

El Museu Blau rep l'esquelet centenari del cetaci que va caure del sostre de l'antic museu

L'últim viatge de la balena

Des d'ahir, per sobre de les escales de l'entrada del Museu Blau de Barcelona hi penja l'esquelet de la balena que ara fa un any va caure durant el trasllat des del vell museu de la Ciutadella. Els restauradors han hagut de treballar per reconstruir-li la mandíbula, malmesa en l'aparatós accident. Els fotògrafs de premsa que havien estat convocats per assistir a aquell acte simbòlic van documentar el moment. L'esquelet feia 30 anys que estava penjat del sostre de l'antic edifici. Ara les tasques per tornar-lo a penjar han durat 11 dies. I s'han fet a porta tancada, en la intimitat. Fins ahir lluny de la mirada indiscreta dels fotògrafs.

Ja fa gairebé 150 anys que aquest cetaci es va quedar encallat a la costa catalana. I des d'aleshores no ha parat quiet. Ara penja del sostre de l'entrada del nou Museu Blau, amb un sistema d'ancoratges i cables d'acer pensats per arquitectes de l'equip de Herzog & de Meuron que van crear el Triangle Blau del Fòrum. Ha passat per mans dels restauradors de l'Institut Català de Paleontologia (ICP), que s'han encarregat de reconstruir el crani trencat.

Com que està situat a l'escala, els restauradors també han pogut fer una feina molt més respectuosa amb l'anatomia original de l'animal, més arquejada. La majoria dels ossos són originals, excepte parts de la mandíbula malmesa, de la pelvis i algunes falanges. Han anat especialment amb compte muntant-ne la columna vertebral, afegint-hi els espais intervertebrals i fent-hi passar per dins una barra d'acer que s'integra en l'estructura. Com a conseqüència, la balena ha crescut. En total, ara mesura 18,3 m, dos més que abans. Quan era viva, devia pesar entre 50 i 70 tones.

S'espera que aquesta sigui la seva llar definitiva. "Al Castell dels Tres Dragons només la podia veure qui pagava entrada. Ara l'hem situat a la part pública del museu, perquè tothom la pugui veure", explica Anna Omedes, directora del Museu Balu.

De Llançà al Forum

El rorqual comú és la segona espècie de cetaci més gran, després de la balena blava. A la costa mediterrània es poden veure sovint quan es desplacen a l'estiu des del nord d'Àfrica cap al mar de Ligúria, on s'alimenten de petits crustacis i de peixos. Com altres cetacis, es tracta d'una espècie afectada per l'activitat humana i protegida per diverses legislacions. No és habitual que encallin, però no és del tot estrany, explica Eulàlia Garcia, cap de col·leccions del museu.

Es creu que aquest exemplar era un mascle i que quan va morir tenia entre 80 i 100 anys. Era el 1862 quan, amb els seus congèneres, aquest rorqual comú migrava com cada estiu cap al golf de Lleó. Però no se sap com, sembla que es va despistar del grup i es va quedar encallat a Llançà, al cap Ras.

Des d'aleshores, el seu esquelet no ha descansat. Van anar a veure'l a la mateixa platja Narcís Monturiol i un especialista mundial en cetacis de la Universitat de Montpeller que volia comprar l'esquelet i endur-se'l a França. Però tant el poble de Llançà com les autoritats volien que es quedés en algun museu de Catalunya. Finalment se'l va quedar la Universitat de Barcelona, on va estar exposat fins al 1917. Quan es va desmuntar el museu de la universitat la van dur al Museu Martorell. Està documentat que la feina de desmuntatge i muntatge la va fer un fuster de Barcelona.

El 1925 la col·lecció de biologia es va traslladar al Castell dels Tres Dragons, al Parc de la Ciutadella. Aleshores l'esquelet de la balena es va tornar a desmuntar. Va ocupar diferents espais fins que el 1985 es va situar a la planta baixa, a la sala d'exposicions temporals.

Cap a un consorci

El Museu Blau s'estructura entorn de tres exposicions. De moment només se'n pot visitar una, Planeta Vida. A l'octubre se n'inaugurarà una altra: Biografia de la Terra.

En les pròximes setmanes s'espera que es consumi un consorci per a la creació del Museu Nacional de Ciències Naturals, segons va dir durant la presentació Jaume Ciurana, tinent d'alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació de Barcelona. La llei de museus fixa la creació d'un museu nacional entorn del patrimoni natural de Catalunya.

Més continguts de