"Els centres del NIH [els Instituts de Salut dels Estats Units] demanaran als científics que vulguin optar a ajuts i subvencions que passin proves antidopatge per comprovar que no han pres estimulants cognitius per augmentar el seu rendiment intel·lectual. S'encarregarà de les anàlisi la World Anti-Brain Doping Authority (WABDA)". Aquest missatge pertany a una nota de premsa falsa. Una fake que va llançar a internet el biòleg evolucionista de la Universitat de Califòrnia Jonathan Eisen, en un format tan creïble que es va acabar estenent per la xarxa, en què estava penjada a blogs i altres mitjans com si fos ce rta. La broma, però, apunta a un desig antic i a un debat obert: intervenir en el cervell per millorar les capacitats humanes. ¿I si hi hagués una pastilla per aprendre anglès o altres idiomes sense necessitat d'estudiar? I una altra que ens donés una inspiració continuada?
El debat neuroètic
La possibilitat d'intervenir sobre la ment obre un gran debat ètic: si l'esforç dóna valor afegit, igual que es controla el dopatge en les competicions esportives, també s'hauria de controlar en situacions en què competeix l'intel·lecte. Seria el cas dels premis Nobel, de persones que competeixen per publicar en les millors revistes científiques o que preparen un projecte per demanar un ajut. Aquesta és la reflexió original que, segons Eissen, li va fer penjar a internet la seva broma, encara que ell mateix manifesta que mai acceptaria que li fessin cap prova d'aquest tipus. En una societat en què la intel·ligència és un valor, el debat neurotètic sobre l'ús d'aquestes substàncies -les que hi ha i les que hi haurà- va des de posicions més conservadores fins a altres més liberals.
El curiós és que tan sols un mes després la revista Nature feia públics els resultats d'una enquesta engegada per saber fins a quin punt la comunitat científica feia servir potenciadors de la intel·ligència. Aquests tipus de fàrmacs el feien servir un 20% dels 1.400 científics de 60 països que hi van participar. A més, independentment del fet que n'utilitzessin o no, quatre de cada cinc deien que un adult sa ha de ser lliure per decidir si consumir-ne.
Els potenciadors
El més popular és el metilfenidat, un fàrmac per tractar el trastorn de dèficit d'atenció i la hiperactivitat (TDAH). El feien servir el 60% dels usuaris de potenciadors. El segon producte més consumit és el modafinil, un medicament que s'utilitza per millorar l'estat de vigília en les persones que tenen narcolèpsia, amb un 44%. I un 15% admetia l'ús de betabloquejants que es fan servir per tractar arítmies i per combatre l'ansietat. De fet, són medicaments que estan en la llista de medicaments prohibits per l'Autoritat Mundial Andidopatge. I no són els únics que prenen els científics. Hi ha una amplia amalgama de substàncies, com ara fàrmacs inhibidors de la colinesterasa, que es fan servir per millorar la memòria en malalts d'Alzheimer. Amb aquests no hi ha el vell conegut Katovit, utilitzat durant un temps pels estudiants, conegut per la seva capacitat d'addicció i ja retirat del mercat legal.
Però en els pròxims anys, a mesura que la població vagi envellint, l'arsenal de medicines destinades a millorar la memòria augmentarà. És un gran front de negoci en què les farmacèutiques estan invertint. I, com passa ara, estaran a l'abast tant dels que els necessiten per a la salut com per als que no tenen cap problema però volen donar brillantor a la seva ment.
Efectes secundaris
Les autoritats sanitàries dels Estats Units i del Regne Unit han emès diferents informes sobre l'ús d'aquestes substàncies i el seu impacte. Als Estats units el departament de Defensa admet que poden ser útils per potenciar les habilitats cognitives de l'exèrcit. En canvi, els responsables del National Institute for Drug Abuse (NIDA) alerten de les repercussions en la salut dels joves que fan servir aquests estimulants tant per a exàmens com per a festes.
El cert és que abusar d'aquests medicaments té contrapartides. El cos disposa d'un sistema protector que regula els nivells de dopamina i de serotonina, els neurotransmisors que intervenen en aquesta potenciació. I el que passa és que el seu excés acaba desequilibrant l'organisme. La persona que pren molts estimulants acaba canviant els patrons de conducta i pot passar sense cap pas intermedi d'una gran eufòria a una forta apatia. Augmenta la possibilitat de paranoies i de problemes cardíacs.
