Publicitat
Publicitat

Montse Serrano: "No es pot ser destructiu, cal ser creatiu. Tirar endavant com sigui"

Valenta Dirigeix la llibreria +Bernat, un negoci ampliat el 2010 i que s'ha convertit en un referent de la vida literària barcelonina. +Bernat és una evolució de la petita llibreria al carrer Buenos Aires que Serrano (Barcelona, 1955) va comprar el 1978

La llibreria +Bernat es va expandir amb el local veí que abans ocupava un sex shop . On abans hi havia cintes de vídeo i joguines eròtiques, ara hi ha prestatgeries de llibres, una sala d'actes i taules per fer un mos.

El model de cooperativa és la solució per a un negoci cultural?

Això no ho podia fer sola. +Bernat és una SL, però calia un model de cooperativa. Som 40 socis, però és una mena de patrocini. Amb una mica de diners de cadascú arribes a fer-ho.

En quins models t'has basat?

Tot ho faig per intuïció. Em porto fatal amb els economistes. Crec en el barri, en la proximitat, en aquest tipus d'associacionisme en el sector cultural; si fóssim una constructora, ja ens hauríem barallat. La clau en un negoci és tenir il·lusió, responsabilitat i creativitat. Si no, per molts diners que tinguis, no tires endavant.

La crisi mou l'economia a favor dels negocis de proximitat?

El negoci de proximitat té futur, però després has de somiar global. A +Bernat per exemple retransmetrem conferències per internet, amb un sistema casolà però digne. I estem agermanats amb una llibreria del Soho de Nova York, McNally.

De què serveix aquest acord?

Va bé per compartir idees. Tenim una tecnologia que la podem compartir. I ara volem fer un premi literari conjunt, però necessitem patrocinador. McNally són molt importants en venda en castellà, i això em serveix per detectar idees que allà ja han aparegut i aquí no han arribat.

Vas dir que la llibreria del futur oferirà comprar-te el llibre en paper o descarregar-te'l in situ . Quan ho aplicaràs?

Les editorials no ens deixen, controlen les plataformes de descàrrega i formar-ne part és molt car. Primer cal una evolució del servei. Ara estic en un altre projecte de la llibreria del futur, els llibres a demanda. La McNally ho té, i a Londres també n'hi ha. La llibreria és un aparador de llibres, i té unes màquines amb el registre de potser 4 milions de títols. La màquina l'imprimeix i l'enquaderna. I en l'idioma que vulguis. El paper és el futur, conviurà amb l' e-book . O, més ben dit, l' e-book conviurà amb el de paper, perquè ens agrada, per l'enamorament que provoca. El futur és aquesta combinació de l'electrònic i el paper amb una llibreria que ha de ser un centre de vida del barri.

Hi ha llibreters que em pregunten com aconsegueix +Bernat aquesta notorietat pública.

Cal fer coses diferents per cridar l'atenció. Que vagi en cadira de rodes, també crida l'atenció. Mai m'hauria imaginat que li trauria tan de profit a la cadira de rodes! Però hi ha barreres més difícils que la cadira de rodes. Hi ha gent que mai s'hauria atrevit a ampliar la llibreria en aquests temps. Jo, si hagués fracassat, segur que hauria plorat, però si no ho proves, et quedes amb el dubte. També l'Enrique Vila-Matas m'ha fet un favor enorme fent-me aparèixer en la seva última novel·la i portant tots els periodistes aquí i els seus amics.

¿Per què no desenvolupes una web més completa, amb venda online , per exemple?

Saps per què funciona aquest negoci? Per què en dos anys ja no perdem diners? Perquè controlem la despesa al màxim.

+Bernat em sembla un fenomen sociològic, un punt de trobada de membres de la Gauche Divine i del que col·loquialment en diem pijo-progres . Fins i tot en l'accionariat hi tens Mercedes Milà i Oriol Regàs.

Jo tracto tothom igual. És cert que la gent de la Gauche Divine es comença a trobar aquí. Espontàniament hem fet que +Bernat sigui una referència entre aquesta gent, però no creguis que a mi m'acaba d'agradar, també vull que vingui la portera de l'edifici veí. Això ja passava a la meva antiga llibreria: que és molt agradable anar a un lloc i trobar-te gent coneguda. Véns a comprar un llibre i a prendre un cafè, per xerrar amb mi o amb algú del seu cercle. Les persones som molt endogàmiques.

¿El Gremi de Llibreters podria fer encara més coses per guanyar capacitat de pressió?

Jo ara no sóc membre del gremi. Perquè un gremi funcioni cal un treball al darrere bestial. I aquest treball ha d'estar compensat econòmicament. I calen uns bons professionals portant el gremi, concentrats en aquesta feina. Jo al final pagava les quotes del gremi perquè em gestionessin només els permisos del Dia del Llibre. Cal fer més. A més, a mi m'esgota haver d'estar en una reunió una hora parlant del mateix.

Amb la crisi es pot invertir la tendència de l'augment de la lectura?

Crec que no. La gent sap el valor de tenir un llibre a les mans. Però el mercat no en pot absorbir tants. Si a França es publiquen 40.000 títols a l'any i a Espanya 70.000 anem malament. Però el canvi és complicat, deixes caure molts llocs de treball.

I quin és aquest valor tan important de tenir un llibre a les mans?

La proporció del preu amb el que et pot entretenir surt a compte. No vull semblar una il·luminada: el llibre està passant per un mal moment, però en aquest moment no es pot ser destructiu, cal ser creatiu. Tirar endavant com sigui.

Més continguts de