Publicitat
Publicitat

Malgrat el bon moment del nou pop català, la indústria musical del país pateix la crisi general del sector, amb una davallada d'ingressos i espectadors

Amb els Manel no n'hi ha prou

L'Anuari de la Música, editat pel Grup Enderrock i l'ARC, constata una crisi de la música catalana. Les actuacions en directe perden facturació i espectadors i la música en català no guanya pes en el mercat.

L'Anuari de la Música 2011, que es va presentar ahir, posa les dades sobre la taula amb una certa preocupació, i és que la paraula crisi hi surt massa vegades. Segons dades de l'any 2010, s'ha constatat que tots els sectors de la indústria musical catalana estan passant per un mal moment. Hi ha petites espurnes de llum, però la seva globalitat fa que es preguntin les raons d'aquesta situació i es busquin solucions amb rapidesa.

Semblava que la indústria de la música en directe a Catalunya esquivava els efectes de la crisi econòmica, però ja no ha pogut més i, per primera vegada, s'ha vist afectada. Ha perdut el 30,2% dels ingressos des de l'any 2008, i la facturació del 2010 ha patit una davallada d'entre un 10% i un 15%. A més, la xifra d'espectadors també ha baixat per primer cop a Catalunya, un 20,4% en dos anys. Un fet preocupant si tenim en compte que la música en directe representa prop del 90% de la indústria musical al nostre país.

Per quines raons? Per Joan Rosselló, president de l'Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC), coeditora de l'Anuari juntament amb el Grup Enderrock, es poden resumir en una davallada de la contractació per part dels ajuntaments, que han vist minvat el seu pressupost; l'endarreriment en els pagaments, i, un altre cop, la crisi econòmica global, que fa que la població destini menys diners a anar a un concert i a l'oci en general.

Estímul de la indústria

Pels impulsors de l'Anuari, les solucions comencen per millorar la professionalitat de les empreses del sector per fer-les més competitives i que el sector públic optimitzi els recursos per ajudar a estimular la indústria. "S'haurien d'oferir més incentius a les empreses privades, de mecenatge i de patrocini, iniciar fórmules alternatives de gestió d'espais públics i fer una baixada de l'IVA cultural per equiparar-lo, per exemple, al del llibre", va remarcar el president de l'ARC.

El contrapunt el posen els festivals i circuits, que mantenen un públic fidel i creixen un 11,2% en nombre d'espectadors (fins a 1,2 milions) i, a més, aposten pels grups locals i en català. "Els festivals són els que aguanten la música en directe a Catalunya", va expressar Joan Sabaté, director general del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura. El Primavera Sound i el Sónar van guanyar públic, mentre que el Festival de Benicàssim (FIB) patia una davallada del 34%. No obstant això, les dades de l'edició d'aquest any indiquen una recuperació esperançadora del FIB. Les dades també demostren que els Països Catalans lideren l'assistència estatal a concerts. Un 27,5% en música popular i un 29,% en música clàssica. En total, 10 milions d'espectadors.

Qui en surt reforçada és la indústria discogràfica catalana, que el 2010 va créixer un 4,2% mentre que a la resta de l'Estat va caure un 21%. El responsable d'aquesta bona notícia és el nou pop català. Tot i que el 2010 els Manel no van fer gaires concerts, apareixen al segon lloc del rànquing dels discos més venuts en català amb Els millors professors europeus , juntament amb El disc de La Marató , el més venut, i Els Amics de les Arts amb Bed & Breakfast , que ocupen la tercera plaça.

El 2010 també va suposar un rècord de producció de discos en català amb 591 títols editats, un 10% més que el 2009. El pop-rock creix un 17% i el jazz un 15%.

L'èxit del pop-rock

Això acaba de demostrar que el pop-rock es consagra com l'estil més escoltat, mentre que el jazz, la salsa i la música llatina guanyen seguidors, segurament per l'efecte de la immigració. Un dels sectors més afectats, segons Sabaté, són les orquestres, que pateixen la caiguda en picat de les contractacions per la falta de pressupostos dels ajuntaments.

L'Anuari també mostra que un 90% dels catalans escolten música de manera habitual i que gairebé un 30% assisteix a un concert a l'any com a mínim. La ràdio segueix sent el mitjà més utilitzat a l'hora d'escoltar música (amb un 50%) i el 20% ho fan per internet. De fet, l' streaming està revolucionant la manera d'escoltar música amb Spotify, Deezer i Pandora com les principals plataformes. A l'Estat suposa el 23,2% dels ingressos digitals i, a escala mundial, la seva facturació s'ha situat gairebé a la mateixa altura que la venda per descàrregues.

A l'Estat espanyol, però, les descàrregues i els continguts musicals per a mòbils han patit una baixada del 25% i del 46%, respectivament.

Malgrat les noves plataformes per donar a conèixer les propostes musicals, per Sabaté, "la música catalana no troba el seu públic". Que augmenti fins a un 10% la difusió de música en català no és del tot bona notícia, ja que en tres anys ha crescut en 17 punts la difusió de la música en altres llengües, sobretot l'anglès. En castellà cau, però segueix sent l'opció majoritària. "La producció en català és molt bona i diversa. Sembla estrany que el català tingui aquesta dificultat per posicionar-se", va dir Sabaté.

El director del Baròmetre creu que la causa és una distribució insuficient i la poca presència a la televisió i a la ràdio, que són els canals pels quals la gent escola més música. Molts grups han optat per internet com a canal de difusió a causa de la falta d'oportunitats per aparèixer als mitjans, però hi ha gent que encara avui no té accés a la xarxa o que s'estima més els canals tradicionals. L'efecte de la immigració, que ha fet que els gèneres llatins vagin guanyant terreny, és un altre factor important.

Dos perfils de consumidors

Les estadístiques de l'Anuari ofereixen dos perfils diferenciats. Un consumidor de discos, tant home com dona, de 14 a 54 anys, amb estudis mitjans o superiors i de classe mitjana-alta, que viu a Barcelona o a l'àrea metropolitana i que parla tant català com castellà. En canvi, en xifres relatives, el consumidor de música en directe viu a comarques, sobretot a les de Girona, és jove (de 14 a 24 anys), té estudis mitjans o superiors i és de classe mitjana.

Joan Rosselló es va mostrar més optimista. "Hem de ser més competitius i professionalitzar-nos. El sector públic ha d'estimular la indústria", va dir. Hi està d'acord Fèlix Riera, director de l'Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC), que creu que el sector necessita un pla estratègic per impulsar les seves "potencialitats".

Més continguts de