Manual de conversa per sobreviure als àpats de Nadal

Com pots afrontar els debats –potser fins i tot discussions– que saps que et sortiran en els àpats de Nadal? Et proposem una guia de supervivència sobre temes que tenen molts números per aparèixer en les converses:

1. Excalibur (s'havia de matar el gos sí o no?)

Davant d’aquesta pregunta pot passar que la iaia—o el personatge que, simbòlicament, encarna la iaia a totes les famílies— pregunti: “Qui és Excalibur?”. Si és així, deixeu que algú l'hi expliqui usant el famós format de “conversa paral·lela”. Explicar-li qui és Excalibur ben explicat us obliga a explicar-li també què és l’Ebola, qui és l’infermera mestressa del gos i, el que és més dramàtic: explicar-li qui és Ana Mato.

La qüestió té dues respostes: l’empàtica amb la bèstia i la burleta. Fer-ne servir una o l’altra depèn, exclusivament, de quanta estona faci que esteu entaulats i quants centilitres hagueu absorbit.

Si fa menys d’una hora i menys de 74 centilitres val més que us mostreu sensibles amb el patiment de l’animal innocent (tot i que el relativitzareu recordant els milions de persones que moren per la malaltia sense que en coneguem el nom). No mostrar-se empàtic amb els gossos sacrificats per interessos humans us pot fer perdre les simpaties de la taula. Mostrar-s’hi massa empàtic, però, us pot fer semblar excessivament bledes.

Si en fa més d’una hora i més de 74 centilitres (cosa que significa una ampolla), podeu tirar pel broc gros sense por, perquè les bromes seran rigudes. Quedareu divertits si, mentre queixaleu el pollastre, dieu: “Que bo que t’ha quedat aquest rostit d’Excalibur!”.

Si malgrat el consum etílic la broma sobre el gos no us fa populars, replegueu veles i digueu: “No... La veritat és que quan es va morir la Bruna a casa ho vam sentir molt. Te’ls arribes a estimar molt”. Mireu a l’horitzó amb ulls somiosos i acaricieu el cap del nen que tingueu més a mà.

---------------------

2. Podem mola, sí o no?

Amb aquesta pregunta podem ser tan inconcrets com els mateixos dirigents de Podem.

Per tant, ens girarem cap a la dreta i direm al nostre sogre del PP: “Mola, tot i que no té un programa concret. I què? El PP sí que té un programa concret. Molt concret. Llàstima que no serveix de res que sigui concret, perquè no el compleix mai”.

Llavors, ens girarem cap a l'esquerra i direm al nebot de la CUP: “No mola perquè no són sobiranistes” (I aquí està bé recordar que quan van fer campanya per les europees sí que van mostrar-se favorables al dret a decidir mentre que ara no), però dir que no mola perquè no són sobiranistes us converteix en casta. Per tant, la millor opció és agafar-se a la frase de Pablo Iglesias sobre l’abraçada per desacreditar-lo. Citem els Teletubies, citem Bertín Osborne (que cantava 'Abrázame amor') i diguem que abraçar-se és guai. Per acabar la discussió de cop, no hi ha com dir: “Potser estic dient això perquè sóc una dona i les dones som més de tocar-nos, més de pell”. Això en cas que sigueu dona. Si sou home no ho digueu. Podeu sortir del pas amb: “Potser estic dient això perquè tinc una part femenina i a mi les abraçades m’agraden molt. Abraça’m, germà”.

Acudit desesperat per canviar de tema en punta: l'ària d'òpera que mai escoltarà en Pablo Iglesias és 'Casta diva', he, he. Als tiets se’ls escaparà el pipí, de tan riure.

Llavors només caldrà esperar que un cunyat, seguidor de Jordi LP, afegeixi: “De casta le viene al Pablo”.

---------------------

3. Llista única, sí o no?

Pelut. No ho sap ningú. És un tema de conversa que serà evitat fins i tot a cal Mas i a cal Junqueras. Si no sou en Mas o en Junqueras, per no mullar-vos, tingueu aquestes plantilles:

–A mi si no m’ho diu la Forcadell, no sé què haig de pensar.

–Vau veure el 'Polònia' l’altre dia? Hi havia un esquetx que ho satiritzava molt bé” (No concreteu més, ningú us escoltarà explicant un esquetx que heu vist a la tele).

–“Jo el que sé és que l’onze de setembre me’n vaig de pont”.

–“Pasapalabra”. (Nota, aquesta expressió només la podeu dir si sou l’amiga del fill de la casa, si quan aneu a prendre cervesa dieu que aneu a fer “una birriqui” i si us heu comprat el disc de Sole Jiménez, l’excantant de Presuntos Implicados).

–De tota manera, no sumem.

---------------------

4. S’ha d’anar a veure l'última pel·lícula de Woody Allen?

Resposta intel·lectual negativa: Jo ja fa temps que no les veig. Per mi, l'última obra mestra (descomptem la primera etapa de 'Manhattan', 'Hanna...') és 'Deconstructing Harry'. (En anglès, sisplau).

Quan la dona del vostre germà digui: “Què dius? A mi 'Match Point' em va encantar...”, respongueu: “Ja fa temps que escriu històries complaents segons quin país europeu el patrocina. La pròxima serà una comèdia romàntica ambientada a Macedònia? O un triangle amorós a l’Andorra hivernal?”.

Resposta emotiva positiva agressiva: Doncs per mi, Woody Allen sempre tindrà alguna cosa interessant. Si aquesta pel·lícula l’hagués escrit i dirigit un autor català, estaríeu tots pixant colònia.

Per acabar amb la discussió, quedareu bé dient: “Ara, parlant de les pel·lícules de Woody Allen semblem els protagonistes d’una pel·li de Woody Allen, no?”.

---------------------

5. Sortim de la crisi ja, sí o no?

Resposta afirmativa: Sí que sortim de la crisi, ahir a Barcelona no es podia fer ni un pas. Els restaurants eren plens.

Rèplica del teu marit, que té ganes de brega: Plens de rics, perquè amb aquesta crisi els rics són més rics i els pobres són més pobres. De gent als restaurants sempre n’hi ha hagut.

Contrarèplica: La gent gasta menys però gasta millor. S’ha acabat l’època del consumisme desesperat. Això és el que té de bo aquesta crisi. Que ens ha fet més persones”.

Recontrarèplica: “I per això quan vam dir de fer regals de menys de vint euros vas arrufar el nas?”.

Recontrarecontrarèplica: “Jo sóc del parer que sortirem de la crisi quan estimulem el consum. Saps com estan patint els botiguers per culpa de la gent que troba que gastar en regals és consumista?”.

Arribats en aquest punt de la discussió, l'única solució que teniu és despistar amb algun contingut de la tele. Per exemple, tallareu la tensió si dieu: “No us fa molta ràbia l’anunci de Mahou?”.

---------------------

6. La infanta Cristina la jutgen per ser infanta?

Aquest tema de conversa ha de ser tret en últim lloc, quan els comensals hagin passat de l’estil del tertulià de TV3 a l’estil del tertulià de 'Sálvame'. Per tant, les respostes seran concretes i tavernàries. Una cosa així com: “Que es foti!”.

Resposta republicana: “No és que la jutgin per ser infanta. És que no l’han jutjat abans per ser infanta”.

Resposta evasiva: “Me n’alegro pel bar Es Suprem”.

-------------------------------

Nota: Totes les discussions poden acabar-se amb un “Va, canviem de tema, que encara tindrà raó en Fernández Díaz”.