Publicitat
Publicitat

Marta Elisa de León: "El preu que es paga per fer de puta és molt alt"

OcultaJa fa més de vuit anys que va deixar d'exercir la prostitució, un món que va conèixer a fons durant deu anys de la seva vida. Amagada amb el pseudònim de Marta Elisa de León, explica la seva experiència sense embuts a 'Las ocultas' (Turner)

Arriba puntual a la cafeteria on hem quedat de bon matí. M'explica que encara està refent la seva vida, que ha de reestructurar un munt d'històries personals. Té certes reserves amb la foto. Manolo García la fotografia i l'hi ensenya perquè vegi que no la reconeixerà ningú. "Els meus pares no saben que vaig ser puta, ni s'ho imaginen, tindrien un infart!", em diu.

Ningú de la teva família ho sap ?

Només la meva germana. Però li costa molt assumir-ho, diu que sent la paradoxa d'estimar-me i que alhora li faig fàstic. És molt dur.

Què du una jove universitària a exercir la prostitució?

Un deteriorament vital. Estava desenganyada de tot, desenganyada de l'amor, de l'amistat, de la família, sentia que ho havia perdut tot. Havia marxat de casa els meus pares, el meu projecte de vida havia fracassat, havia fet aigües per tot arreu. Sé que molta gent no ho entendrà. Pots tenir dificultats però no et fas puta.

Aleshores, què va passar?

M'havia implicat en un grup de l'Església per ajudar els altres i hi vaig descobrir molta corrupció. Vaig viure i veure abusos de capellans. Va ser un trencament espiritual, tot era una merda! Els meus ideals d'ajudar i fer un món millor eren una farsa. Tot estava podrit! La moral, el missatge de fons, era: si et deixes fer, prosperes. I vaig decidir agafar les regnes, triar on vaig i què faig i amb qui ho faig, tipa que em prenguessin el pèl. La conclusió interna era que prostituint-me controlava allò tan incontrolable que em passava.

I com vas començar?

Trucant a un anunci de relax. Vaig començar a treballar en un club on no t'exigien relacions sexuals, només que els homes gastessin en copes. "Si vols fer el que sigui amb ell, ho pactes, puges a dalt i després em pagues la meitat", va dir-me el cap. Al club érem deu o dotze dones d'aquí. La llibertat d'horari atreu dones que tenen fills, casades, abandonades per la parella i sense recursos o que s'havien escapat d'un marit maltractador. Jo era la rara perquè no tenia fills i estudiava. Guanyava diners i tenia temps per acabar la carrera. D'això fa vint anys, ara tot ha canviat perquè hi ha molta màfia i moltes dones estrangeres sotmeses a proxenetes, esclavitzades.

Recordes la primera vegada?

La primera vegada només ens vam tocar i no va ser gens agressiu, ni traumàtic. Tot va ser molt gradual. Si entres a la prostitució clarament forçada i, internament, et queda molt clar que ha estat un abús, una violació, tens mes eines per buscar ajuda i sortir-te'n. Però jo no vaig tenir ressentiment ni ràbia, i em va costar molt més sortir-me'n.

Quins tipus d'homes t'has trobat?

Els que volen distreure's i no pensar en res més, els que t'expliquen els seus problemes i els que hi van per costum, per necessitat. Els jovenets, que vénen per provar, ho fan en grup i solen ser molt cagats, la majoria marxen. A l'hora de la veritat en torna un, sol.

I dones?

En deu anys, en vaig trobar una. Però venia amb la parella perquè la fantasia del seu home era estar amb dues dones. Ella li va dir: "D'acord, però la triaré jo". No he trobat prostitució de lesbianes. Sempre dones amb els seus homes, obsessionats per veure-les fent sexe amb altres dones.

Alguna situació incòmoda?

Hi havia un cert tipus de client que demanava un tipus de dona i de sexe clonat de les pel·lícules pornogràfiques. S'està interioritzant un model de sexe molt artificial: dones operades, rasurat integral, ungles superllargues, sabates de taló molt alt i comportament de pel·li porno, tot molt violent. La dona vol més suavitat i quan li ve de gust una cosa contundent és després d'un llarg recorregut d'excitació. Els joves s'inicien al sexe amb el porno d'internet i això és fatal.

¿Hi ha putes vocacionals com la Do rada?

Excepcionalment, alguna dona diu que la prostitució és la seva vocació. Però és una mena de turment intern, una cosa malaltissa. La gent que defensa la prostitució hauria de parlar amb les putes: la majoria t'explicarien drames previs a l'entrada a la prostitució. El preu que es paga és molt alt.

¿Consideres que la prostitució és un ofici?

Legalitzar-la, amb seguretat social? Et puc dir que les que exerceixen la prostitució voluntària ni ho volen ni ho consideren un ofici. Ho vam parlar entre nosaltres moltes vegades. Si ho fas públic acabes quedant estigmatitzada: sempre seràs una puta. Socialment, hi ha un pensament molt negatiu que et marca. A mi m'ha passat amb algunes persones. La majoria de dones somien poder deixar-ho, no pensen jubilar-se fent això. A l'hora de la veritat, moltes acaben tenint addicions i no se'n surten.

I tu, com vas aconseguir deixar-ho?

A través d'un amic vaig conèixer una terapeuta i ens vam fer molt amigues. Com que tenia moltes migranyes vaig començar a fer teràpia amb ella. Quan li vaig dir que era puta, no em va jutjar.

Més continguts de