Marta Fuxà: “Al català de les Illes li seria molt positiu tenir un Guardiola”

Des del passat mes de juliol, poc després de conformar-se el nou Govern Balear, la menorquina Marta Fuxà és la responsable de la custòdia i dinamització de l’ús de la llengua catalana a les Illes. Aquesta llicenciada en filologia catalana, funcionària de carrera del cos de professors d’ensenyament secundari i, del 2009 al 2015, presidenta d’Acció Cultural de Menorca, és conscient que assumir la direcció general de Política Lingüística del govern d’esquerres significa haver de tornar a activar fins i tot el departament que dirigeix, donat el desmantellament sistemàtic que hi va dur a terme l’executiu presidit pel popular José Ramón Bauzá en la passada legislatura. Marta Fuxà parla tan suau i baixet com contundent sobre la situació que viu la llengua catalana a les Balears i sobre la necessitat d’engegar mesures de dignificació dels signes d’identitat. I parla posant una paraula que, quan la pronuncia, decideix que vol que sigui present a la tria que acompanya aquesta entrevista: reviscolar.

Fa poc més de tres mesos que va assumir la direcció general de Política Lingüística a les Illes. ¿Té ja una diagnosi de la salut de la llengua catalana a les Balears?

La llengua catalana a les Illes viu un retrocés clar respecte de la situació que tenia fa quatre o cinc anys. Aquest fet no només ve donat pels atacs tan directes que ha patit en la darrera legislatura, sinó també per un relaxament en l’ús de la llengua pròpia en certs sectors. S’ha de tenir en compte que les polítiques en contra de qualsevol cosa que fes olor de català per part del govern de Bauzá també varen fer reviscolar la voluntat de defensar i posicionar-se en qüestions identitàries, especialment en favor de la llengua. I el fet és que persones fins al moment no gaire actives es varen activar. Fins i tot una part dels votants del mateix PP se sentiren incòmodes davant un discurs tan reaccionari i de menyspreu cap a la pròpia identitat.

¿En quin sentit esmenta la relaxació com a factor determinant del retrocés del català a les Illes?

És una realitat que hi ha una relaxació general en la manera d’expressar-nos. Ens trobam amb moltes persones que, per la seva significació pública, haurien de tenir cura de la manera com fan servir la nostra llengua i, en canvi, no hi donen importància. Em refereixo a polítics, a empresaris representatius i a altres persones que si fessin un ús adequat i actiu del català podrien servir de referent, d’exemple per a la resta de la població. Al català de les Illes li seria molt positiu tenir un Guardiola.

Hi ha altres actituds de les que vostè en diu relaxades.

Sí, de fet, el relaxament té a veure amb la societat actual i l’ús que es fa de les tecnologies i les xarxes socials, en què la gent, en general, no té cura d’expressar-se amb correcció. També és una realitat que els joves acaben l’escola i fins i tot la universitat amb grans mancances en el llenguatge. No només en català, ens passa amb altres llengües. Les repercussions d’aquest ús incorrecte o d’aquestes mancances s’arrosseguen de per vida, perquè en l’expressió el contingut i la forma han d’anar lligats. Ja pot ser significatiu allò que vols dir, que si no li dónes la forma correcta el teu missatge quedarà empobrit.

Al marge de provocar la mobilització més gran que s’ha fet mai a les Illes, l’anomenada marea verda, què va significar el decret del TIL (tractament integrat de llengües) per a la llengua catalana?

El TIL no era més que una via per fer un atac flagrant a la llengua i intentar eliminar el català de l’ensenyament, un dels pocs àmbits en què la llengua té un pes significatiu a les Illes. Va ser una estratègia retorçuda que, a més, feia servir una demagògia perversa basada en la necessitat de saber anglès i reforçar-lo. Tot d’una ja va quedar ben clar que no hi havia cap voluntat de millorar l’anglès perquè ni tan sols posaren els recursos per fer-ho amb unes mínimes condicions. Volien debilitar el català a l’escola, res més. De fet, el govern presidit per Bauzá va exercir de braç executor de les polítiques i voluntats del govern espanyol, d’una dreta d’allò més excloent de tots els signes d’identitat que no siguin els centralistes.

Què necessiten les Illes perquè la llengua catalana tingui una salut millor? Què us heu proposat fer?

Aquesta és una feina que porta el seu temps i que no es pot fer sense la implicació de tothom. Aquesta mateixa setmana convocarem el Consell Social de la Llengua, que durant la legislatura passada va quedar sense efecte. Per part del Govern Balear, s’han d’afavorir sinergies positives per fer més present la llengua al carrer. Hem de donar visibilitat al català perquè recuperi el prestigi que se li ha volgut prendre. I ho hem de fer en positiu i de manera amable. Tenir una llengua pròpia és una riquesa i s’ha d’entendre com un dels nostres atractius.

¿Creu que a una societat eminentment turística com és la balear es fa més difícil la normalització de la llengua?

Crec que això ho hem tingut mal entès. Si jo ratllo en català a persones de fora és perquè els vull oferir la meva llengua i que s’hi sentin bé. La llengua catalana ha de ser entesa com un valor afegit al que ja oferim a tots els que vénen a estar entre nosaltres.